[Entrevista] Joan Cavallé, director de Caixa d’Enginyers “el context financer disruptiu afavorirà l’aparició de noves iniciatives de contingut social”

[Entrevista] Joan Cavallé, director de Caixa d’Enginyers “el context financer disruptiu afavorirà l’aparició de noves iniciatives de contingut social”

  • Amb motiu del Dia Internacional de les Cooperatives Respon.cat ha entrevistat a Joan Cavaller, director general de Caixa d'Enginyers.
  • Joan Cavaller afirma que "en un context financer disruptiu com el que estem vivint, es desenvoluparan noves iniciatives de contingut social en el futur"

ENTREVISTA

1. Quina és la clau de l'èxit de Caixa d'Enginyers?

El propi model societari cooperatiu explica en gran mesura la trajectòria de Caixa d’Enginyers durant els seus 50 anys proveint serveis financers i asseguradors als nostres socis.

Per altra banda, considero una altra clau de l’èxit les dues grans palanques que orienten la nostra gestió: la consideració del benefici com a un mitja però no un fi en si mateix, i l’enfocament centrat en el servei al soci i la seva satisfacció. És per això que l’Entitat ha perseverat sempre en l’escolta a les necessitats dels socis que són la raó de ser del Grup i, per tant, ha evitat les activitats que han malmès bona part del sector financer.

2. Com afecta en la relació amb els clients i la societat el fet de ser una cooperativa?

El fet de ser una cooperativa aporta uns elements diferencials donat que els socis són alhora propietaris i usuaris dels serveis. Des de l’òptica de la primera vessant -propietaris- és evident que tots ells aporten recursos de capital i, per tant, la governança de la cooperativa també considera de forma destacada la seva solidesa financera i la sostenibilitat de les activitats del servei. A més, la propietat suposa que la seva participació en la gestió de l’Entitat és molt intensa, a través de l’Assemblea General com a màxim exponent, però també en el dia a dia on, com a usuaris dels serveis, els socis expressen de forma continua les seves necessitats i prioritats. Això explica la intensa escolta dels socis per part dels gestors i és, sens dubte, una factor diferencial i de fortalesa del model societari cooperatiu envers d’altres.

Podem estendre a la societat el mateix concepte anterior com a resultat de que una cooperativa és una iniciativa social i, en definitiva, constitueix una comunitat que en el nostre cas té un ample, però no exclusiu, abast professional.

3. De quina manera ha integrat Caixa d’Enginyers la responsabilitat social en la seva gestió?

No entenem la responsabilitat social d’altra manera que no sigui emergent de la gestió. La gestió la podem explicar com allò que explica el que fas i com ho fas. La gestió, per tant, l’entenem a partir del perquè fem les coses, de com les fem, i la resposta a aquesta pregunta és tan fàcil com entendre que tota la veu la tenen els socis que són els que han creat i fan possible l’existència i creixement de Caixa d’Enginyers. Per tant, la responsabilitat social esdevé un acte de coherència dels gestors respecte als desitjos dels socis. Per tant, la responsabilitat social a la nostra Entitat no es tracta com un tema d’imatge, sinó com un repte constant de proximitat al soci i, evidentment, a la societat.

4. Vist en perspectiva, com hem de valorar l'impacte en el sistema financer català de la desaparició del ric entramat de caixes d'estalvi?

Crec que ho hem de valorar com una pèrdua irreparable en el curt termini. Les caixes d’estalvi eren les cosines germanes de les cooperatives de crèdit i, per tant, a Catalunya representava el sector financer més majoritari atesa la tradició de banca d’arrel social. Estic convençut que la banca cooperativa anirà guanyant espai perquè la demanda d’aquest tipus de proposta és molt rellevant i creixent. Nosaltres pensem que tenim per endavant un camí molt ample per recórrer i estem convençuts que, en un context financer disruptiu com el que estem vivint, es desenvoluparan noves iniciatives de contingut social en el futur. I això ens dóna una gran perspectiva de futur.

5. Es percep una demanda creixent de finances ètiques per part d'empreses i particulars?

Es tracta d’un moviment que no para de créixer i que s’estén a diferents grups d’interès: inversors individuals, institucionals, empreses, particulars, ONG´s i, fins i tot, administracions públiques que estan sol·licitant saber quins són els valors amb els que les empreses, també les de serveis financers, presten els seus serveis o realitzen la seva producció. La crisi financera va posar de manifest una manca de valors en diferents àmbits del sector financer, això ha suposat també que els contribuents hagin d’haver afrontat bona part del rescat del sector i és evident que la resposta de la societat és ferma i clara. En qualsevol cas nosaltres considerem que posar etiquetes com la d’ètica no és el millor camí. El que assumim que el que cal és que cada agent expliqui clarament quins són els seus valors i que els agents socials decideixin a qui atorguen la seva confiança.

6. Com visualitza la contribució del sector financer a l'agenda de desenvolupament sostenible?

Aquest és un tema que té una doble vessant, per una banda té una repercussió social molt rellevant però, alhora, és d’una complexitat màxima. El sector financer ha d’estar implicat perquè caldrà canalitzar molts recursos cap a inversions en millora de la sostenibilitat donat que els Estats, mitjançant la política fiscal o les subvencions i els incentius no seran capaços de canalitzar els recursos suficients.

És imprescindible per abordar les finances de la sostenibilitat que es desenvolupi una taxonomia que estableixi clarament què és i què no és sostenible. Cal treballar en l’anàlisi de l’impacte del canvi climàtic sobre els actius i desenvolupar mètriques d’avaluació i mesura d’aquests riscos i, per tant, d’avaluació del cost del finançament dels actius sostenibles i si aquestes inversions justifiquen un “Green suporting factor” que redueixi el consum de capital de les entitats financeres com a mesura d’incentiu per a aquestes per afrontar finançament. Finalment, caldrà elaborar metodologies per a la incorporació dels criteris de sensibilitat dels inversors en les seves inversions financeres, camp inexplorat per la directiva Mifid2.

Tot això està, a més, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible i l’agenda de les Nacions Unides pel seu compliment. En aquest cas, concretament, el sector financer ha de portar a terme estratègies que afavoreixin el desenvolupament sostenible i abordin les necessitats ambientals i socials per la seva capacitat catalitzadora per impulsar-los. I això es porta a terme a través de captar i invertir en fons que incloguin aspectes ESG i desenvolupant projectes alineats amb els ODS.

La banca que aposti per la sostenibilitat tindrà la capacitat de convertir-se en l’abanderada d’aquests objectius incloent-los en la seva estratègia corporativa i de inversió fomentant la seva inclusió entre els seus inversors, clients i empreses a les que faciliten finançament. Amb aquesta agenda s’aconseguirà que el sector financer sigui la palanca d’activació i d’impuls per a altres sectors que repercutirà en l’economia real.

Com pot veure no és una agenda senzilla la que tenim per endavant i és evident que més enllà de la popularitat de les finances sostenibles, és necessari un gran rigor tècnic i abordar la complexitat d’aquesta nova branca de les finances.

A Caixa d’Enginyers hi estem treballant intensament i ja disposem de diferents instruments que permeten finançar amb condicions molt favorables inversions en eficiència energètica dels nostres socis (persones i empreses), així com els fons d’inversió i pensions (els primers creats a Espanya) que inverteixen en empreses amb criteris ESG i de respecte pel medi ambient, que no només aporten una performance financera individual destacada, sinó també una reducció de la petjada de carboni molt rellevant del que tots ens beneficiem.

http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/70/1

7. Quins reptes té per davant Caixa d’Enginyers en termes de responsabilitat i sostenibilitat?

Un dels reptes que tenim és contagiar no només als nostres empleats –que ja tenen molt interioritzat el valor de la responsabilitat i la sostenibilitat- sinó també als nostres socis i, conseqüentment, a la societat en els àmbits on podem tenir influència.

Igualment, creiem que a través de col·laboracions amb tercers podem anar fent extensible aquesta aposta per la responsabilitat i la sostenibilitat. De fet, considero que aquelles empreses que no portin a terme una gestió responsable tenen complicada la seva supervivència al llarg termini.

I per últim, però no menys important, volem identificar les pràctiques del Grup que contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible per integrar-los en l’estratègia com a guia d’acció.

Entrades relacionades:

[Llegir més]

Le podría interesar también

Fòrum directiu: Directiva de lluita contra la morositat en les operacions comercials

El proper 9 de setembre Respon.cat organitza un Fòrum directiu per a presentar la Directiva de lluita contra la morositat en les operacions comercials proposada per la Plataforma Multisectorial Contra

El Govern atorga la Creu de Sant Jordi al Dr. Santacreu, president de Respon.cat

El Govern ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi al Dr. Josep Santacreu i Bonjoch, directiu empresarial, promotor de Metges sense Fronteres a Espanya, conseller delegat del grup d’assegurances

¿Cómo afrontan y cómo se están preparando las empresas ante los retos ESG? Descúbralo en este congreso

Respon.cat participa en la sesión de trabajo “¿Cómo afrontan y cómo se están preparando las empresas ante los retos ESG?” de este congreso. La conferencia inaugural correrá a cargo de