Canvis en el report de sostenibilitat a Europa: claus sobre la nova CSRD, els ESRS simplificats i la taxonomia
Abstract
La Unió Europea ha revisat el marc de report de sostenibilitat mitjançant una nova versió de la CSRD en el marc de la iniciativa Òmnibus 1, la simplificació dels European Sustainability Reporting Standards (ESRS) i l’ajust de les exigències de la taxonomia europea de finances sostenibles. La reforma redueix l’àmbit d’aplicació inicialment previst per a la CSRD i simplifica determinats requeriments, però manté com a pilars la doble materialitat, la integració del report de sostenibilitat dins l’informe de gestió i la verificació obligatòria de la informació. A Espanya, mentre no es transposi la nova directiva, continua vigent la Llei 11/2018 i l’Estat d’Informació No Financera (EINF), reforçat per noves exigències en matèria de petjada de carboni i plans de reducció d’emissions.
1. Per què aquests canvis són rellevants per a les empreses membres de Respon.cat?
El marc europeu de sostenibilitat està entrant en una nova fase: menys extensiu en termes d’abast obligatori, però més madur pel que fa a qualitat, governança i verificació de la informació. La nova CSRD reduïda, els ESRS simplificats i la taxonomia revisada configuren un escenari en què potser menys empreses hauran de reportar per obligació, però on la informació ESG de qualitat continuarà sent clau per a l’accés a finançament, la relació amb grans clients, la participació en cadenes de valor i la reputació empresarial.
Per a les empreses membres de Respon.cat, això planteja un doble repte. D’una banda, conèixer bé les obligacions legals vigents i futures. De l’altra, decidir fins a quin punt es vol anar més enllà del mínim normatiu per aprofitar la sostenibilitat com a vector de competitivitat, transparència i diàleg amb els grups d’interès.
Check list
- Verificar la referència jurídica: Data de publicació al DOUE (26.02.2026) i entrada en vigor al març de 2026, com a nova versió de la CSRD en el marc de la directiva “ómnibus 1”.
- Determinar si el grup/empresa entra en el nou àmbit d’aplicació: llindars orientatius de 1.000 empleats i 450 M€ de xifra de negoci consolidada a nivell UE.
- Analitzar l’estructura de grup:
- Si existeixen subgrups, filials significatives o perímetres consolidables diferenciats.
- Si hi ha matriu no UE i, en aquest cas, verificar si s’assoleixen els umbrals que activen l’obligació de preparar un informe de sostenibilitat consolidat per al grup que opera a la UE.
- Mapar el tipus d’entitat: cotitzada, entitat financera, gran empresa no cotitzada, pime, filials de grup internacional, etc., i creuar-ho amb els futurs estàndards (plens, simplificats, voluntaris pimes, estàndards per a grups extracomunitaris).
- Recordar que, encara que el nou àmbit sigui més reduït, el marc conceptual segueix alineat amb la CSRD “plena” inicial (doble materialitat, enfoc estratègic, integració en informe de gestió, verificació).
- Preveure el calendari de transposició a Espanya: un cop aprovada la llei, entrada en vigor aproximada en 12 mesos; escenari condicionat per la situació parlamentària i prioritats de Govern.
- Preveure possibles solapaments o convivència entre EINF (Llei 11/2018) i nova llei de transposició, especialment en els primers exercicis d’aplicació.
2. Nova CSRD: menys abast, mateixos fonaments
La nova versió de la Corporate Sustainability Reporting Directive, acordada en el marc de la directiva Òmnibus 1, redueix l’abast d’aplicació previst inicialment i concentra l’obligació de report en grups i empreses de gran dimensió, amb llindars a partir dels 1.000 treballadors i dels 450 milions d’euros de xifra de negoci. Això suposa un canvi notable respecte de la primera CSRD, que aspirava a arribar a totes les companyies de més de 250 empleats.
Tanmateix, la reforma manté tres elements essencials:
- L’obligació de presentar el informe de sostenibilitat integrat dins de l’informe de gestió.
- La verificació obligatòria de la informació de sostenibilitat, amb un règim de supervisió més clar per part del regulador i més exigència d’independència dels verificadors.
- La centralitat de l’anàlisi de doble materialitat com a base per definir els assumptes materials i el contingut del report.
A la pràctica, això significa que, encara que l’àmbit d’obligats es redueixi, el nivell d’exigència per a qui ha de reportar –i per a qui vulgui alinear‑se voluntàriament amb aquest marc– es manté elevat tant en termes de governança com de qualitat informativa.
Check list
- Definir clarament els tres blocs d’anàlisi:
- Impactes: efectes de l’empresa sobre persones, medi ambient i economia.
- Riscos: com els temes ESG poden afectar negativament la companyia.
- Oportunitats: com els canvis ESG poden impactar positivament el model de negoci.
- Establir una metodologia documentada: criteris de priorització, escales de probabilitat i severitat, horitzó temporal, fonts d’informació, implicació d’stakeholders.
- Incorporar un enfoc top‑down: participació explícita de l’alta direcció i, si és possible, del consell d’administració, en la validació de temes i llindars de materialitat.
- Garantir la traçabilitat del procés: actes de reunions, matrius de valoració, registres de decisions, coherència entre la llista bruta de temes i la llista final d’assumptes materials.
- Evitar:
- Llistes “infinites” de temes que impedeixin prioritzar.
- Presentar el simple compliment legal com a impacte positiu; només es consideren impactes positius les contribucions que van més enllà del mínim legal.
- Assegurar la coherència entre doble materialitat i informe: per a cada assumpte material ha d’haver-hi, com a mínim, polítiques, objectius, mètriques i programes associats.
- Revisar la legibilitat del resultat: la matriu o resum de materialitat ha de permetre entendre ràpidament què és material i per què, sense repeticions innecessàries.
3. Doble materialitat i ESRS simplificats
La doble materialitat continua sent el nucli del sistema. Les empreses hauran d’identificar, de manera estructurada i documentada, els seus impactes sobre l’entorn i els riscos i oportunitats ESG que poden afectar la seva capacitat de crear valor, i a partir d’aquí determinar quins temes són realment materials. Això permet acotar el report, evitar llistes de temes inacabables i garantir que la informació responen a prioritats estratègiques reals, i no a un exercici merament formal.
Pel que fa als European Sustainability Reporting Standards, els nous ESRS simplificats busquen sobretot reduir duplicacions i càrrega narrativa, especialment en la descripció de polítiques, plans i programes que en la versió inicial apareixien repetidament en diferents apartats. Tot i això, es mantenen les exigències de fons: les empreses hauran de disposar de polítiques, objectius, plans i mètriques robustes per a cada assumpte material, amb sistemes interns capaços de generar dades fiables i verificables.
A més, es disposa dels estàndards europeus voluntaris per a pimes i marcs específics per a determinats grups internacionals, cosa que apunta cap a una arquitectura de report més flexible i adaptada a la realitat de cada tipologia d’empresa.
Check list
- Identificar quins ESRS plens serien aplicables segons sector i dimensió, i quins ESRS simplificats es podrien aplicar segons el futur marc (grans empreses, pimes, grups internacionals, etc.).
- Per a cada assumpte material, mapar:
- Requeriments informatius qualitatius (polítiques, governança, estratègia, plans)
- Mètriques i indicadors quantitatius mínims requerits.
- Analitzar com la simplificació proposada:
- Redueix duplicacions de polítiques i relats (per exemple, la mateixa política climàtica o de RH repetida en diversos capítols).
- Manté intactes les exigències en dades clau (GEH, consum de recursos, indicadors socials, etc.).
- Revisar l’impacte sobre sistemes de control intern i reporting:
- Necessitat de catalogar “origen de dades” i propietaris de cada indicador.
- Reforç de processos d’IT, qualitat de dades i evidències de suport.
- Preveure la futura alineació amb l’ISSA 5000 (norma internacional de verificació d’informació de sostenibilitat) en termes de: risc d’informació errònia, evidència d’auditoria, independència i escepticisme professional.
- Considerar els ESRS voluntaris per a pimes: determinar si, encara que no sigui obligatori, convé alinear-se parcialment per resoldre demandes de clients, banca o inversors.
- Tractament de la cadena de valor: definició de perímetre, font de dades, criteris de significança i limitacions raonables en el recull d’informació, assegurant que es cobreixen impactes, riscos i oportunitats rellevants sense caure en la paràlisi per excés de detall.
4. Taxonomia europea: simplificació amb impacte de mercat
La taxonomia de finances sostenibles també està en procés de simplificació. S’estan adaptant les plantilles de divulgació perquè siguin més manejables i s’introdueixen llindars de materialitat, com ara percentatges orientatius entorn del 10% per a determinades partides de CAPEX i OPEX, amb l’objectiu d’evitar esforços desproporcionats en dades poc significatives.
Ara bé, el fet que la nova CSRD se centri en empreses de major dimensió implica que hi haurà menys organitzacions obligades a reportar informació de taxonomia, de manera que el volum de dades disponible per al sector financer i per al mercat en general es reduirà. Les entitats financeres hauran d’adaptar els seus models interns i indicadors –com el Green Asset Ratio– a aquesta nova realitat, mentre que les empreses que, tot i no estar obligades, mantinguin un report voluntari alineat amb la taxonomia podran diferenciar‑se en termes de transparència i posicionament en la transició climàtica.
Check list
- Confirmar si l’empresa està actualment obligada a reportar taxonomia:
- Condició de gran empresa o entitat financera subjecta a la normativa de taxonomia.
- Connexió amb l’EINF i, en el futur, amb la CSRD.
- Revisar les noves plantilles simplificades: percentatges de xifra de negoci, CAPEX i OPEX associats a activitats elegibles i alineades, amb menys detall i presentació més llegible.
- Aplicar i documentar els llindars de materialitat:
- Per exemple, no buscar dades detallades de CAPEX/OPEX alineats si no arriben a determinats percentatges (entorn del 10%), sempre que es pugui justificar que no són significatius.
- Per al sector financer:
- Analitzar l’impacte de la simplificació en el càlcul del Green Asset Ratio i altres indicadors de cartera.
- Definir com es captaran dades de clients que ja no estiguin obligats a reportar taxonomia sota la nova CSRD.
- Preveure la reducció de disponibilitat de dades: menys empreses obligades a reportar taxonomia implica menys dades públiques; caldrà reforçar el diàleg bilateral amb clients/proveïdors i adaptar models de risc i de classificació interna.
- Per a grups internacionals amb matriu no UE:
- Revisar els llindars de xifra de negoci UE i de facturació de filials que activen l’obligació de preparar informe de sostenibilitat amb referència a taxonomia.
- Avaluar l’estratègia de continuïtat o voluntariat: si, tot i sortir de l’àmbit obligatori, convé continuar reportant taxonomia per posicionament de mercat i coherència amb les polítiques de transició climàtica.
5. Marc vigent a Espanya: EINF, petjada de carboni i plans de reducció
Fins que la nova CSRD no es transpongui (malgrat la volatilitat política s'espera que durant la primavera del 2027 transposada, sigui quin sigui el color polític del govern), el marc formalment vigent a Espanya continua sent la Llei 11/2018 i l’Estat d’Informació No Financera (EINF). Aquest marc obliga determinades empreses a informar sobre qüestions ambientals, socials, de personal, drets humans, anticorrupció i diversitat, en el si de l’informe de gestió o en un document separat que en formi part.
A més, s’ha incorporat un reforç específic en matèria climàtica. Les empreses obligades a EINF han de calcular i reportar la seva petjada de carboni d’abast 1 i 2 i, de manera voluntària per ara, l’abast 3, així com definir i comunicar un pla de reducció d’emissions amb objectiu quantificat per a 2030, fites a cinc anys, mesures concretes, recursos i responsables. Es tracta d’assegurar que el compromís climàtic és creïble i operativament utilitzable, i no només declaratiu.
Paral·lelament, l’ICAC i la CNMV han recomanat a les empreses cotitzades i a determinades entitats supervisades que avancin voluntàriament cap a un report alineat amb CSRD i ESRS, fins i tot abans de la transposició definitiva.
Check list
- Comprovar si l’empresa està avui obligada a formular EINF segons la Llei 11/2018:
- Més de 250 empleats, més determinats llindars de volum d’actius i xifra de negoci; consideració de “gran empresa” i condició de societat d’interès públic, si escau.
- Verificar la forma d’emissió de l’EINF:
- Integrat a l’informe de gestió individual o consolidat, o en document separat, però sempre indicant que forma part de l’informe de gestió i amb el mateix procés de formulació i aprovació que els comptes anuals.
- Confirmar el contingut mínim: qüestions ambientals, socials, de personal, drets humans, lluita contra la corrupció i el suborn, diversitat en els òrgans d’administració.
- Aplicar el Reial decret de petjada de carboni:
- Càlcul i comunicació de GEH abast 1 i 2 de forma obligatòria; abast 3 voluntari per ara.
- Elaboració d’un pla de reducció d’emissions amb objectiu quantificat per a 2030, fites intermedies a 5 anys, mesures concretes, recursos i responsables.
- Decidir si s’inscriu la petjada i el pla al registre del MITECO:
- En aquest cas, cal una verificació específica de gasos d’efecte hivernacle, addicional a la verificació general de l’EINF.
- Per a entitats del sector públic estatal:
- Obligació de publicar dades d’abast 1 i 2, i abast 3 obligatori a partir de 2028; definició de plans de reducció d’emissions específics.
- Mentre la CSRD 2.0 no es transposi, considerar que el mínim legal continua sent EINF + petjada + pla de reducció, però que molts grans grups ja estan reportant voluntàriament amb lògica CSRD/ESRS.
6. Què poden fer ara les empreses membres de Respon.cat?
En aquest context, les empreses membres de Respon.cat poden plantejar‑se tres línies d’acció:
- Clarificar el marc d’obligacions actual: determinar si avui estan obligades a formular EINF i a reportar petjada de carboni, i quins requeriments de taxonomia els són aplicables.
- Avaluar la seva posició davant la nova CSRD: analitzar si, per dimensió i estructura de grup, podrien entrar en l’àmbit de la CSRD revisada –o ser‑ne proveïdors clau– i quin grau de preparació tenen pel que fa a doble materialitat, dades, governança ESG i verificació.
- Decidir fins on volen anar més enllà del mínim legal: valorar si convé anticipar‑se i utilitzar la CSRD, els ESRS simplificats i la taxonomia com a palanques per reforçar transparència, competitivitat, accés a finançament sostenible i credibilitat davant clients i altres grups d’interès.
Check list
- Fer un gap analysis entre la situació actual (EINF, petjada, informació ESG existent) i el marc futur esperat (CSRD revisada, ESRS simplificats, taxonomia adaptada): processos, dades, governança, recursos humans i tecnològics.
- Dissenyar un pla de transició intern amb fites temporals:
- Millora progressiva de la qualitat i cobertura de dades ESG.
- Formalització o actualització de polítiques, objectius i plans alineats amb els assumptes materials.
- Ajust dels circuits de control intern, revisió per part d’auditoria interna, si escau.
- Definir un model de governança ESG clar:
- Òrgan responsable (comissió de sostenibilitat, comissió d’auditoria i sostenibilitat, etc.).
- Integració del report de sostenibilitat en el calendari de tancaments financers i en la planificació de verificació.
- Preparar-se per a l’entorn de verificació reforçat:
- Revisar la independència del verificador respecte d’altres serveis (auditoria de comptes, consultoria).
- Establir protocols per a la recopilació d’evidències, rastreig de fonts de dades i gestió d’observacions.
- Avaluar si convé anticipar voluntàriament l’aplicació de CSRD/ESRS, totalment o parcial, en línia amb les recomanacions d’ICAC i CNMV per a grans empreses i cotitzades.
- Planificar formació específica per al consell i l’alta direcció sobre CSRD, ESRS, taxonomia i doble materialitat, posant èmfasi en el rol de supervisió i en la connexió amb estratègia i risc corporatiu.
7. El rol de Respon.cat
Respon.cat vol acompanyar les empreses compromeses amb la responsabilitat social i la sostenibilitat perquè puguin adaptar‑se a aquest nou escenari amb criteri i de manera gradual. A través d’accions d’informació, formació, intercanvi de bones pràctiques i generació d’eines de suport, l’objectiu és facilitar que les empreses membres incorporin la lògica de doble materialitat, reforcin els seus sistemes d’informació i control, i aprofitin el report de sostenibilitat com una eina per enfortir el seu model de negoci i la seva contribució al desenvolupament sostenible.