31/01/2017 0

Sergi Ferrer-Salat reflexiona davant membres de Respon.cat

Dijous 26 va tenir lloc el dinar-col·loqui de primers executius d'empreses membres de Respon.cat
Sergi Ferrer-Salat, president del Grup Ferrer, va reflexionar sobre l'ètica empresarial en la trobada de membres de l'associació
A continuació es poden llegir les reflexions de Ferrer-Salat

El paper de l'empresa és el desenvolupament harmoniós de la societat. L'empresa ha de decidir anar més enllà del benefici econòmic i comprometre's amb les tres potes del desenvolupament sostenible.
Massa sovint s'han donat casos d'empreses que han donat una prioritat excessiva a la generació de beneficis, amb conseqüències gravíssimes de les quals encara no en som prou conscients. Alguns exemples:

Apple és possible perquè existeix l'esclavitud al segle 21, com Samsung i moltes altres que tenen, proveïdor l'empresa xinesa Foxconn. El nivell de semi esclavitud és tal que a la base dels edificis dormitori d'algunes d'aquestes empreses hi instal·len xarxes per evitar suïcidis.
Un altre sector que podríem citar és el de la moda i tèxtil. I el tercer seria el químic i farmacèutic, també amb massa casos en què s'ha sacrificat la salut de la gent. Bhopal en seria un exemple. Actualment, la ingesta de mercuri a Catalunya encara es troba per sobre de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.
I també podríem parlar del transport. Los Ángeles va ser la primera ciutat a planificar un sistema elèctric de transport a començament de segle. Podria haver estat més eficient però les causes de la seva desaparició van venir per la pressió del lobby de petroli i de l'automòbil, i la conseqüència és que avui dia és una de les ciutats més contaminades del món. Barcelona és la tercera ciutat més contaminada d'Europa, i després de córrer per la Diagonal no sé si s'està millor o pitjor de salut.
L'Agència de seguretat alimentària va evidenciar que el 64% dels científics estaven en conflicte d'interessos. I sabem que algunes empreses estudien com fer una combinació ideal de sucre, sal i greixos per generar dependència quan la gent consumeix menjar processat.

És obvi que una empresa ha de ser rendible. La sostenibilitat també és econòmica, però no es poden sacrificar les altres sostenibilitats, les persones i el medi ambient.
Actualment creix el populisme. Però no està provocat sols per la corrupció política O perquè els polítics no sàpiguen distribuir millor la riquesa creada, sinó que també es deu a una disminució ètica de la societat. Moltes coses hi poden haver afectat, com ara una amnistia fiscal sense quasi pagar impostos, un sistema econòmic que permet augmentar beneficis anunciant acomiadaments, que l'organització dels empresaris no expulsi de manera immediata un president envoltat de males pràctiques, o l'exhibició impúdica de riquesa en els mitjans socials. Als Estats Units els salaris encara podien ser 270 sis cops superiors respecte del salari mitjà. També s'ha mostrat crític amb tanta preocupació d'alguns per preservar el patrimoni de les family offices per generacions i generacions: si el 50% del patrimoni de les family offices anés a causes socials el país aniria molt millor.
La conseqüència d'aquesta crisi de l'ètica empresarial és que finalment es qüestiona el sistema de lliure empresa. I l'excés d'ostentació d'alguns ha repercutit en la reputació general dels empresaris. I encara s'espera que les Business Schools entonin el mea culpa sobre les crisis financeres.
Ja hem vist les notícies que diuen que les 62 persones més riques al món tenen la mateixa riquesa que el 50% de la població. Tot aquest escenari és nefast pel conjunt de la societat, I és absurd que algú pensi què es pot aïllar de la societat.
No pot haver-hi tanta distància entre el private profit i el social benefit. sinó que han de créixer de manera paral·lela i equilibrada. D'altra manera, veiem, per exemple, a Llatinoamèrica la profunda inseguretat que hi ha. Els líders populistes són una conseqüència de la pobresa. Cal concloure que equality is better for everyone.
Quan es trenca la igualtat d'oportunitats es generen molts problemes per a la societat. I es trenca la democràcia. El millor és garantir l'accés a l'educació. D'aquí cal parlar de filantropia, que és diferent del patrocini: etimològicament vol dir l'amor a l'ésser humà, i això és clau. Com més baix és el nivell educatiu, més fàcil és manipular una societat.
Als EUA un 12% del PIB és filantropia, mentre que aquí és paupèrrima. És cert que la fiscalitat no la incentiva però això no justifica que sigui tan baixa. Als EUA es vincula a un sentit patriòtic. Tal com l'entenen, la filantropia pretén que la gent no depengui de la caritat. Allà neix el 1865, quan acaba la Guerra de Secessió, per intentar reintegrar les persones negres a la societat ja que als estats del Sud l'economia depenia de la mà d'obra esclava. Hi ha exemples de referència, Rosenborg, que va posar tot el seu patrimoni el servei de l'educació. Cal entendre que allà l'IRPF sorgeix posteriorment, i per això moltes donacions tenen l'exempció del 100% perquè s'entenia que eren aportacions que ja es venien fent.
Respecte sector farmacèutic, cal molta inversió però no sempre això justifica tot. És cert que sols una de cada 14.000 molècules sintetitzades acaben veient la llum. Les grans multinacionals del sector cotitzen a borsa i, en conseqüència, el risc es multiplica a causa de les pressions. Sovint els propis científics s'autoenganyen, tenen moltes pressions per les vendes, que un medicament vegi la llum. Per sort, la majoria de les farmacèutiques catalanes no hi cotitzen; per tant, poden pensar més llarg termini.
Les empreses tenen més poder que els governs; sense el seu compromís aquests reptes de sostenibilitat no seran possibles. L'ètica de l'empresari per treballar cap a la sostenibilitat és l'única forma de aconseguir entrar en un món més ètic i cohesionat. Cal més sentit comú, llegir, ser sensible amb la realitat del país, ser educat, i ser conscient del teu rol en el país i la societat.
Accés al document el pdf
Entrades relacionades: