- Amb motiu del dia Mundial del Medi Mabient, Respon.cat publica aquest article del reputat doctor en biologia i sociòleg, Ramon Folch.
- Folch afirma que els 17 Objectius de Desenvlupament Sostenible plantegen un nou marc empresarial en què és reconeixen els impactes ambientals i les conseqüències que se'n deriven com a elements clau en l'estratègia de gestió de les organitzacions.
ODS: deure ètic i obligació legal
L’obligació de tota empresa és maximitzar resultats. Què són, però, els resultats d’una empresa? Durant dècades, un model empresarial ja caducat ha reduït l’abast dels resultats als beneficis dineraris. Ha estat un plantejament estret i curt de mires que ha generat un cert enriquiment d’alguns i un gran empobriment dels interessos generals. Abusivament, s’ha volgut equiparar benefici amb guany dinerari. I dic dinerari, i no econòmic, perquè no hi ha disbarat econòmic més gran que reduir l’economia a les finances.
En efecte, una empresa, abans que res, ha de ser un conjunt de persones convenientment capitalitzades que generen valor afegit en forma de productes o serveis, de tal manera que el capital es veu remunerat amb beneficis i el treball és contraprestat adequadament sense que aquest procés provoqui externalitats negatives que perjudiquin a tercers. Al començament de la Revolució Industrial, la remuneració del capital va ser la prioritat. Les lluites socials van portat a la contraprestació raonable del treball i a les garanties laborals. Però ha calgut esperar un segle més perquè la consideració de les externalitats s’hagi començat a incorporar a l’equació empresarial.
Primer va sorgir la idea de la responsabilitat social corporativa (RSE), més enllà de les simplistes idees del business of business is business que encara als anys vuitanta del segle passat defensaven algunes escoles d’economia, ignorant les evidències socials i ambientals en què es desenvolupa l’activitat econòmica. Va ser un primer pas voluntarista i diguem-ne caritatiu, a vegades ben intencionat, a vegades només maquillador d’actuacions no gaire responsables. Però això, per elevació, ha estat superat pels nous principis sostenibilistes, que no compensen el pecat, sinó que cerquen la virtut. En efecte, la sostenibilitat amplia el marc teòric i operatiu de l’activitat econòmica fins a reconciliar-la amb les emergències socioambientals del segle XXI. Podríem dir que l’economia sostenibilista transcendeix el mer negoci i rescata l’honorable paper de l’economia global pròpiament dita. És a dir, que l’economia sostenibilista és ara l’economia tout court.
Amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats el 2015 per l’Assemblea General de la ONU (Agenda 2030), es plantejà un nou marc empresarial. Les externalitats socioambientals van ser identificades i reconegudes, tant les positives, que reben suport, com les negatives, que s’han de minimitzar. S’obrí un nou horitzó ètic, d’acord amb el qual no resulten acceptables segons quines actuacions. L’evidència del canvi climàtic antròpic i les seves conseqüències nocives per a la biosfera en general, per als humans en concret i per a l’activitat econòmica globalment considerada, no admet retop i força a abandonar les alegries irresponsables del nefast business of business is business, considerat antiquat i immoral.
A l’estat espanyol, la recent llei 11/2018, de 28 de desembre, donà una primera dimensió jurídica a aquesta nova realitat ètica. En efecte, obliga les empreses de capital amb més de 500 treballadors (o a les entitats d’interès públic de més de 250 o amb una xifra anual de negocis superior als 40 milions d’euros) a incloure un informe de resultats no financers en el seu informe anual de gestió. Altrament, aquest informe no financer esdevé un element important en moltes licitacions públiques. Això és tant com dir que els resultats no financers basats en els ODS són ja un element capital i jurídicament obligatori de l’economia empresarial. El deure ètic es veu doblat d’obligació legal.
El Dia Mundial del Medi Ambient del 2019 se celebra en un nou context per a les nostres empreses, així doncs. És el dia de l’economia circular, el dia del reconeixement de les externalitats socioambientals positives i de la progressiva supressió de les negatives, el dia dels ODS. És a dir, el dia de l’economia moderna.
30/05/2019
Ramon Folch
Doctor en biologia, socioecòleg
President d’ERF, Estudi Ramon Folch & Associats
President de la Comissió de Sostenibilitat d’Aigües de Barcelona