IA: avenç tecnològic o retrocés cognitiu? Els seus múltiples impactes laborals fan necessàries regulacions

Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat i expert en RSE, el 5 de juny va dur a terme la ponència per a Colòmbia “La IA i els seus efectes en la responsabilitat social empresarial”. La intervenció va tenir lloc en “Tertulia ética civil – Amigos de Carlos Upegui“, fòrum de Antioquia liderat per Hernán Saldarriaga, sociòleg i periodista, que porta molts anys impulsant la reflexió ètica des de iletica.org.co. Es tracta d’un grup de professionals conformat per líders empresarials, socials i acadèmics que es reuneixen mensualment des de fa quinze anys per a abordar qüestions d’importància per a Antioquia, Colòmbia i el món.

Entre els impactes que té la intel·ligència artificial, un dels més destacats és l’ambiental, a causa de la gran quantitat d’electricitat necessària per a mantenir els servidors en funcionament les 24 hores del dia, així com la seva refrigeració.

Hi ha altres impactes, com el laboral. Qualsevol nova tecnologia suposa canvis rellevants. Com és inevitable, té impactes traumàtics i suscita reticències. El progrés és impossible parar-lo, però és necessari implantar sistemes de control. Ha d’haver-hi unes normatives que minimitzin els impactes negatius d’aquestes noves tecnologies. I és que l’ús de la generació automàtica del llenguatge afectarà de manera transversal a tota mena de professionals.

Hi ha persones, en les organitzacions, que sofreixen leucofòbia: el temor a la fulla en blanc. És una cosa molt freqüent. Davant aquesta dificultat de posar-se a escriure, si ara tenim l’eina de generació automàtica de text amb IA, aquest temor desapareix, perquè no és necessari el desenvolupament narratiu. Un document que abans s’elaboraria en dos dies ara es pot generar en dues hores.

Avui dia, la sensació és que estem davant d’una generació que no desenvolupa estructura mental sobre els textos que desenvolupa. Això podria comportar una disminució de les capacitats cognitives, neuronals, de les persones que utilitzen la IA i, en general, les pantalles. Es perd capacitat analítica i creativa. Podria afectar el desenvolupament evolutiu de l’espècie humana.

També en l’àmbit de l’impacte laboral de la IA trobem la reducció dels llocs de treball. Una hipòtesi apunta al fet que es necessitaran molts professionals dedicats a la generació de prompts, les instruccions perquè la IA desenvolupi continguts. No obstant això, sembla que no es generaran tants nous llocs de treball amb aquesta funció com els que es destruiran derivats de l’aplicació de la IA.

La contractació de treballadors amb assistència de la IA implica aplicar uns certs biaixos i discriminació. La IA no sols reflecteix les realitats de la societat, sinó que també les amplifica i fa més extremes, deixant fos tot allò menys freqüent. Ha d’haver-hi mecanismes de correcció d’aquests biaixos, aplicant criteris ètics en aquesta selecció de personal amb IA.

La tecnologia permet un control exhaustiu i detallat de la productivitat dels treballadors. Durant la seva jornada laboral, es pot monitorar quants documents ha creat, quantes tecles ha pressionat, on ha fixat la seva vista a cada moment, en quines pantalles ha entrat… Seria totalment immoral, però la tecnologia ho permet, per la qual cosa pot succeir. En aquest sentit, és necessari generar els consensos de caràcter normatiu per a regular aquestes pràctiques.

About author

Us podria interessar també

Sense categoria

[VÍDEO] Dolors Setó (URV) i Choni Fernández (PortAventura) ens expliquen la responsabilitat social

En el marc del programa “ADN Universitat Rovira i Virgili” (URV), Canal Reus TV ha emès un reportatge sobre RSE. Dues expertes en RSE, Dolors Setó i Choni Fernández afirmen

Sense categoria

Negoci responsable amb grups d’interès, sinònim de sostenibilitat i èxit

Cristian Rovira, membre de la junta directiva de Respon.cat i vicepresident de Grup Sifu, ha participat a la taula de debat “Grups d’interès reflexionen sobre les claus i els reptes

Sense categoria

Sobre la nova llei d’auditoria de comptes, pel president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya és una de les vint organitzacions que han estat proposades per integrar el Consell social de Respon.cat. El Consell social de