El lideratge del dirse en la resolució dels reptes ètics de l’empresa

• Més de trenta representants d’empreses i membres de DIRSE i de Respon.cat s’han reunit per treballar sobre els dilemes ètics en la funció del dirse. 
• La jornada s’ha organitzat en el marc de l’acord de col·laboració signat per DIRSE i Respon.cat per potenciar la difusió de la gestió ètica i socialment responsable en les empreses, formar els seus professionals, i incorporar les eines de gestió de l’RSE en els àmbits d’interès comú entre totes dues organitzacions.

Dilluns al matí es va celebrar la jornada “Què és i què no és RSE. Els dilemes ètics en la funció del dirse” organitzada conjuntament per DIRSE i Respon.cat, amb la col·laboració de Suez.

Més de trenta representants d’empreses i membres d’ambdues associacions van reflexionar sobre els dilemes que els directors d’RSE es troben en l’exercici del seu càrrec i sobre com es poden resoldre.

Francisco Hevia, director de Responsabilitat corporativa i Comunicació de Calidad Pascual i president de DIRSE, Cristian Rovira, vicepresident del Grup Sifu i membre de la Junta de Respon.cat i Dulcinea Meijide, directora de Desenvolupament sostenible de Suez i membre de la Junta de DIRSE, van inaugurar la jornada, destacant el conveni de col·laboració que ambdues associacions mantenen i que ha donat fruit, entre d’altres actuacions, a aquesta jornada.

A continuació, es va portar a terme una taula rodona en la qual diferents ponents han exposat exemples concrets sobre què és i que no és RSE:

• Cristian Rovira, vicepresident del Grup Sifu i membre de la Junta de Respon.cat, va destacar que “RSE és qualsevol cosa que fem per ajudar a fer un món millor. I si aquestes coses ajuden que el negoci vagi millor l’empresa no les deixarà mai”.
• Daniel Ortiz, director d'Innovació Social de l'Institut Cerdà i membre de la Junta de Respon.cat, va compartir que “l’RSE té molt a veure amb la gestió del conflicte i la resposta que es dona al conflicte és una gran oportunitat. En aquest sentit la funció del dirse és essencial perquè pot contribuir a posar llum, a trobar el discurs, la manera de conduir el conflicte des del sentit empresarial”.
• Per a Xavier López, director Àrea Desenvolupament d'Ampans, “RSE és estratègia. Una visió a llarg termini dels plantejaments de l’empresa. No és la cirereta del pastís sinó que és una forma diferent de fer el pastís. Per tant, té a veure amb el sistema de gestió, que ha de mirar per tots els grups d’interès, trobant l’equilibri”.
• Txell Ripoll, directora de Responsabilitat Corporativa de Caixabank va considerar que “el paper del dirse és clau per promoure un comportament corporatiu més sostenible, és l’ambaixador de la idea en matèria d’RSE i ha de vetllar perquè aquesta tingui una vinculació directa amb el negoci”.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, va moderar la taula i es va preguntar si "l'RSE és una manera de ser coherent amb el pols de la societat o bé hauria de ser inherent a la realitat de les organitzacions més compromeses". En tot cas, va manifestar que "la gestió de l'RSE és un procés de millora contínua, propi de l'empresa que observa i aprèn" i que "tant se val quina sigui la motivació inicial si evoluciona cap un model integral".

La ponència central de la jornada va estar a càrrec de Joan Fontrodona, professor i director del Departament d’Ètica Empresarial i director acadèmic de l’IESE Center for Business in Society que va compartir les seves reflexions sobre “els dilemes ètics del dirse: reptes en la gestió de l’RSE”. El professor Fontrodona va destacar el risc d’explicar l’RSE des d’un punt de vista només economicista, ja que és un discurs que pot empobrir el concepte. Va posar en valor, així mateix, que l’RSE ha de superar el risc de convertir-se només en una cosa d’empresa, quan és una cosa que implica tots els agents de la societat. Per això, va dir, “l’empresa ha de reflexionar molt bé sobre el perquè de l’RSE, situant la disciplina al centre, al cor de l’empresa”. I en aquest sentit, “el dirse, amb vocació de líder moral, té la funció d’escampar la veu, ajudar que els altres assumeixin la seva responsabilitat”.

Durant l’última part del matí, els assistents es van reunir en taules de treball en les quals van poder aprofundir en els reptes ètics identificats al llarg de la jornada.