La interioritat de la persona també s’hauria d’abordar des de l’Economia del Bé Comú

• L’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú ha organitzant una jornada on s’han compartit casos pràctics
• Christian Felber ha subratllat “l’enfocament holístic d’un model que vol ser una eina de participació a l’abast de tothom que es fixa tant en la societat com en l’interior de cada persona”.
• “Els diners són un mitjà i no un objectiu”, segons Montse Junyent, presidenta de l’associació.

Barcelona, 13 de desembre de 2017.- L’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú ha organitzat aquest matí a la seu del Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona una jornada centrada en aquest model econòmic.

Christian Felber, promotor del moviment internacional de l’Economia del Bé Comú, ha analitzat l’àmbit personal i familiar d’aquest model destacant el seu enfocament holístic ja que es planteja com “una eina de participació a l’abast de tothom, vista des de diverses perspectives i disciplines i que es fixa tant en la societat com en l’interior de cada persona”. Felber, professor associat a la Universitat d’Economia de Viena, ha apuntat que “l’economia del bé comú s’ha d’entendre des de l’interior cap a l’exterior: el desig i l’experiència de la unió, la llibertat de pensament i el sentit de la vida o els valors”. També ha defensat la necessitat de “respirar, escoltar-se i meditar”.

La benvinguda de l’acte ha anat a càrrec de la Regidora del Districte d’Horta-Guinardó, Mercè Vidal, la qual ha subratllat la importància que “des de la proximitat dels districtes s’aposti per l’economia del bé comú tal i com es fa des d’Horta-Guinardó, ja que la transformació ha arribat i hem de ser capaços de dur-la a terme”.

Per la seva banda, el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, ha afirmat que des del seu departament “s’estan intentant obrir camins diferents en la forma de fer economia i empresa com un reflex del que està passant a Barcelona, on tenim un univers d’empreses amb ganes de fer economia d’una altra manera, una realitat que no es dóna a totes les ciutats”.

La presidenta de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú, Montse Junyent, ha destacat que “els diners són un mitjà i no un objectiu” i ha explicat que “l’associació treballa per difondre aquest nou model d’economia, des de la sensibilització i els acords amb l’administració i altres agents representatius del gruix empresarial”.

Casos d'organitzacions que han aplicat l'EBC

A continuació, s’ha debatut com desenvolupar l’economia del bé comú en l’àmbit social i comunitari coneixent els casos pràctics del Districte d’Horta- Guinardó, la Universitat de Barcelona, l’Agència Catalana de la Joventut, l’Institut Guttmann i Can Cet en un debat moderat pel membre de l'associació i alhora soci-consultor de Vector5, Albert Huerta.

El gerent del Districte d’Horta-Guinardó, Eduard de Vicente, ha afirmat que “ens va atraure el repte d’implantar un nou model econòmic dins de l’administració pública on els valors ètics tenen una altra rellevància” i ha donat a conèixer que “hem aprovat el balanç del bé comú amb 550 punts sobre 1000”.

El director de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, ha explicat que “fruit del balanç realitzat van sorgir més de 200 propostes de millora i ens ha servit de guia de gestió de l’entitat”. El professor d’economia de la Universitat de Barcelona David Ceballos ha comentat que “el balanç es va aplicar a l’àrea de qualitat i ens va servir per detectat camins de millora”. La responsable de Comunicació i Relacions Públiques de l’Institut Guttmann, Elisabet González, ha apuntat que han apostat per l’economia del bé comú “com un pas més en la nostra aposta per la responsabilitat social”. El director de l’empresa social Can Cet, Jorge León, ha subratllat que l’economia del bé comú destaca “per la participació democràtica de totes les persones que treballen a la companyia i pel seu punt de vista holístic”.

Territoris pel Bé Comú

Finalment s’han apuntat pistes sobre com construir un territori a favor de l’economia del bé comú en una conversa moderada per Joan Martínez. L’ex president de l’associació, Josean Lavado, ha afirmat que “és tasca de cada persona fer que aquest nou model s’expandeixi”.

La responsable de la iniciativa dels Municipis en Transició, Ana Huertas, ha explicat que són un projecte internacional que treballa “per crear un canvi cultural cap a una societat més sostenible” i ha apuntat que un dels principals reptes és “fer més estreta la relació amb les administracions públiques”. Christian Felber ha comentat que “els municipis tenen un marge de maniobra limitat”, però també ha afegit que “l’instrument de l’assemblea ciutadana s’ha d’iniciar en l’àmbit municipal per després extrapolar-se a les grans organitzacions internacionals”.

L’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú

L’Associació es constitueix el setembre del 2014 i té com a objectiu principal la promoció de l’Economia del Bé Comú a Catalunya. És un espai de participació per a totes les persones i organitzacions que volen contribuir a la construcción d’un model econòmic amb valors ètics. L’Associació és independent, diversa, oberta al diàleg i a treballar conjuntament amb totes les iniciatives que caminen en la mateixa direcció. La idea neix com a moviment transversal a Àustria el 2010 sota l’impuls de Christian Felber, professor de la Universitat de Viena.