L’RSE es consolida com a estratègia empresarial clau, amb cinc vectors i quatre grans tendències
En el seminari organitzat per la UOC del 21 de maig, Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat i expert en RSE, va fer una revisió històrica de l’evolució de l’RSE des dels anys 90, passant pel punt d’inflexió en 2008 i fins al moment actual. També va situar els cinc vectors de l’RSE i les grans tendències que s’observen en ells. A continuació, incloem un resum de la seva participació en aquest seminari.
Canyelles va explicar que hi ha gent que es posiciona des d’esferes institucionals en contra de l’RSE, des de sectors més liberals. Des de les esquerres hi ha sectors que defensen que l’RSE hauria de ser obligatòria.
Arriba el 2008 i es publica en The Economist que l’RSE és una nova manera de fer negoci. Es produeix un canvi espectacular, que en el món anglosaxó és evident i aquí ens triga una mica més a arribar, en el qual el concepte d’RSE no s’origina per una pressió de governs, sindicats i ONG, sinó que és una cosa que neix netament des del món empresarial.
L’RSE consta de cinc vectors d’impacte: ambiental, econòmic, laboral, social i de bon govern. Dins d’aquests, Canyelles parla de quatre grans tendències d’RSE: l’economia circular, l’empresa saludable, el propòsit i els reptes socials.
L’economia circular mescla dos d’aquests vectors: impacta sobre els temes ambientals i econòmics. Quan barregem vectors és quan involucrem a més departaments i ho enfoquem de manera holística, la qual cosa és preferible.
L’empresa saludable és una tendència no tan coneguda, perquè normalment és un tema més intern. En aquest sentit, destaca l’impuls del voluntariat, com a mode de contribuir a la salut mental de les persones treballadores.
Dins del bon govern trobem el tema del propòsit. El que comporta és que hi hagi una formalització, un redactat de la missió que pugui constar en els estatuts de l’empresa, perquè sigui permanent.
Molt recentment, després de la pandèmia, els reptes socials adquireixen un valor estratègic. A Catalunya, per raons històriques, hem valorat desmesuradament la importància de disposar d’una societat civil fort, amb organitzacions que la vertebrin. Aquesta idea de la comunitat territorial actualment s’està diluint, s’està virant cap a una major individualitat. Per això és tan important intentar compensar aquesta tendència a través dels reptes socials.
