- José Antonio González, vicepresident primer del CCJCC:"Empreses i altres organitzacions han de satisfer la demanda de transparència i fiabilitat que procedeix de la societat, i això, en bona part, només s'aconseguirà amb la difusió de l'informe integrat "
- Àngel Pes (president Xarxa Espanyola del Pacte Mundial): "sense el compromís del sector empresarial no serà possible assolir els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible "
- Josep Santacreu (president Respon.cat): "L'RSE no s'entén si no és des d'una perspectiva integral de gestió "i, en conseqüència, "va més enllà de l'acció social"
- Joan Cavallé (director general Caixa d'Enginyers) precisa que "en Europa les inversions socialment responsables arriben al 52%
del total d'actius gestionats per les IIC'S "
- El Col·legi presenta la 'Guia No Números que creen valor', realitzada en col·laboració amb Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social
El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) ha identificat "Cinc vectors d'impacte" perquè es pugui parlar "amb propietat" d'una pràctica de responsabilitat social empresarial per part de qualsevol organització, sigui aquesta de naturalesa "pública, privada o social". Segons l'opinió del Col·legi, són els vectors de "bon govern, laboral, ambiental, social i econòmic "els que, combinats amb els valors de" ètica, sostenibilitat transparència ", conformen una pràctica d'RSE (o el seu equivalent RSC) amb 2 "Capacitat transformadora del context" on cadascuna d'aquestes organitzacions desenvolupa la seva activitat.
En aquesta mateixa línia i en el marc de la VI Jornada d'RSE "Territori socialment responsable i transparent "organitzada pel CCJCC i la Associació Respon.cat, José Antonio González, vicepresident primer del Col·legi, ha defensat que "les empreses i qualsevol altra tipologia de organitzacions han de satisfer la demanda de transparència i fiabilitat que sorgeix de la societat "i ha afegit que" això, en bona part, només s'aconseguirà amb la difusió de l'informe integrat ", és a dir," aquell que comprèn tant la informació financera com també la de caire no financer ". González ha sentenciat que l'informe integrat és una "Eina de creació de valor" que redunda tant en l'organització que ho emet com també en el conjunt de la societat.
Sense "compromís empresarial", l'Agenda 2030 fracassarà
En la seva intervenció en la jornada, Àngel Pes, president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, ha volgut deixar clar que "sense el compromís del sector empresarial no serà possible assolir els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible ". El 2015 l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar (amb el vot favorable de 193 països) els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per Pes, "el marc de l'RSE és inseparable de la consecució d'aquests objectius ".
Josep Santacreu, president de l'Associació Respon.cat, ha afirmat que "l'RSE no s'entén si no és des d'una perspectiva integral de gestió "que inclou una multiplicitat de facetes: la fiscal, la laboral, la de la conciliació laboral o la relació amb proveïdors i distribuïdors, entre moltes altres. per aquesta raó, Santacreu considera que la responsabilitat social corporativa "va més enllà de l'acció social ".
I Joan Cavallé, director general de la cooperativa de crèdit Caixa d'Enginyers, ha precisat que "hi ha un creixent interès de la societat en les inversions socialment responsables. A Europa, arriba al 52% del total d'actius gestionats per les IIC'S. Els criteris extrafinancieros de les decisions de inversió actuen com a palanca de canvi i minimitzen els riscos davant d'una gestió ineficaç. No només redueix el cost de capital de les empreses socialment responsables sinó que permet reduir el cost del seu deute i fer l'empresa més competitiva ".
Guia No Números que creen valor': metodologia i comunicació
En el transcurs de la Jornada d'RSE s'ha presentat la Guia No Números que creen valor, impulsada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya amb la col·laboració de Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social, i amb les aportacions d'altres membres de la Comissió d'RSE del Col·legi.
La Guia reivindica que l'RSE té una "lògica empresarial i sentit estratègic ", però alerta del perill de" confondre o reduir-la amb bones pràctiques "que, com passa amb la filantropia, no se situen al cor del negoci i poden tenir un caràcter més col·lateral. En el treball s'inclouen diversos casos de bones pràctiques de petites i mitjanes empreses, així com de firmes del sector auditor, que contribueixen a una millor comprensió de la RSC en les seves múltiples facetes.
Canyelles, en la presentació de l'informe, ha explicat que "sobretot, l'RSE és una metodologia "que" aborda, en primera instància, les responsabilitats primàries, és a dir, les inherents a l'activitat de l'empresa ". Per la seva banda, Lluís Prims, vicepresident segon del Col·legi, incidint en un altre dels aspectes tractats a la Guia, ha reivindicat que "calen mètriques que permetin l'avaluació dels compromisos adquirits per les organitzacions" en el marc de la seva política de responsabilitat social corporativa.
Xavier Cardona, director general del CCJCC, referint-se a la "necessària gestió "-que estableix la Guia- dels anomenats" capitals financer, industrial, intel·lectual, humà, social i relacional, i natural "mitjançant l'informe integrat, 4 ha opinat que "la formació tradicional dels professionals de l'auditoria ja comença a transformar-se per empeltar cada vegada més de multidisciplinarietat ".
A la jornada del Col·legi i Respon.cat també han intervingut Xavier Carbonell (Càtedra Mango de RSC a ESCI-UPF), Joana Amat (Fidem), Lluís Corominas (Associació Catalana de Municipis), Iñaki Irisarri (Fundació Caixa d'Enginyers), Joan Fontrodona (IESE), Arnau Queralt (Consell Assessor per al desenvolupament sostenible), Eva Ruiz Miracle (Federació de Municipis de Catalunya), Ricardo Martín (Corresponsables), Mercè Martí (Kreston Iberaudit), Margarida de Roselló (PwC), Noelia Acosta (Audiaxis), Chus López (Crearsa) i Xavier López (Ampans).
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.500 professionals
La missió del Col·legi és vetllar perquè l'activitat professional de l'auditor es s'adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els
àmbits relacionats amb l'entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l'exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l'auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs.
En l'actualitat el Col·legi està integrat per 1.500 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Antoni Gómez.