Nou marc català de l’economia social: què canvia i què convé preveure
Catalunya està configurant un nou marc per al tercer sector social, l’economia social i solidària i la provisió pública de serveis socials. No es tracta, però, d’una única reforma. Hi intervenen tres normes amb objectes i estats diferents: la Llei 6/2026, del tercer sector social, ja és vigent; el Projecte de llei de l’economia social i solidària i el Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials continuen en tramitació.
L’afectació més directa recau en les entitats socials, les cooperatives i les organitzacions que presten serveis socials. Les empreses mercantils també poden veure’s afectades com a prestadores, proveïdores, clientes o sòcies de projectes.
Cal evitar una confusió important: l’economia social no està integrada exclusivament per entitats jurídicament sense afany de lucre, com les fundacions, associacions i mutualitats. L’economia social inclou cooperatives, societats laborals, i altres empreses que poden obtenir i distribuir resultats, però que han de respectar principis específics sobre finalitat, governança i destinació dels excedents, tal com ja estableix la normativa estatal d’economia social.
Per què és rellevant
La qüestió empresarial no és només saber si una organització forma part del tercer sector o de l’economia social. El que cal determinar és:
- quina de les tres normes li és aplicable;
- quines exigències ja són vigents;
- quins requisits encara són només propostes;
- i quines evidències convé preparar sobre governança, ocupació, resultats i impacte.
A la pràctica, el nou marc pot condicionar el reconeixement institucional, l’accés a mesures de foment, la participació en la provisió de serveis socials i les relacions entre empreses i entitats de l’economia social.
Tres normes relacionades, però diferents
1. Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social de Catalunya
- Estat: aprovada i vegent
- Què regula: reconeix el tercer sector social, en delimita les entitats i ordena la seva interlocució i col·laboració amb les administracions.
2. Projecte de llei de l’economia social i solidària de Catalunya
- Estat: en tramitació parlamentària
- Què regula: pretén definir l’economia social i solidària, regular-ne el reconeixement i establir instruments de registre, representació i foment.
3. Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials
- Estat: en tramitació parlamentària
- Què regula: pretén regular els instruments no contractuals mitjançant els quals entitats públiques i privades participen en la provisió de serveis socials públics.
La primera norma ja produeix efectes jurídics. Les altres dues poden ser modificades abans de l’aprovació i requeriran, previsiblement, desenvolupament reglamentari posterior.
La Llei del tercer sector social
La Llei 6/2026 reconeix les entitats privades sense afany de lucre que treballen en la defensa dels drets socials i en l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat. També reforça la seva participació i interlocució amb les administracions públiques.
Per a aquestes entitats, la qüestió immediata és revisar l’encaix amb la llei vigent i comprovar les exigències aplicables en matèria de governança, transparència, participació i relació amb l’Administració.
El Projecte de llei de l’economia social i solidària
Aquest projecte vol establir un marc català comú per a organitzacions que desenvolupen activitats econòmiques, basades en la primacia de les persones i orientades a l’interès col·lectiu o general. El projecte va ser admès a tràmit l’11 de febrer de 2025 i continua en tramitació.
La proposta no es limita a enumerar formes jurídiques. També pretén valorar com es governa l’organització, com utilitza els resultats, quina ocupació genera, com participa en el territori i quines evidències aporta sobre la seva finalitat social.
El Projecte de llei sobre provisió de serveis socials
Aquest projecte regula els instruments no contractuals de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials en què participen entitats públiques i privades de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Per a les organitzacions prestadores, el futur marc pot afectar les condicions d’accés, la continuïtat dels serveis, els sistemes de seguiment, la qualitat, la transparència i el control dels resultats.
No s’ha de confondre tercer sector i economia social
El tercer sector social està format principalment per entitats privades sense afany de lucre orientades a la defensa de drets i a l’atenció de necessitats socials.
L’economia social és una categoria més àmplia. La Llei estatal 5/2011 hi inclou, entre altres formes, cooperatives, mutualitats, fundacions, associacions amb activitat econòmica, societats laborals, empreses d’inserció i centres especials de treball.
Per tant: no tota entitat de l’economia social és jurídicament sense afany de lucre, ni tota entitat sense afany de lucre forma part automàticament de l’economia social.
Una cooperativa o una societat laboral pot obtenir resultats positius i, segons el seu règim jurídic, distribuir-ne una part. El que diferencia l’economia social és que la persona i la finalitat social prevalen sobre el capital, i que l’aplicació dels resultats respon a regles específiques.
El projecte català pot generar confusió perquè combina la referència a l’absència de finalitat lucrativa amb la possibilitat d’una distribució limitada i transparent dels excedents. En síntesi, no sembla exigir que totes les entitats siguin jurídicament no lucratives, però sí que limita la primacia del capital i la distribució convencional dels beneficis. Aquesta interpretació s’haurà de confirmar en el text que s’aprovi definitivament.
A qui afecta
Entitats del tercer sector social
- Estan afectades directament per la Llei 6/2026.
- Han de verificar l’encaix legal de l’entitat i revisar la governança, la transparència, la participació, la qualitat de l’ocupació i els sistemes de rendició de comptes.
Cooperatives i altres empreses de l’economia social
- Poden quedar afectades directament pel futur marc català.
- La forma jurídica continuarà sent rellevant, però el reconeixement i l’accés a determinades mesures poden requerir evidències addicionals sobre el funcionament real de l’organització.
Empreses mercantils prestadores de serveis socials
- Poden veure modificades les condicions per participar en la provisió pública.
- Ara bé, no s’ha de donar per feta ni la seva exclusió general ni una preferència automàtica per qualsevol entitat social. Caldrà atendre el text definitiu i les característiques de cada servei.
Altres empreses mercantils
- No tenen, amb caràcter general, una obligació directa derivada d’aquest nou marc. Sí que poden rebre’n efectes indirectes quan contracten, subcontracten o desenvolupen projectes amb cooperatives, empreses d’inserció, centres especials de treball o entitats socials.
Col·laborar amb una entitat de l’economia social no converteix l’empresa col·laboradora en economia social.
Implicacions empresarials
Governança: les organitzacions poden haver de demostrar qui pren les decisions, com hi participen les persones membres i quins mecanismes asseguren que la finalitat social preval sobre el capital. Això pot requerir revisar estatuts, drets de vot, composició dels òrgans de govern i processos de rendició de comptes.
Excedents i resultats: cal poder explicar com es destinen els excedents, quines limitacions existeixen sobre la seva distribució i com es relaciona aquesta política amb la finalitat de l’organització. No s’ha de confondre l’obtenció de beneficis amb l’afany de lucre. La qüestió és com es generen, governen i distribueixen els resultats.
Ocupació i persones: la qualitat de l’ocupació, la igualtat, la participació i les condicions laborals poden adquirir més pes en el reconeixement de les organitzacions i en la provisió de serveis socials.
Dades i impacte: no n’hi haurà prou amb descriure la missió. Les organitzacions poden haver d’aportar evidències sobre les activitats, els resultats i els canvis socials generats.
Cal diferenciar activitat (serveis prestats o persones ateses), resultat (efecte immediat del servei) i impacte (canvi produït en les persones, la comunitat o l’entorn).
Contractació i aliances: per a les empreses mercantils, el nou marc pot facilitar la incorporació d’entitats de l’economia social com a proveïdores o sòcies de projectes. Ara bé, una compra o una col·laboració puntual no acredita per si sola una transformació del model empresarial ni s’hauria de comunicar com a tal.
Què convé fer ara
Si l’organització és una entitat del tercer sector social
- Verificar l’adequació a la Llei 6/2026.
- Revisar estatuts, governança i mecanismes de participació.
- Ordenar les evidències sobre transparència, ocupació, activitat i resultats.
Si és una cooperativa o una altra empresa de l’economia social
- Analitzar el projecte català, sense tractar-lo encara com una obligació vigent.
- Revisar la política d’excedents, la governança i les evidències d’impacte.
- Evitar inversions importants en sistemes d’acreditació fins que es concretin els requisits.
Si presta serveis socials
- Identificar els serveis que depenen de contractes, concerts, convenis o subvencions.
- Revisar els sistemes de qualitat, costos, transparència i seguiment.
- Valorar l’afectació potencial del futur sistema de provisió.
Si és una empresa mercantil d’un altre sector
- Identificar les relacions amb entitats de l’economia social.
- Determinar si formen part de compres, ocupació, innovació o acció social.
- Definir objectius i indicadors proporcionats, sense confondre col·laboració amb pertinença a l’economia social.
Aspectes oberts i limitacions
A data de referència, dues de les tres normes encara són projectes. No es poden presentar com a obligacions vigents.
Continuen pendents, entre altres qüestions:
- el text definitiu de les dues lleis;
- els criteris i indicadors de reconeixement;
- el funcionament dels futurs registres;
- els efectes concrets sobre les mesures de foment;
- les condicions definitives de provisió dels serveis socials;
- el desplegament reglamentari i els terminis d’adaptació.
Les eines existents, com el balanç social, les memòries d’impacte o els sistemes de qualitat, poden aportar evidències. No garanteixen, però, el futur reconeixement jurídic.
Conclusió
El nou marc no crea una única categoria ni imposa les mateixes exigències a totes les organitzacions.
Les entitats del tercer sector han de revisar ja la seva adequació a la Llei 6/2026. Les cooperatives, les altres empreses de l’economia social i les prestadores de serveis socials han de seguir la tramitació i preparar informació fiable sobre governança, excedents, ocupació i resultats. Les altres empreses han de valorar sobretot els efectes sobre les seves compres, aliances i projectes.
La principal cautela és no identificar economia social amb absència absoluta de beneficis. El criteri determinant no és només si l’organització obté resultats positius, sinó si esta alineada amb els principis i valors definitis a la normativa, com per exemple quina finalitat té, com es governa i com aplica els resultats.