Contra el malbaratament alimentari: Menjar samarità
- El segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible vol fomentar les pràctiques per posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible, #ODS2 Fam zero.
- El projecte Focus de l'RSE a Catalunya engloba aquesta voluntat dins el focus Cohesió social, i ho treballa amb agents del territori i des d'una la perspectiva local.
[Article] Menjar samarità
de Carina Farreras
La paradoxa que es dóna en els nostres temps és la següent: persones que passen gana d’una banda; menjar que es llença, de l’altra. Quan passa el camió de les escombraries per recollir els desaprofitaments que ha deixat l’escola, els alumnes han arribat ja a casa. Un de cada quatre viu en llars pobres, amb pares preocupats perquè no saben si aconseguiran menjar per a aquesta –i cada– nit. Amb les escombraries escolars se’n va el sobrant del dinar que no ha estat consumit aquell dia. Pasta, verdura, llegum, pollastre, carn, peix... etcètera. Racions d’aliments cuinats, saborosos, nutritius, equilibrats, reaprofitables a un cost energètic mínim per l’usuari final.
Totes les escoles cuinen per sobre del que acaben menjant els seus comensals: per si una safata cau, per si hi ha més repeticions, per si s’hi apunta algun professor no previst inesperadament, per si ve inspecció... Resultaria temerari donar un xifra de l’excedent global a les escoles de Catalunya. Aquesta xifra depèn de variables com l’eficiència de la cuina o la mida del menjador. S’estima que a petites escoles d’un centenar d’alumnes podrien quedar per consumir entre dues i cinc racions diàries de mitjana. Si el centre augmenta a 200 nens, podria arribar a 5 o 7 racions. En escoles que tenen més d’un miler de nens estaríem parlant de 30 o 40 racions al dia. Es tracta de mitjanes, i en alguns centres l’excedent és més gran que en d’altres. Hi cal afegir els testimonis, les mostres obligatòries que exigeix la inspecció per fer anàlisi. Però no hi ha dades generals sobre les escoles, i com que no n’hi ha, no existeixen, i resulta difícil actuar sobre el que no existeix.[llegir més]
Font: www.lavanguardia.com
Le podría interesar también
![[Jornada] Empresa i cooperació al desenvolupament: el paper de les empreses en la Visió 2030](https://respon.cat/wp-content/uploads/2018/11/Visio2030_ODS-500x500_c.png)
[Jornada] Empresa i cooperació al desenvolupament: el paper de les empreses en la Visió 2030
Si sou una empresa oberta al món i voleu ser agents actius en el desenvolupament sostenible, us interessarà aquesta jornada. El proper 26 de novembre Respon.cat organitza la jornada “Empresa
VÍDEO ¿Por qué me considero una emprendedora con propósito? por Clara Brull
Durante el acto de clausura de RSE.Pime 2021-2022 asistimos a la ponencia inspiradora de Clara Brull “¿Por qué me considero una emprendedora con propósito? Clara Brull es una emprendedora apasionada,
Suara Cooperativa celebra 10 anys de serveis d’atenció a les persones
Suara Cooperativa, empresa membre de Respon.cat, celebra 10 anys de serveis d’atenció a les persones. “La cultura de Suara, fruit de la manera de treballar enfocada en les persones, ha permès
Ser socialment responsable no és una qualitat, és una obligació.
“Una part de l'ADN de l’empresa i un compromís amb la societat”
“La responsabilitat empresarial comença
per la responsabilitat i el compromís
personal amb la societat i
les persones que ens envolten”
“Formar, investigar i transferir coneixement per transformar les persones, les organitzacions i la societat cap a la responsabilitat social i la sostenibilitat”
“Responsabilitat Social permanent,
365 dies l’any”
“L’RSE no es limita a l’acció, també és un marc des d’on repensar la societat”
“Que el progrés econòmic vagi acompanyat de progrés social i equilibri territorial”
“L’RSE no es limita a l’acció; també és un marc des d’on repensar la societat”
“Compromís compartit per a la transformació social”
“Compromís per a tothom. Cal donar una mica. Simplement és el cal fer-ho. Compromís des de dalt fins a baix”
"La Responsabilitat Social és un dels valors i principis bàsics del nostre sistema de gestió. L’entenem com un eix transversal que implica tots els nivells de l’organització i se centra en l’aportació de valor pels nostres grups d’interès."
“Hem d’entendre que la societat,
cada cop menys, acceptarà una empresa que
no sigui coherent i socialment responsable, i aquest ha de ser un dels motius per a les empreses que encara no hi creuen”
“Necesitamos más empresas con propósito y que trabajen por generar valor compartido”
“La nostra organització ha de ser una part harmoniosa d'un sistema més ampli: un món que podem contribuir a fer millor a través de les persones i el medi ambient”
“L'RSC és el nostre ADN”
“Malgrat tot, estem al bon camí i queda molt per recórrer. Avancem!”
“Educació, sensibilització i compromís ètic de les empreses”
“Educació, sensibilització i compromís ètic de les empreses”
“Tothom som corresponsables del que passa al nostre entorn i al món en general, hem de comunicar el que fem per donar exemple”
“És la manera d'entendre el paper de l'empresa dins la societat, que determina els seus objectius, accions i estratègia”
"Una part del pensament trascendent en la gestió empresarial"
“La empresa pasa a ser una entidad activa y colaborativa con la sociedad y el medio ambiente. Un tejido empresarial sostenible genera una producción similar y un consumidor consciente, dando prioridad a éstas a la hora de comprar”
“El benefici social ha d’estar en l’ADN de qualsevol empresa que es consideri saludable”
“Gent i empreses amb valors, ètica i responsabilitat és futur”
“Fer bé la feina i fer el bé amb la feina que desenvolupem”
“Cal treballar per incrementar el nivell ètic de la classe empresarial. RSC, eina que condueix a tot un canvi organitzacional en benefici de persones i medi ambient”
“La majoria de marques no importen a la gent. No poden continuar basant la competitivitat en eines tradidicionals. Ja no n'hi ha prou de dir el que fan, han de fer el que diuen i convertir l'RSE en un valor competitiu i eix transformador”
