Entrevista a Roser Fernández en el Dia Mundial de la Salut Mental

• Entrevista a Roser Fernández, directora general de La Unió, associació d’entitats sanitàries i socials i membre de Respon.cat, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.
• Roser Fernández afirma que "una societat de progrés hauria de respondre amb alternatives socials per lluitar contra l’exclusió social, l'estigmatització i la discriminació a través de polítiques efectives".

La salut mental a la feina és justament el lema del Dia Mundial de la Salut Mental: “Salut Mental, a la comunitat i a la feina”. Quina és la relació entre ambdues?

És evident que estan íntimament relacionades. Aquests dos àmbits han de ser una prioritat en el model de salut mental del país i s’han d’abordar com una estratègia de país involucrant també altres Departaments i projectes del Govern (PINSAP, Pla Integral de Salut Mental i Addicions, PIAISS, entre altres).

Actualment, el repte és disminuir el risc a emmalaltir i actuar preventivament acompanyant persones i famílies. L’abordatge més enllà de la prevenció i promoció ha d’incloure la recuperació i la inserció social que és un factor determinant del benestar de la persona i llur família.

Una de cada 4 persones tindrem un problema de salut mental al llarg de la nostra vida; quines implicacions té aquest fet per a les empreses?

Efectivament, i es calcula que els costos d’aquests problemes seran superiors al càncer, la diabetis i les malalties respiratòries juntes. Cal tenir en compte que les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i ambientals reuneixen un 80% dels determinants en salut mental i que, actualment, per a fer front a aquestes malalties un 90% del pressupost dedicat depèn del sector sanitari. Per tant, es tracta d’un aspecte que des de les polítiques públiques i des de la societat requereix abordatge molt més transversal. Les empreses són un element més que poden ajudar amb programes de formació, de prevenció i de lluita contra l’estigma.

El teixit empresarial català és conscient d’aquesta realitat?

Sí, es tracta com deia d’un problema de salut pública però també d’un problema d’empitjorament dels indicadors socials i econòmics, especialment en la població més vulnerable (entre ells, joves i població desocupada). Actualment, segons la Confederación Salut Mental España vuit de cada deu persones amb aquests tipus de malaltia no tenen feina. Una societat de progrés hauria de respondre amb alternatives socials amb un impacte positiu en les polítiques d’ocupació i de lluita contra l’exclusió social a través de polítiques efectives en molts àmbits com ensenyament, habitatge o ocupació.

D’altra banda, es calcula que entre el 50 i el 60% de les jornades perdudes estan relacionades amb l’estrès en el lloc de treball. Són dades de l’Agència Europea de Seguretat i de Salut en el Treball, que també ha estudiat que un de cada quatre treballadors pensa, per exemple, que l’estrès no es gestiona bé en el seu lloc de treball. En aquest sentit, cada vegada hi ha més organitzacions implicades en la creació d’entorns saludables i que aposten per incentivar cultures empresarials que tinguin en compte el benestar de les persones. Queda molt camí per fer ja que malauradament a més de la problemàtica en molts casos se sumen els prejudicis.

Què poden fer les empreses per prevenir aquests problemes?

En el Pla d’acció sobre salut mental (2013-2020) de l’OMS s’estableixen els objectius i estratègies per tal de promoure aquest àmbit al lloc de treball. Bàsicament se centren en els determinants socials dels que parlàvem abans com el nivell de vida i les condicions laborals; en promoure la salut i abordar el benestar de la persona; en abordar aspectes de lluita contra l’estigmatització i la discriminació i la millora dels serveis i en millorar els serveis de salut, en aquest cas d’ocupació. Insistim un cop més en què la prevenció i la promoció són aspectes claus.

De quina manera està treballant La Unió el tema de la salut mental?

La Unió és transversal en el sentit que les entitats associades aglutinen totes les línies del continuum assistencial, sanitari i social, i per suposat la salut mental. Comptem amb espais de participació per a cada línia amb l’objectiu de proporcionar informació permanent, compartir la posició institucional i intercanviar experiències.

El treball compartit per les entitats permet a La Unió actuar com a interlocutor amb l’Administració, tractar d’influir en les polítiques públiques constructivament i des d’una visió tècnica i participar activament en plans i programes governamentals.

D’altra banda, juntament amb altres organitzacions del sector impulsem Obertament que és una entitat de lluita contra l’estigma.

Coneix alguna experiència d’una empresa que hagi posat en marxa un pla de promoció de la salut mental en el lloc de treball? Quins han estat els resultats?

Precisament, el passat 24 de maig, a la V Jornada de Salut Mental “Promoció i prevenció en salut mental” de La Unió va permetre conèixer diverses experiències. Per a nosaltres com a associació és important posar en valor la promoció i la prevenció com a elements per incrementar el benestar de les persones i també per incrementar el compromís sobre la salut mental.

En aquesta jornada, vam compartir experiències d’èxit de la Fundació Orienta, d’ Osonament, dels Serveis de Salut Mental d'Adults de Sant Andreu de la Fundació Vidal i Barraquer, de l'Institut Pere Mata, de l'Associació Centre Higiene Mental Les Corts o de la Fundació Sant Pere Claver.

Trajectòria professional de Roser Fernández

Roser Fernández és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i titulada amb el Postgrau d'Economia de la Salut i el Postgrau d'Economia del Sector Públic, de la Universitat de Barcelona.

Des de febrer de 2016 fins a l’abril de 2018 ha estat gerent de la Fundació Institut Guttmann i, anteriorment, va ser secretària general del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (des del 30 de desembre del 2010 al 14 de gener del 2016). Abans del seu pas pel Departament de Salut, Roser Fernàndez ja va estar al capdavant de la Direcció General de La Unió, entre febrer de 2008 i desembre del 2010.

Ha desenvolupat la seva activitat professional en el sector públic i en el sector sanitari, bàsicament en els àmbits de direcció i de gestió economicofinancera, planificació estratègica i gestió de projectes de canvi. Roser Fernández va iniciar la seva trajectòria professional a l'Institut Català de la Salut el 1987 i, des del 1991, va desenvolupar la seva tasca professional al Servei Català de la Salut (CatSalut) com a cap de Gabinet de la Direcció del CatSalut i com a gerent de Planificació Econòmica. Des de juliol de 2004 fins a gener del 2007 va ser directora d'Estratègia i Anàlisi Econòmica de la Regió Sanitària Barcelona (RSB).

La Unió és una associació d'entitats proveïdores de serveis sanitaris i socials formada per 112 entitats que aglutinen més de 500 centres, els quals generen uns 60.000 llocs de treball. La missió de l'entitat és servir als associats defensant els seus interessos i influint en la millora del model sanitari i social català, en benefici de la societat.