"Ara és l’hora" article de David Cos al butlletí RSCAT

• Article de David Cos, vicepresident de Respon.cat i president de Grup Clade, organització membre de Respon.cat, al butlletí de RSCat 
• En aquest article s'evidencia la importància que l’RSC esdevingui part substancial i diferenciadora de la visió estratègica de cada organització

 
 
En l'article també es detaca el paper de Respon.cat en aquesta voluntat de construir un teixit empresarial més socialment responsable i l'important creixement del volum de l'associació amb diversitat de dimensió, activitat i tipus d'organitzacions que en formen part.

Ara és l'hora

"El mundo no se nos ha dado para contemplarlo, sino para transformarlo"

José Maria Arizmendiarrieta, fundador de Mondragón Corporación Cooperativa

Hi ha dos camins bàsics perquè les persones i les organitzacions assolim l’estatus de responsables. La primera, amb components educacionals i ètics, es fonamenta en la convicció en uns determinats valors, en la consciència sobre la veritable transcendència de totes les nostres accions. Des d’aquesta visió, la responsabilitat esdevé un atribut directament vinculat al ser, identificable tant en les persones físiques com jurídiques. Com a alternativa no tan admirable a aquesta primera via, trobem l’assumpció de la responsabilitat com a imperatiu legal. Aquest segon camí potser no és tan lloable, però es fa imprescindible en societats avançades en què la legislació i polítiques com la fiscal han de situar el bé comú per sobre del bé individual i evitar que pagui els plats trencats qui no els ha tocat.
La cooperativa Escola Sant Gervasi s’identifica amb la primera via. Ser responsable, per a nosaltres, és indissoluble de ser escola, ser empresa, ser cooperativa, ser persones. Les polítiques d’RSC d’Escola Sant Gervasi, per tant, no han estat mai pensades com a tals; no s’han dissenyat per bastir un corpus que agradés més o menys als nostres grups d’interès. Quan la mateixa raó de ser de l’empresa, la raó fundacional, es fonamenta en la idea que el món és millorable, es produeixen, per impregnació, conductes responsables en tots els àmbits de l’organització que acabaran bastint les polítiques d’RSC, i no a l’inrevés. D’aquesta manera, l’RSC ja ha esdevingut una cultura, no una obligació o una tendència que t’equipara amb els altres o que et fa interessant davant d’usuaris i clients. I no hem esperat mai que des de l’exterior se’ns determinés el camí del canvi. Hem anat aplicant aquella idea de Gandhi tan citada i tan poc portada a la pràctica de Sigues tu el canvi que vols en el món.
Cristian Rovira, a Responsabilidad social competitiva, analitzant el cas de l’evolució d’una empresa de missatgeria, evidencia la importància que l’RSC esdevingui part substancial i diferenciadora de la visió estratègica de cada organització, per sobre de les personalitats i dels personalismes. Per arribar a aquest estadi es fan imprescindibles tant la visió compartida com la generació d’un model cultural propi a l’empresa. Segurament, si la primera ja és atípica, la segona per a molts és una utopia. Però no hi ha un altre camí. Les empreses les fem les persones, però quan no som capaços d’entendre que l’empresa ens transcendeix és perquè estem encara operant des d’una visió newtoniana i industrial, molt mecanicista, de les relacions entre l’empresa i la societat. El coneixement actual ens permet anar més enllà, i establir connexions molt clares entre el benestar no exclusivament econòmic de les persones i l’activitat real de les empreses. Són molts els casos d’organitzacions que des de la responsabilitat han aconseguit esdevenir més que rellevants en el seu sector d’activitat, tant en resultats econòmics com en aportació de valor real a la societat.
A Catalunya fa relativament poc que petites, mitjanes i grans empreses s’han anat aglutinant al voltant de l’estàndard de Respon.cat, una proposta col·lectiva que persegueix que Catalunya acabi esdevenint un territori socialment responsable. Engresca constatar que una quantitat prou representativa d’empreses del conjunt del territori s’han sumat al projecte en poc menys de dos anys. Hi ha, en el nostre teixit empresarial, una veu immaterial que ens diu que ara és l’hora. En l’era de la globalització les nostres empreses perviuran en la mesura que siguin capaces d’aportar valor afegit a través dels béns i serveis que produeixin. L’assoliment d’aquest plus qualitatiu només es pot donar en societats avançades en què els grups d’interès que hi ha dins i a l’entorn de l’empresa percebin la producció més enllà de la seva materialitat. Com sempre, hi haurà obstacles interns i externs a vèncer, però mai no hem estat tan ben posicionats per assolir aquest repte de veritable superació.
 

Font: www.rscat.gencat.cat