CSDDD: Directiva sobre Diligència Deguda de les empreses de la Unió Europea: un nou marc per a la sostenibilitat i responsabilitat corporativa

El 23 de febrer del 2022, la Comissió Europea va presentar al Parlament Europeu i al Consell una proposta de Directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat. El Consell va adoptar la seva orientació general l’1 de desembre del 2022. El Consell i el Parlament Europeu van arribar a un acord provisional el 15 de març sobre la Directiva sobre Diligència Deguda de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat (CSDDD per les inicials en anglès), establint un precedent significatiu en la regulació de pràctiques corporatives responsables, text que va aprovar el Parlament Europeu el 24 d’abril. Aquesta normativa representa un avanç important en la promoció de la sostenibilitat i la protecció dels drets humans i el medi ambient a nivell corporatiu.

Objectius i abast de la CSDDD

La CSDDD té com a objectiu garantir que les empreses operin de manera responsable i transparent, considerant no només els guanys econòmics sinó també els impactes socials i ambientals de les seves activitats. Aquesta directiva afectarà a més de 5.000 empreses a la UE i altres internacionals amb operacions significatives dins del bloc. Aquestes empreses hauran d’implementar procediments robustos per identificar, prevenir, mitigar i rendir comptes sobre els impactes negatius de les seves operacions en els drets humans i el medi ambient.

Requisits específics

La directiva imposa diverses obligacions a les empreses afectades:

1. Polítiques de diligència deguda: Les empreses han de desenvolupar i executar polítiques que abordin els impactes negatius de les seves operacions i cadenes de subministrament.
2. Identificació i mitigació d’impactes: Es requereix que les empreses identifiquin els riscos i impactes potencials i desenvolupin estratègies per mitigar-los.
3. Informes i transparència: Les empreses han d’informar públicament sobre les seves polítiques i efectivitat, assegurant una transparència completa.
4. Plans de transició climàtica: Han d’adaptar plans d’acció que estiguin en línia amb l’Acord de París, buscant limitar l’escalfament global a 1,5°C.

Implementació i compliment

La CSDDD serà aplicada de manera gradual:

• 2027: Empreses amb més de 5.000 empleats i 1.500 milions d’euros en facturació.
• 2028: Empreses amb més de 3.000 empleats i 900 milions d’euros en facturació.
• 2029: Empreses amb més de 1.000 empleats i 300 milions d’euros en facturació.

Empreses de tercers països operant dins de la UE també estaran subjectes a aquesta normativa basada en la seva facturació a la UE.

Implicacions per a les PIMES

Encara que les PIMES no estan directament subjectes a la majoria de les obligacions de la CSDDD, es veuran impactades indirectament a través de les seves cadenes de subministrament. Les grans empreses requeriran que els seus proveïdors compleixin amb pràctiques sostenibles i responsables, el que podria traduir-se en canvis significatius en la manera d’operar per a les PIMES.

Incentius i règims de sancions previstos

La CSDDD presenta tant desafiaments com oportunitats. Les empreses hauran d’invertir en sistemes i formacions per complir amb els requisits, el que podria representar un desafiament financer i operatiu. No obstant això, això també ofereix una oportunitat per millorar la sostenibilitat corporativa i enfortir la confiança dels consumidors i les parts interessades.

Incentius:

1. Contractació pública: El compliment amb la directiva pot ser considerat com a criteri per a l’adjudicació de contractes públics i concessions. Això pot oferir a les empreses complidores accés preferent a oportunitats de negoci amb el sector públic, proporcionant un fort incentiu econòmic i competitiu.
2. Cooperació i diàleg: La Directiva incentiva que les empreses desenvolupin una cooperació substancial, incloent el diàleg i la consulta amb les parts interessades com a part del procés de diligència deguda. Aquesta interacció pot millorar la comprensió de les preocupacions de les parts interessades i facilitar un entorn de negoci més estable i previsible.

Sancions:

1. Multes econòmiques: Les empreses que incompleixin la directiva poden enfrontar-se a sancions pecuniàries significatives. Les multes poden arribar fins a un màxim del 5% del volum de negoci net de l’empresa, proporcionant un fort desincentiu econòmic contra el no compliment.
2. Responsabilitat civil: El text millora l’accés a la justícia per a les persones afectades pel no compliment de la directiva, siguin de dins la UE o no. Estableix un període de cinc anys per a que els afectats puguin presentar reclamacions per efectes adversos, així com limita l’exhibició de proves i els costos dels procediments per als demandants, facilitant així la reparació de danys.
3. Terminació de relacions comercials: Com a últim recurs, les empreses que detectin efectes adversos sobre el medi ambient o els drets humans provocats per algun dels seus socis comercials hauran de posar fi a aquestes relacions comercials quan no puguin prevenir-se aquests efectes o no se’ls pugui posar fi.

Aquestes mesures reflecteixen un enfocament equilibrat que busca incentivar el compliment a través de beneficis tangibles mentre imposa penalitzacions severes per dissuadir el no compliment. La combinació d’incentius i sancions està dissenyada per motivar les empreses a adoptar pràctiques responsables de manera proactiva.

Exemples

La Directiva sobre Diligència Deguda de les Empreses de la Unió Europea s’aplicarà en diversos contextos i sectors, reflectint la seva àmplia abastibilitat. A continuació, s’ofereixen alguns exemples de situacions en les quals la directiva seria aplicable:

1. Empreses manufacturadores grans: Considerem una empresa amb operacions a la UE que produeixi components electrònics amb materials procedents de regions conflictives. Aquesta empresa haurà d’assegurar-se que les seves empreses proveïdores no estiguin involucrades en violacions dels drets humans, com el treball infantil o condicions laborals insegures. A més, haurà de demostrar que ha implementat mesures per mitigar els impactes ambientals negatius, com la contaminació tòxica.
2. Indústria tèxtil: Una gran cadena de moda que opera a la UE haurà de garantir que la roba que ven no està fabricada en fàbriques que abusen dels drets de les persones treballadores o que generen un greu impacte ambiental significatiu, com l’ús excessiu de productes químics perillosos. Això inclouria la revisió de tota la cadena de subministrament, des del cultiu del cotó fins a la distribució del producte final.
3. Sector de l’energia: Les empreses energètiques amb una facturació anual significativa dins de la UE necessitaran adoptar procediments de diligència deguda que garanteixin que les seves operacions no contribueixen al canvi climàtic o al malbaratament de recursos. Això podria implicar la implementació de tecnologies més netes i l’eliminació gradual dels combustibles fòssils.
4. Empreses mineres: Les empreses de mineria que operen a la UE o que tenen una facturació significativa dins de la UE hauran d’assegurar que els seus processos d’explotació no afecten negativament les comunitats locals ni degraden l’ambient. Això inclou la gestió responsable de residus miners i la protecció de l’aigua i la biodiversitat.
5. Sector tecnològic: Una empresa tecnològica que desenvolupa intel·ligència artificial (IA) i té operacions significatives dins de la UE necessitarà avaluar els riscos ètics i humans associats amb el desenvolupament i la implementació de la seva tecnologia. Això pot incloure assegurar que les dades utilitzades per entrenar models d’IA no provenen de fonts que exploten dades personals de manera no ètica.

Aquests exemples il·lustren com la CSDDD obliga les empreses a tenir un coneixement profund i un control sobre les seves cadenes de subministrament i operacions, establint pràctiques responsables i sostenibles que respectin tant els drets humans com el medi ambient.

Properes passes

El proper pas en la implementació de la CSDDD és que els representants de la UE es reuneixin al COREPER el proper 15 de maig i aprovin definitivament el text final. Una setmana després, el 23 de maig, els ministres de la UE donaran llum verda final a la CSDDD. El text final es publicarà posteriorment al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE). Això significa que, des de la publicació al DOUE, les passes seran:

1. Transposició a legislació nacional: Després de l’aprovació de la directiva per part del Parlament Europeu i el Consell, els estats membres de la Unió Europea tenen un període específic de dos anys per incorporar les normes de la directiva a les seves legislacions nacionals. Aquest procés implica l’adaptació dels requeriments de la directiva als contextos legals i empresarials específics de cada país.
2. Desenvolupament de regulacions detallades: Els governs nacionals, en col·laboració amb les autoritats reguladores, desenvoluparan normatives més detallades que definiran com les empreses hauran de complir amb els requisits de diligència deguda. Això pot incloure especificacions sobre els informes, la supervisió, i els procediments de compliment.
3. Periode de preparació per a les empreses: Les empreses tindran un temps per adaptar-se a les noves regulacions abans que aquestes entrin en vigor. Durant aquest temps, les empreses hauran de revisar i, si és necessari, modificar les seves operacions, polítiques i cadenes de subministrament per assegurar-se que compleixen amb els nous estàndards de diligència deguda.
4. Formació i Recursos: Es preveu que tant les institucions de la UE com els governs nacionals proporcionaran recursos educatius i programes de formació per ajudar les empreses, especialment les PIMES, a comprendre els requisits de la directiva i a implementar els processos de diligència deguda necessaris.
5. Supervisió i aplicació: Un cop les empreses comencin a implementar les pràctiques de diligència deguda, les autoritats nacionals supervisaran el compliment. Això inclourà l’avaluació regular dels informes de diligència deguda presentats per les empreses i, si escau, l’aplicació de sancions per a aquelles que no compleixin amb la normativa.
6. Revisió i ajust: A mesura que la directiva sigui implementada, és probable que s’identifiquin àrees que necessiten ajustaments o clarificacions addicionals. La Comissió Europea, juntament amb els estats membres, podria revisar la directiva per abordar qualsevol desafiament o mancança que emergeixi durant les fases inicials de la seva aplicació.

Aquest procés assegura no només la implementació efectiva de la directiva, sinó també la creació d’un marc robust que promogui pràctiques empresarials responsables i sostenibles a llarg termini dins de la Unió Europea.

Conclusió

La Directiva sobre Diligència Deguda de les Empreses de la UE és un pas endavant en la direcció correcta cap a un futur més sostenible i ètic. Les empreses hauran d’adaptar-se a aquest nou marc legal, el qual no només beneficiarà al medi ambient i la societat, sinó que també reforçarà la sostenibilitat a llarg termini de les pròpies empreses. A més, aquesta normativa podria actuar com a model per a altres regions que busquen fomentar una conducta empresarial més responsable a nivell global.

Més informació

• Text definitiu aprovat (en anglès)