El compromís de les pimes cap a la societat es manté sòlid

El compromís de les pimes cap a la societat es manté sòlid

  • Les pimes que van començar a gestionar la responsabilitat social segueixen fent-ho de manera molt majoritària
  • L'efecte de la crisi ha estat limitat en la gestió de la Responsabilitat Social en aquelles empreses que tenien un compromís fort.

Portada_enquesta_pimes_RSEFa uns anys es van portar a terme a Catalunya algunes iniciatives molt rellevants, ambicioses i pioneres de foment de la Responsabilitat Social de les Empreses, com RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestió Sostenible Rural...

Ara Respon.cat ha demanat l'estat de situació a aquestes pimes, en una acció concertada entre el Consell de Cambres i el Departament d'Empresa i Ocupació per a poder llançar noves propostes.

Més d'un centenar han mostrat en quin estat es troben respecte a l'RSE i els resultats parlen clar amb uns resultats altament positius ja que un 95% de les pimes que han participat en programes segueixen gestionant l'RSE, cadascuna amb diferents graus d'intensitat, és a dir que solament en una de cada 20 s'ha produït un abandonament de l'interès per l'RSE. I dues de cada tres (66%) han progressat, ja sigui una mica o molt.

El 95% de les pimes segueixen gestionant l'RSE. Gairebé la meitat de les empreses (48%) afirmen que han progressat una mica, mentre que un 17,6% han progressat molt i un 22,5% està en una situació similar. Finalment un 6,9% han retrocedit i un 4,9% afirma haver abandonat.

I si bé una de cada 20 ha deixat de fer alguna cosa en RSE, el còmput global mostra que un 90% segueix gestionant l'RSE amb una intensitat si no superior almenys igual.

  • La meitat han progressant una mica
  • Una de cada sis han progressat molt
  • Una de cada quatre està en una situació similar
  • Una de cada 15 ha deixat de fer algunes coses
  • Una de cada 20 ha abandonat la gestió de l'RSE

Les pimes avancen en RSE per a desenvolupar els valors corporatius. Les raons més adduïdes per haver progressat en RSE són el desenvolupament de valors corporatius (42,2%) i la valoració per part de la clientela (28,4%), i més endarrere tot i que no menyspreables, el fet d'aportar un retorn (15,7%) i de suposar un avantatge competitiu (13,7%).

Quan no han progressat s'ha degut a limitacions econòmiques o a la interferència d'altres prioritats empresarials. Les raons més adduïdes són les limitacions econòmiques (13,7%) i la interferència d'altres prioritats empresarials (13,7%). A força distància apareixen altres causes, com la manca de valoració per part de la clientela (5,9%) i altres (3,9%). És significatiu que solament en un 2% dels casos hi hagi hagut una pèrdua de l'interès directiu.

Les pimes avancen de manera equilibrada en totes les dimensions. Les bones pràctiques més indicades fan referència als impactes ambientals (72,5% del total de les empreses ho destaquen), i tot seguit als laborals (56,9%), socials (46,1%) i econòmics (35,3%). En darrer terme i a bastant de distància, manifesten els impactes de bon govern (19,6%), si bé cal tenir present que sovint és una dimensió més difícil de fer-se comprensible per a moltes pimes dins la lògica de l'RSE.

Les causes perquè les pimes fan RSE posen per davant les raons internes d'enfortiment dels valors corporatius, amb importància també per la valoració de la clientela i les raons econòmiques. Per a les pimes compromeses amb l'entorn és molt important el desenvolupament de valors corporatius i aquesta és la raó principal per a seguir sent actius en la gestió de l'RSE (42,2%). Però les raons internes s'equilibren amb les externes, i saben que la clientela cada cop valora més la responsabilitat social de les empreses, fet que els fa aprofundir en el compromís (28,4%). Les inquietuds internes i de la clientela troben encara unes altres motivacions de raó estratègica i econòmica ja que els compromisos d'RSE són entesos un avantatge competitiu que aporta un retorn (29,4%).

Els programes han estat efectius. Les dades obtingudes mostren un percentatge molt elevat d'empreses que han seguit en el camí que es va desenvolupar en els programes RSE.Pime (2008-09), tRanSparÈncia (2011) i Gestió Sostenible Rural. Les dades són positives per elles mateixes i mostren que els programes han facilitat o reforçat els elements de sensibilització, marc conceptual i metodològic, cosa que n'ha facilitat la continuïtat.

En el context de la crisi econòmica aquestes dades encara tenen més valor, ja que mostren que els programes han tingut un efecte perdurable en el temps i que les empreses han comprès que es tracta d'un compromís a llarg termini.

Avaluar l'impacte dels programes també implica un sentit de responsabilitat. Des de Respon.cat es considera una responsabilitat avaluar l'impacte a llarg termini d'aquests programes, per a conèixer l'efecte que van tenir i poder així millorar els que es puguin fer en el futur. És per això que hem volgut contactar amb totes les empreses que van participar a RSE.Pime, tRanSparÈncia, i també altres programes liderats des d’altres institucions, com RSE.Coop i Gestió Sostenible Rural.

Aquesta acció s’ha concertat amb el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que per mitjà de la seva Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, desenvolupa el foment de l’RSE a Catalunya.

Accés als resultats: Publicació_enquesta_pimes_RSE_Respon.cat

Us podria interessar també

“L’estratègia empresarial ha de ser l’element determinant per dissenyar el pla d’acció en RSE”, a la 1a sessió de la formació en RSE amb Ramon Novell

Ramon Novell, gerent de Cafès Novell, a la primera sessió del curs de Formació en RSE per comprendre el sentit empresarial de la responsabilitat social.  El Programa de formació en

#ODS Objectiu 1: Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món

“Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món” és el primer dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per Nacions Unides per al

Innovació, cooperació i internacionalització: inductors claus del desenvolupament econòmic responsable

Les organitzacions participatives solen impregnar d’esperit participatiu els seus grups d’interès, segons David Cos La innovació i la internacionalització, els dos reptes centrals per a fer un país competitiu, han