El territori de Lleida, involucrat en l’RSE i compromès amb la seva comunicació
- El Grup de Treball Territorial de Lleida va abordar la comunicació a la trobada del 7 de novembre a Aspros.
- Cal que els territoris també s’involucrin en l’RSE.
- Des del punt de vista de la comunicació tenim obligacions legals (memòries no financeres), riscos (greenwashing) i oportunitats (propòsit i proposta de valor).
- Veure totes les fotos a Flickr
Hi ha qui diu que són les persones les que han de ser responsables, però amb això no n’hi ha prou, cal que es responsabilitzin les empreses també. El mateix passa amb els territoris, que cal que s’involucrin en l’RSE i aquesta passi a formar part de la normalitat a Catalunya.
Quan parlem de Territoris Socialment Responsables (TSR), pot ser una comarca, una vegueria, en el qual es genera un ecosistema de valors, compromisos i aliances que fan que en conjunt es pugui generar valor compartit.
TSR és un concepte que vam crear fa 20 anys. El 2017 vam fer la trobada TSR a Vilanova i la Geltrú. Vam reunir fins a 100 persones en grups de 5 amb tota diversitat de perfils. No estàvem allà per fiscalitzar-nos, sinó per veure quines aliances havíem de fer, com ho havíem de gestionar, com identificar reptes del territori. D’allà va sortir un manifest.
Ara el 4 de desembre farem el TSR d’Igualada, centrat en com abordar els reptes socials. Hi haurà una dinàmica al matí i un acte obert a la tarda.
Al grup de treball de Lleida hem parlat del tema de la comunicació, que està agafant força. A vegades des de l’RSE ens mostrem crítics amb la comunicació, ens fa una mica de respecte, a què no s’adeqüi a la realitat, que sigui una mera qüestió de màrqueting. Obrim aquest espai a Lleida per parlar de bones pràctiques, males, dubtes que les empreses participants tinguin.
Al grup de treball de Comunicació s’han detectat riscos i oportunitats. Ara, les empreses estan obligades a publicar un informe sobre qüestions no financeres, veient com estan impactant en el medi ambient, en les persones, en els ODS. Amb els indicadors financers no és suficient, ja que només expliquen el passat de l’empresa. Els indicadors no financers parlen més de cara al futur, als riscos i oportunitats que tenen per endavant.
Un dels riscos de la comunicació que afronten les empreses actualment és el greenwashing, que ara pot ser penalitzat. Tota la comunicació que es faci de les accions de sostenibilitat ha de ser demostrable des d’un punt de vista objectiu o científic.
Quant a oportunitats, van sortir dos temes rellevants: el propòsit i la proposta de valor. El propòsit és la transformació de la missió empresarial orientada a l’RSE, a com es pot contribuir a fer un món millor. Si no aprofitem aquesta oportunitat, altres empreses ens passaran pel davant. És important que les empreses puguin contribuir a fer un món millor, no només satisfent la clientela i els accionistes. És un canvi de paradigma molt important. Si s’aprofita aquesta oportunitat, es tindrà un avantatge competitiu.
Quan a la proposta de valor: quan una empresa es posa davant de la seva clientela, ho fa amb una proposta de valor, comunicant quins són els atributs que es posen en el mercat i que són diferencials respecte a la competència. Cada vegada més empreses posen en aquesta proposta de valor atributs relacionats amb l’RSE. Una empresa pot tenir pràctiques d’RSE però preferir no comunicar-les. És legítim, és una decisió empresarial. El que no seria ètic seria comunicar un atribut d’RSE a la proposta de valor que no es correspongui amb la realitat de la seva gestió.
En definitiva, detectem que les empreses tenim obligacions legals (memòries no financeres), riscos (greenwashing) i oportunitats (propòsit i proposta de valor).
Les empreses participants al grup de treball de Lleida van exposar les seves reflexions, dubtes i preocupacions entorn la comunicació: hi ha empreses reticents a entrar a les xarxes socials per por a les crítiques públiques; hi ha que tenen aliances amb mitjans de comunicació per comunicar les seves accions socials; hi ha empreses interessades en com podrien millorar la seva comunicació interna; hem de vetllar perquè les aliances tinguin visibilitat, més enllà de posar un logo; hi ha empreses que decideixen no comunicar les seves bones pràctiques de manera deliberada per estratègia comunicativa; la comunicació és clau també per a la retenció del talent; hi ha qui destaca que existeix molt soroll comunicatiu i voldrien saber com potenciar els missatges positius i filtrar els negatius; hi ha qui destaca l’adequació de disposar d’un pla de treball per després poder rendir comptes i generar coherència entre totes les accions.
Us podria interessar també
“El talent busca organitzacions que ofereixin un entorn de treball saludable i amb propòsit”, segons el president de l’UEA
En el marc del Manifest per una Economia amb Propòsit us oferim una sèrie d’entrevistes a les seves organitzacions empresarials promotores. Comencem entrevistant a Joan Mateu, president de l’Unió Empresarial de
Oriol Amat parlarà de “Crisi, responsabilitat social i pime” a l’acte de cloenda de l’RSE.Pime | 30 de juny
El proper 30 de juny celebrem la jornada virtual de tancament de RSE.Pime 2019 i llançament de la nova edició, que presentarà la novetat de format virtual. En aquest acte es
Les empreses que vetllen per la sostenibilitat capten talent jove, segons Josep Santacreu
Una cinquantena de líders empresarials han debatut sobre els reptes que es plantegen en matèria de sostenibilitat i compromís amb Josep Santacreu, pioner i referent en RSE, que acaba d’escriure