Contra el malbaratament alimentari: Menjar samarità

El segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible vol fomentar les pràctiques per posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible, #ODS2 Fam zero.
El projecte Focus de l'RSE a Catalunya engloba aquesta voluntat dins el focus Cohesió social, i ho treballa amb agents del territori i des d'una la perspectiva local.

[Article] Menjar samarità

de Carina Farreras
La paradoxa que es dóna en els nostres temps és la següent: persones que passen gana d’una banda; menjar que es llença, de l’altra. Quan passa el camió de les escombraries per recollir els desaprofitaments que ha deixat l’escola, els alumnes han arribat ja a casa. Un de cada quatre viu en llars pobres, amb pares preocupats perquè no saben si aconseguiran menjar per a aquesta –i cada– nit. Amb les escombraries escolars se’n va el sobrant del dinar que no ha estat consumit aquell dia. Pasta, verdura, llegum, pollastre, carn, peix... etcètera. Racions d’aliments cuinats, saborosos, nutritius, equilibrats, reaprofitables a un cost energètic mínim per l’usuari final.
Totes les escoles cuinen per sobre del que acaben menjant els seus comensals: per si una safata cau, per si hi ha més repeticions, per si s’hi apunta algun professor no previst inesperadament, per si ve inspecció... Resultaria temerari donar un xifra de l’excedent global a les escoles de Catalunya. Aquesta xifra depèn de variables com l’eficiència de la cuina o la mida del menjador. S’estima que a petites escoles d’un centenar d’alumnes podrien quedar per consumir entre dues i cinc racions diàries de mitjana. Si el centre augmenta a 200 nens, podria arribar a 5 o 7 racions. En escoles que tenen més d’un miler de nens estaríem parlant de 30 o 40 racions al dia. Es tracta de mitjanes, i en alguns centres l’excedent és més gran que en d’altres. Hi cal afegir els testimonis, les mostres obligatòries que exigeix la inspecció per fer anàlisi. Però no hi ha dades generals sobre les escoles, i com que no n’hi ha, no existeixen, i resulta difícil actuar sobre el que no existeix.[llegir més] Font: www.lavanguardia.com