Entrevista a Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

• En el marc del Dia Internacional contra la Corrupció, Respon.cat entrevista a Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
• El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya és membre del Consell Social de Respon.cat.
• La corrupció està inversament relacionada a ètica de les organitzacions, que és un dels Focus de l’RSE a Catalunya. 

 1. Quines són les formes de corrupció empresarial que encara podem considerar més habituals a Catalunya? Depenen del sector empresarial o del tipus d’empresa (multinacional, empresa gran, pimes...)?

La corrupció és un fenomen estès arreu del món, i lamentablement vinculat al perfil més poc virtuós de la condició humana. La magnitud econòmica i social que ha arribat a assolir a nivell mundial es esfereïdora, Nacions Unides quantifica la suma pagada en suborns i corrupció en el 5% del PIB mundial, per tan el nostre entorn més proper no n’és una excepció.

Quant a les formes, cal recordar que sovint corrupció s’associa a l'abús de poder d’algú que ocupa un càrrec, normalment públic amb finalitats i beneficis privats, i la seva manifestació pràctica són el suborn, el tràfic d’influències i el finançament irregular de partits polítics. Aquest és el fenomen que ha ocupat amb més freqüència els titulars dels mitjans de comunicació i la imputació de delictes en diferents tribunals, i en aquests casos s’hi troben com presumptes imputats a càrrecs públics, organitzacións polítiques i empreses.

El fet de la relació d’aquest fenomen a l'àmbit públic, i haver assolit magnituds desmesurades en episodis vinculats a l'urbanisme i la contractació pública pot haver suggerit que només afectava a grans corporacions i a les que prestaven serveis en aquests àmbits. Però els riscos potencials d'atacs a la integritat i a les conductes ètiques i morals adopta multitud de formes diverses, que abasta tots els sectors, entorns i dimensions.

2. Per tant, la corrupció no és quelcom que afecti només les empreses grans?

Efectivament, si parlem de les accions que es poden cometre per a enganyar a altres de forma deliberada per a aconseguir un avantatge indegut ó ilícita, el que coneixem com a fraus es poden donar a tot tipus d’organitzacions. Els més importants son els vinculats a l’apropiació indeguda d’Actius, i a l'alteració de la informació económico-financera que presenten les empreses periòdicament.

Altre manifestació de conductes fraudulentes amb volums econòmicament menys significatius són les que poden cometre directius i empleats alterant les justificacions de despeses realitzades, l’ús inapropiat de targetes de crèdit o la reclamació de despeses inflades o fictícies.

3. Es tracta d’un tema que generalment s’aborda “en negatiu”. La lluita contra la corrupció o el frau fiscal, en lloc de parlar de transparència, fiscalitat responsable o competitivitat responsable. A què es deu? És una qüestió de cultura empresarial? 

Certament quan se'n pren consciència és quan el fenomen ja s’ha produït, i seria molt més avantatjós tant per a les organitzacions en particular com per a la societat en general, actuar de forma preventiva, impregnant de bon govern a totes les estructures sigui quina sigui la seva dimensió o sector en què intervenen, partint del propi lideratge que hauria d'actuar amb responsabilitat, coherència i assumint un retiment de comptes proactiu.

Un lideratge compromès amb una cultura d'honestedat i comportament ètic, que hauria de reforçar-se amb una supervisió activa, una difusió d’aquesta cultura a tots els nivells de la organització, desplegant controls preventius proporcionats i raonables, l’establiment de línies ètiques ó canals de denuncies, que reduïssin les oportunitats de què circumstàncies particulars determinades comportessin conductes personals inapropiades.

4. Quan es parla de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), són prou presents temes com la transparència o la fiscalitat responsable?

La transparència i el retiment de comptes són claus per l’assoliment de l'RSE, la fiabilitat i la confiança són imprescindibles pel reconeixement de tots els seus grups d’interés. Aquests valors intangibles seran els veritables factors de competitivitat futura, els valors que distingiran unes organitzacions de les altres.

Un retiment de comptes que abasti tant els aspectes financers com també les seves responsabilitats, els compromisos, objectius i resultats de les actuacions de les empreses que afecten tots els seus grups d’interés.

5. Els països nòrdics són els menys corruptes del món. Com hem de fer de Catalunya un territori socialment responsable on la transparència formi part de la cultura empresarial? Què en podem aprendre?

En els rankings publicats per organitzacions com Transparència Internacional és cert que els països nòrdics apareixen com els menys afectats per fenòmens de corrupció i també en els que el frau fiscal es dona en menor escala. Aquests països es caracteritzen per disposar d’unes institucions sòlides i una societat socialment conscienciada, que comparteix uns valors democràtics i que no es indiferent a l'assoliment dels millors objectius socials: desenvolupament sostenible i qualitat de vida pels seus ciutadans.

Per això són precisos uns poders institucionals sòlids i independents, uns òrgans de control professionals, independents i despolititzats, eliminar la impunitat en casos de corrupció, la protecció legal dels denunciants, una regulació legal i transparent dels lobbies, exigència de transparència als partits polítics i a les seves organitzacions vinculades, la publicitat i transparència en la contractació pública.

Es imprescindible també prevenir el frau i la corrupció a través de l’educació de la ciutadania, introduint en diferents nivells educatius i en els plans de formació de les empreses, conceptes relacionats amb la ética, els valors, la transparencia, la integritat i la prevenció de la corrupció.

Daniel Faura Llimós