David Cos sobre els ODS: Calcular l’impacte empresarial és fonamental. Cal saber qui aporta valor i qui en resta. Qui no fa res, resta.

• Ha tingut lloc la jornada “Una agenda per a les persones i la prosperitat: visions i aliances“ dins el cicle sobre els ODS organitzat pel Consell Assessor per al Desenvolupament  Sostenible de Catalunya (CADS)
• David Cos, vicepresident de cat, ha intervingut per mostrar el paper de les empreses abordant el repte de la Prosperitat.
• Pel conseller Maragall, l'Agenda 2030 ha de ser un compromís de país i hem de ser autoexigents per tal que Catalunya sigui un referent en l’aplicació.

Coincidint amb el tercer aniversari de l'aprovació dels ODS i el segon de l'aprovació de l’informe ‘L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món’. I ho celebrem amb la jornada, ha tingut lloc a l'edifici modernista de Sant Pau la la jornada “Una agenda per a les persones i la prosperitat: visions i aliances“ que ha donat inici al cicle “l’agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món”, organitzat pel Consell Assessor per al Desenvolupament  Sostenible de Catalunya (CADS)

Ernest Maragall, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, ha reafirmat el compromís del Govern amb l'Agenda 2030, que és present en el pla de govern i que cada Departament n’assumeix responsabilitats. Ha anunciat que en pocs mesos es portarà a Govern el Pla amb les mesures concretes, i també s’ha d’estendre al Parlament i a la societat. Ha afirmat que l'Agenda 2030 ha de ser un compromís de país i hem de ser autoexigents per tal que Catalunya sigui un referent en l’aplicació. A més, ha destacat que cal reforçar dins els ODS un compromís d’aprofundiment democràtic. Dirigint-se a l'auditori, ha expressat que els participants en aquesta jornada sou els líders que heu de contribuir a fer possible l’expansió de l’Agenda 2030 a Catalunya. Els participants eren preferentment representants dels organismes col·laboradors, com Respon.cat, el Consell de Relacions Laborals, Esade, l'Associació d'Universitats Públiques de Catalunya i altres

Ferran Rodés, president del CADS, ha lamentat que globalment no es progressi prou en els ODS i ha considerat que des d’un país com Catalunya, per les dimensions i compromís, es pot fer molt.

Respon.cat és un dels organismes col·laboradors, i el seu vicepresident David Cos ha intervingut per exposar el paper de les empreses en referència al foment de la prosperitat. David Cos, que també és president del Grup Clade, ha confirmat que aquests temes també interessen les pimes: la pime fa molt més del que pot semblar i amb la implicació de tots els agents podem fer un país socialment responsable.

Cos ha indicat que des de Respon.cat treballem arreu del territori i al llarg d'aquests tres anys hem treballat molt en els ODS, especialment fent sessions intenses d’intercanvi de bones pràctiques empresarials o també amb processos d'acompanyament com amb el programa RSE.Pime. Cos ha afirmat que per canviar el model hem de canviar les persones però també les empreses. Hi ha moltes empreses que porten l’RSE en el seu ADN i que no en són molt conscients perquè no ho tenen prou estructurat, però amb programes com l’RSE.Pime les podem ajudar. L'important és no entendre l’RSE com una suma de bones pràctiques filantròpiques sinó que s i avell. sable per a pimes, vaom amb el programa resident anismes col·laboradors, com Respon.cat, ’ha d’entendre des dels valors, la missió, la visió i estratègia de l’empresa. I per tant no es pot deslligar del lideratge.

Cos ha explicat que cada any convoquem els Premis Respon.cat i que l’any passat, en la trajectòria responsable per a pimes, va guanyar Cafès Novell. Ara fan anuncis sobre càpsules biodegradables i algú podria pensar que és sols màrqueting, però quan coneixes l’empresa veus que és un compromís que ve de lluny i plenament integrat en model empresa. Sols tens un compromís com el de Cafès Novell si hi ha unes persones molt compromeses. La representant del Consell de Relacions Laborals ha confirmat l'interès del cas quan ha explicat que recentment han fet una visita a BASF i justament els van explicar que elaboren les càpsules biodegradables per a Novell. La representant d'Esade ha volgut posar en valor i destacar la importància d’aquestes aliances empresarials.

Un altre exemple d'una empresa membre de Respon.cat és Abacus Cooperativa amb la campanya de reciclatge d’ordinadors que també es pot vincular a l’economia circular (ODS12). Cos també ha explicat que Respon.cat vol anar més enllà i també treballa per fomentar l'articulació de l'RSE en els territoris. En els Premis Respon.cat hem premiat com a Territoris Socialment Responsables la Garrotxa, el Raval de Barcelona i l’Alt Penedès. Cos, que prové del món educatiu en tant que president de l'Escola Sant Gervasi, ha volgut remarcar que cal una transformació de l’educació i la formació al llarg de la vida que permeti integrar-hi els reptes de desenvolupant sostenible.

Finalment, Cos ha manifestat que fins que no trobem uns estàndards d’indicadors que permetin veure qui trenca més plats i que es puguin fer pagar no assolirem la sostenibilitat que pretenen els ODS. Calcular l'impacte és fonamental i cal saber qui aporta valor i qui en resta. Qui no fa res ja resta.

També han intervingut a la taula sobre ‘Una agenda per a la prosperitat’, moderada per Jordi Angusto, del Departament de la Vicepresidència, aquestes altres persones:

• Eva Jané Llopis, directora del Programa d’ODS d’ESADE ha destacat que la High level multi-stakeholder platform on the implementation of the SDGs de la UE d'on és membre, es va crear per accelerar la implantació de l’Agenda 2030 a la UE i que s'hi parla de competitivitat, del paper de les polítiques públiques i de la manca de confiança en la col·laboració públic-privat. Ha dit que cal generar més rendició de comptes per poder comparar i permetre veure qui suma i qui resta.
• Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), ha explicat que la tercera missió de les universitats inclou tot allò que es fa per a la societat i que si assolíssim sols una fita, que els 250.000 alumnes assumissin els ODS, ens podríem sentir molt satisfets. Vilalta ha dit que aborden els ODS des de perspectiva local, des de l'ACUP, des d'on procuren posar l'Agenda 2030 al centre de la tasca de les universitats públiques catalanes. Però també amb una perspectiva global per mitja de la Global University Network for Innovation (GUNi) de la qual és president. Totes les universitats membres han desplegat objectius relacionats amb els 17 ODS, i estan desplegant l’Aprenentatge-Servei o han engegat el web ODS.cat; també volen fer un rànquing d'universitats o un grup d'experts internacional.
• Àngels Pujols Muntada, secretària general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, ha presentat aquest organisme integrat pels sindicats i patronals més representatius i la Generalitat. El pla de treball incorpora des de fa dos anys els ODS i han fet formació, sensibilització per a les pimes... Pujols també ha indicat que la nova llei de contractació pública facilita més la integració de l’RSE. El Consell de Relacions Laborals també ha treballat en la introducció de clàusules d’RSE en la negociació col·lectiva.

La taula dedicada a les persones ha estat moderada per Josep Vidal, director general d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i ha destacat el paper de l’economia social posant la persona per davant del capital

• Antoni Plasencia, director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona – ISGLOBAL, qui ha afirmat que sense salut no pot haver-hi desenvolupament i ha presentat aquest centre de recerca sobre salut global destacant un model de governança molt àmplia d’institucions i finançadors privats. Plasencia ha dit que l’ODS3, de salut, té tres eixos: les malalties del Sud, un repte que va quedar pendent dels OdM; incorporar l’emergència de les malalties cròniques que afecta sobretot el Nord; i assegurar accés a la salut enfortint els serveis sanitaris i l’accés universal. Ha demanat treballar en comú i transversalment perquè l’Agenda no sigui una mena de torre de Babel però, a més, ha reclama sentit d’urgència perquè el 2030 és a la cantonada.
• Roger Garcia, d’UNICEF Comitè Catalunya,. ja dit que l’Agenda 2030 és molt important per a UNICEF perquè incorpora la perspectiva d’infància i obre una finestra d’oportunitat per atendre els reptes de la infància: calen polítiques que posin els focus en la infància i recursos.
• Montse Pineda, vicepresidenta segona del Consell Nacional de les Dones de Catalunya, ha reclamat enfortir la perspectiva de gènere de l'Agenda 2030 -començant pel llenguatge de gènere- i que hi hagi espais de rendició de comptes.
• Eduard Vallory, president del Centre UNESCO Catalunya, ha emfasitzat la importància de l’educació: cal reprendre’n el sentit transformador, ja que històricament, pel seu caràcter obligatori, se n'ha perdut la força, i encarar-la al bé comú. Ha explicat que l’informe de la Unesco, ja exposa que, si ja és difícil per a cada societat plantejar l’educació com a bé comú, és encara més gran el repte si ho plantegem a nivell global. Cal trencar la idea de suma zero: l’educació beneficia tota la societat. Vallory ha dit que educació de qualitat i equitat són dues cares de la mateixa moneda, si ens volem orientar al bé comú. Només es pot canviar la inèrcia del desenvolupament insostenible si canviem la mentalitat, i les persones es capaciten per ser actrius d’aquesta transformació.

Una última taula, moderada per Carme Gual, directora de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament, s'ha dedicat a construir partenariats a partir de les lliçons apreses amb la participació de Teresa Capel Tatjer, responsable d’administració i projectes, Oficina de l’OMS a Barcelona per l’Enfortiment dels Sistemes de Salut; Kathleen Prior, experta en comunicació a la Universitat de les Nacions Unides; Rosa Suriñach, coordinadora de partenariats i divulgació d’ONU-Habitat; Anja-Maaike Green, membre de National Performance Framework Team, Scottish Government; i Sergi Corbalán, director de la Fair Trade Advocacy Office i membre de la High level multi-stakeholder platform on the implementation of the Sustainable Development Goals in the EU. Corbalán ha intervingut sobre compra sostenible i ha considerat que la compra pública hauria d’integrar criteris de sostenibilitat més àmpliament. S'ha preguntat per què no podria haver-hi una IVA reduït per als productes sostenibles.

Arnau Queralt, director del CADS, ha destacat la il·lusió de poder contribuir a desenvolupar els ODS a Catalunya evidenciant que encara tenim molt per progressar amb un exemple: si agafes la Línia Verda a Palau Reial i baixes fins a Drassanes, a cada parada baixa l’esperança de vida. Ha explicat que per mitjà dels grups de treball es va passar dels ODS globals a objectius i compromisos concrets per a Catalunya, com per exemple aprovar la llei catalana de Canvi climàtic en referència a l’ODS13. El pla català que desenvolupa l’Agenda 2030 conté 750 mesures. I ara cal reforçar la transversalitat com les perspectives de gènere, equitat, intergeneracionalitat. Finalment ha agraït la col·laboració a totes les organitzacions socials, empresarials, acadèmiques, internacionals...