Eines i recursos per a la gestió de la responsabilitat lingüística de les empreses
El paper de les empreses a l'hora d'operar en societats amb identitats diferenciades és una matèria rellevant en la gestió de la responsabilitat social, ja que més enllà del compliment normatiu, una empresa ha de saber valorar la rellevància que tenen aquestes identitats tant en termes de respecte a la diversitat com tenint en compte les expectatives i inquietuds de les comunitats on l'empresa opera.
El discurs de l'RSE sempre emfatitza, així, la necessitat que les empreses facin l'esforç de comprensió de les societats on operen, s'adaptin als contextos locals a partir de principis i valors universals, i tractin de donar suport al seu desenvolupament comunitari.
Tanmateix, constatem que la identitat i valors del territori constitueixen una matèria sovint absent en la gestió de la responsabilitat social de les empreses.
Per això, oferim a continuació un conjunt d’eines i recursos que poden ser útils per a les empreses, així com algunes bones pràctiques inspiradores per a les organitzacions que vulguin incorporar polítiques de responsabilitat lingüística.
Aquest treball de cerca i selecció de referències s’ha portat a terme amb el suport de l’Oficina de suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Legislació:
L'ús del català ha d'estar basat en raons comercials, de qualitat d'atenció al client i en l'acompliment de la legislació i dels drets dels consumidors. Una empresa o un comerç responsables socialment han de garantir el compliment del marc normatiu, l'articulat i la intencionalitat del legislador. Des d'un punt de vista legislatiu, les empreses i els comerços han de complir les normatives lingüístiques previstes a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Llei de política lingüística, el Codi de consum de Catalunya i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.
Les persones consumidores tenen dret a rebre, com a mínim en català, la documentació comercial, les invitacions a comprar, la retolació i la cartelleria.
Les persones consumidores que actuïn en el marc d'una relació de consum tenen dret a ser ateses oralment en la llengua oficial que escullin, és a dir, en català, castellà o aranès. Això vol dir que quan una persona consumidora s'adreça oralment a un altre interlocutor en el marc d'una relació de consum ho podrà fer en la llengua oficial que desitgi emprar, sense cap tipus de limitació.
Empreses amb pràctiques de referència:
Fundació Claror
Fundació Claror (gestió de clubs esportius) és una entitat catalana i com a tal estan compromesos amb la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Així ho expressen en un dels punts que defineixen la bestline Més que fitness! que acompanya la marca.
El català és la llengua de l’empresa. Tots els suports informatius i publicitaris, la revista, la web, les xarxes... estan escrits en català.
Per reforçar aquest compromís, fa uns anys van emprendre un seguit d'accions:
- Projecte 'Claror en català' Projecte parelles lingüístiques (de la mà del Consorci de Normalització Lingüística): abonats i treballadors poden expressar el seu desig per aprendre català o per ensenyar-lo i amb el CNL formen parelles aprenent-ensenyant.
- Elaboració d'un diccionari català - castellà - anglès de termes esportius i relacionats amb l'activitat física i el cos.
Algunes curiositats:
- L'any 2000 van obrir la web www.claror.org, de les primeres webs esportives en català.
- Des del 1998 editen la Revista Claror (actualment només en format online): una de les primeres revistes que fan difusió d’aspectes relacionats amb l’activitat física i la salut, editada íntegrament en català.
- Van ajudar al CNL i Termcat a fer un recull del lèxic de natació.
A més, fomentem la cultura i tradicions catalanes.
Bonpreu-Esclat
Fundat el 1974, el Grup Bonpreu és una empresa del sector de l'alimentació de la família Font i Fabregó, amb seu a les Masies de Voltregà. Actualment compta amb 150 establiments i dóna feina a 4.000 persones. El formen els supermercats Bonpreu, els hipermercats Esclat i les benzineres Esclatoil.
El Grup Bonpreu està compromès amb la societat i els valors responsables del desenvolupament sostenible.
Així mateix, Bonpreu té la llengua catalana com un element de normalitat en tots els seus aspectes: els usos interns, l'atenció oral, la publicitat, l'etiquetatge i el fil musical dels establiments.
Entrevista a Joan Font, director general de supermercats BonPreu-Esclat
Abacus
Abacus és una cooperativa de consumidors amb socis de treball referent en la distribució de productes i serveis culturals i educatius per a l’entorn escolar i familiar i la societat en general.
Any rere any, Abacus cooperativa creix en socis de consum, llocs de treball, establiments i facturació. Avui, Abacus és l’organització de consumidors més gran de Catalunya i una de les més importants de l’Estat espanyol.
La cooperativa neix amb la voluntat de normalitzar l’ús de la llengua catalana i, en coherència, la llengua de l’empresa és el català.
L’àmbit de l’atenció al client pren especial rellevància i l’empresa té protocolaritzat l’ús de la llengua en aquestes relacions.
Cerveses Moritz
Moritz és una marca de cervesa fundada el 1856 per l'alsacià Louis Moritz Trautmann i molt vinculada a la ciutat de Barcelona, on ha tingut una presència destacada durant el darrer terç del segle XIX i tota la primera meitat del XX.
Després d'un parèntesi de tres dècades, el 2004 es torna a rellançar una marca Moritz renovada. A Barcelona, el 2009 reobria el clàssic Bar Velódromo i el 2011 s'obrien de nou les portes de la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni, amb un projecte arquitectònic del francès Jean Nouvel. A més, el 2013 neix un espai gastronòmic innovador, el 300 del Born, al Born Centre Cultural.
El compromís de Moritz amb la llengua catalana s'ha fet present des de la normalitat del seu ús. Així, el català és la llengua d'ús corporativa i això es tradueix, entre d'altres, en la publicitat i en l'etiquetatge dels seus productes. D'aquesta manera, Moritz és exemple de bones pràctiques en la introducció de la llengua catalana a l'àmbit socioeconòmic.
Viena
El respecte és un dels valors de Viena. Volen que tot l’Equip Viena treballi amb Respecte: respecte envers els companys i els clients, respecte envers el producte i els equipaments, respecte envers les comunitats on som presents i el medi ambient…
I per això, entre altres qüestioms, l’empresa utilitza el català amb normalitat, juntament amb altres idiomes, tant en el web com en les comunicacions exteriors i interiors als seus establiments.
El seu compromís l’ha valgut diversos reconeixements.
Documents d’interès:
- Decàleg de bones pràctiques lingüístiques a l'empresa. Plataforma per la Llengua
- A l’empresa, en català Un mercat d'oportunitats Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa. Plataforma per la Llengua
- Guia de Bones Pràctiques. RSE i ús de la llengua catalana. Fundació PIMEC
- Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valor a tots els grups d’interès. Josep Maria Canyelles, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Organismes de referència:
- Consorci per a la normalització lingüística
- Plataforma per la llengua
- Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
L’agenda local definida pel Projecte Focus es treballa de manera interrelacionada amb l’agenda global, representada principalment pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
Us podria interessar també
Incognos, satisfacció clientela
Volem regalar somriures En aquest entorn tan competitiu volem posar el nostre granet de sorra i fer-vos un regal que esperem us ajudi a potenciar la vostra empresa. Us volem
[Vídeo] Bones pràctiques en el compromís social de les pimes: Focus RSE
Col·lecció de vídeos d’empreses membres de Respon.cat en què es presenten bones pràctiques en RSE. Lurdes Biosca, responsable Administració B Biosca mostra com treballen des de l’enfocament del Focus de
Jornada sobre “Transparència, via fonamental per al compliment a Espanya de l’Agenda 2030”
El proper 9 de desembre el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial celebren la jornada sobre “Transparència, vía fonamental per al compliment
Ser socialment responsable no és una qualitat, és una obligació.
“Una part de l'ADN de l’empresa i un compromís amb la societat”
“La responsabilitat empresarial comença
per la responsabilitat i el compromís
personal amb la societat i
les persones que ens envolten”
“Formar, investigar i transferir coneixement per transformar les persones, les organitzacions i la societat cap a la responsabilitat social i la sostenibilitat”
“Responsabilitat Social permanent,
365 dies l’any”
“L’RSE no es limita a l’acció, també és un marc des d’on repensar la societat”
“Que el progrés econòmic vagi acompanyat de progrés social i equilibri territorial”
“L’RSE no es limita a l’acció; també és un marc des d’on repensar la societat”
“Compromís compartit per a la transformació social”
“Compromís per a tothom. Cal donar una mica. Simplement és el cal fer-ho. Compromís des de dalt fins a baix”
"La Responsabilitat Social és un dels valors i principis bàsics del nostre sistema de gestió. L’entenem com un eix transversal que implica tots els nivells de l’organització i se centra en l’aportació de valor pels nostres grups d’interès."
“Hem d’entendre que la societat,
cada cop menys, acceptarà una empresa que
no sigui coherent i socialment responsable, i aquest ha de ser un dels motius per a les empreses que encara no hi creuen”
“Necesitamos más empresas con propósito y que trabajen por generar valor compartido”
“La nostra organització ha de ser una part harmoniosa d'un sistema més ampli: un món que podem contribuir a fer millor a través de les persones i el medi ambient”
“L'RSC és el nostre ADN”
“Malgrat tot, estem al bon camí i queda molt per recórrer. Avancem!”
“Educació, sensibilització i compromís ètic de les empreses”
“Educació, sensibilització i compromís ètic de les empreses”
“Tothom som corresponsables del que passa al nostre entorn i al món en general, hem de comunicar el que fem per donar exemple”
“És la manera d'entendre el paper de l'empresa dins la societat, que determina els seus objectius, accions i estratègia”
"Una part del pensament trascendent en la gestió empresarial"
“La empresa pasa a ser una entidad activa y colaborativa con la sociedad y el medio ambiente. Un tejido empresarial sostenible genera una producción similar y un consumidor consciente, dando prioridad a éstas a la hora de comprar”
“El benefici social ha d’estar en l’ADN de qualsevol empresa que es consideri saludable”
“Gent i empreses amb valors, ètica i responsabilitat és futur”
“Fer bé la feina i fer el bé amb la feina que desenvolupem”
“Cal treballar per incrementar el nivell ètic de la classe empresarial. RSC, eina que condueix a tot un canvi organitzacional en benefici de persones i medi ambient”
“La majoria de marques no importen a la gent. No poden continuar basant la competitivitat en eines tradidicionals. Ja no n'hi ha prou de dir el que fan, han de fer el que diuen i convertir l'RSE en un valor competitiu i eix transformador”
