Xavier Antich: “L’ètica pública ha d’afegir l’exemplaritat a la integritat, la decència i la responsabilitat”

Aquest dimecres va tenir lloc un col·loqui amb Xavier Antich i Valero, filòsof, professor d’Estètica a la UdG i president de la Fundació Tàpies, en el marc del Tribuna Vilanova, organitzat pel Foment Vilanoví i el Diari de Vilanova. La ponència portava per títol “Ètica pública. A propòsit de les problemàtiques relacions entre ètica i política”.

Xavier Antich va començar la intervenció contextualitzant que parlar d'ètica pública avui dia està d'actualitat per tres motius, per l'agenda mediàtica, per la crisi de confiança en la política, i per l'horitzó de construcció d'una república catalana.

Entrant en matèria, es va preguntar si hi ha una ètica pública, dels funcionaris i dels governs, més enllà de la personal de la vida particular i privada. I va afirmar que la integritat és la primera virtut de l'ètica pública i que es basa en la coherència entre el que es diu i el que es fa. Però la integritat no és més que el primer nivell. A més, cal decència i responsabilitat. I encara, a més d'aquesta trilogia, encara es podria afegir l'exemplaritat, que seria el plus per al sector públic.

Un problema que tenim és que encara es fa estrany parlar d'ètica en la política, segurament com a conseqüència de no haver tingut una Il·lustració. A més, durant la Dictadura, les qüestions ètiques van quedar segrestades per la moral catòlica, fet que també ha estat una dificultat per parlar de virtut. Però ens cal regular les matèries ètiques.

S'ha generat una desconfiança en els polítics i en les administracions públiques, i això succeeix en l'horitzó d'un país que s'està reconstruint i que es vol dotar d'instruments d'Estat. Però és evident que l'ètica pública en aquest país no s'ha dotat de certs dispositius per impedir aquests problemes. Ara, en aquesta legislatura, s'ha creat a Catalunya un Comitè per a l'Elaboració del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya, amb la funció d'elaborar una proposta, i del qual ell mateix en forma part. L'estat espanyol és dels pocs del continent que no disposa de codis ètics per al servei públic. De fet, a Catalunya som els primers que ho posem en marxa, quan en altres països europeus ja tenen dues o tres dècades d'existència. No només es tracta d'una paperassa burocràtica, sinó que això ha d'anar acompanyat d'uns protocols de seguiment per fer que aquestes coses a les quals s'han compromès els polítics o servidors públics s'acaben complint. En els altres països això no és burocràcia, sinó que forma part de l'engranatge.

Antich es va referir tant al cas Pujol com al de Narcís Serra. En el cas del Pujol, la magnitud de l'estafa a la hisenda pública és molt menor que en altres casos. Però el que el fa significatiu és que Pujol trenca amb el que ell deia quant a rectitud moral. És una persona  del màxim estadi de responsabilitat que falla al nivell 1 en ètica pública. El combat en ètica política és que les paraules i els actes no se separin. El seu cas en aquest sentit és de laboratori d'estudi. Els teòrics de l'ètica pública apunten que la matèria primera, fonamental i bàsica és la de la integritat. Té a veure amb el fet que les coses que es diguin estiguin d'acord amb les coses que es fan. Per altra banda, el cas de Narcís Serra és diferent, però és més perillós, més gruixut, perquè aquest parla d'una rutina, d'una putrefacció del sistema, del fet d'acostumar-se a fer coses que no es podien fer, però que no passava res si es feien. Si Pujol va fer el contrari d'allò que deia, Serra feia el que feien tots.

Respecte a la premsa, s'ha referit a casos com el fet que el diari espanyol El Mundo hagi estat deu anys mentint sobre l'atemptat de Madrid atribuint-lo a ETA, quan tant els editors com els seus lectors saben que és mentida, i no afecta el seu compte de resultats, cas que demostra que hi ha països que volen viure en l'engany.

Enllaços

• Entrevista Diari de Vilanova: Xavier Antich: "El combat de l'ètica política és que les paraules i els actes no se separin"
• Articles de Xavier Antich al Diari Ara.
• Vídeo de la conferència "Què vol dir ètica republicana a l’administració pública? Quin hauria de ser el sentit ètic en una administració pública?" a càrrec de Xavier Antich en el marc de les jornades ‘Ètica pública i republicanisme’, organitzades pel Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat.

Antic ha escrit diversos llibres, com Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera (1990), El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas, Premi Joan Fuster d'assaig (1992), La doctrina del ser en Aristóteles. Lectura del libro Z de los Metafísicos (1997). Ha estat l'editor del recull de textos d'Antoni Tàpies En blanc i negre. Assaigs (2009) i del volum col·lectiu De animales y monstruos (MACBA, 2011). Ha traduït diversos filòsofs contemporanis, com Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe. Ha escrit en diversos diaris, com El País i l'Avui, La Vanguardia, i des de 2014 escriu setmanalment a l'Ara. Des del desembre de 2011 forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona.