[Article] Quina afectació tindrà la nova llei catalana de canvi climàtic en les empreses?

• El canvi climàtic, d’ençà a uns anys, està a l’agenda política i empresarial de les principals organitzacions i líders mundials.
• Aquest és un dels dels reptes al que cal fer front per garantir la sostenibilitat i supervivència de la societat que coneixem.

Davant aquest fet, es fa indispensable que totes les parts interessades disposin d’eines i directrius clares de com actuar, per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) i la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic. En aquest escenari i continuant amb el lideratge que fins ara ha mantingut Catalunya en els fòrums internacionals en el camp de l’acció climàtica, des del passat 1 d’agost ha entrat en vigor la llei catalana de canti climàtic (Llei 16/2017). Un nou instrument pensat per afavorir la governança amb relació al canvi climàtic i potenciar el desenvolupament econòmic del país i de les seves institucions, tant privades com públiques, que afavoreixi la transició cap a una economia neutra en emissions de GEH, competitiva, innovadora i eficient dels recursos.

Amb aquesta voluntat d’afavorir la transició cap a un nou model productiu circular i d’accés als recursos naturals i energètics, que redueixi tant les emissions de GEH com la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, la llei incorpora diversos mecanismes i solucions innovadores que han de permetre al sector empresarial català ser part activa d’aquesta transformació. Entre d’altres, destaquen per la seva repercussió en les activitats econòmiques existents o com a noves oportunitats de desenvolupament econòmic futur, les iniciatives o solucions següents:

• Aposta per l’autoconsum energètic i generació distribuïda a partir d’energies renovables, amb la participació d’actors locals.
• Necessitat de disposar de plans de mitigació i adaptació al canvi climàtic per part de les empreses de més de 250 treballadors que vulguin acollir-se als ajuts, les bonificacions i els beneficis fiscals relatius a actuacions i projectes de naturalesa ambiental, energètica o d’innovació.
• Creació de nous impostos ambientals: impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles tracció mecànica i impost sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni.
• Estructuració d’un Fons Climàtic, com a instrument propi de Catalunya per finançar accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
• Promoció de productes agroramaders ecològics i de proximitat per aconseguir desenvolupar varietats locals adaptades a les noves condicions climàtiques.
• Avaluació de la petjada de carboni de productes i materials de la construcció i productes industrials finals comercialitzats a Catalunya i creació d’un instrument que permeti al consumidor conèixer la petjada de carboni i hídrica generada per la producció d’un aliment.
• Priorització de la rehabilitació del parc d’habitatges i construcció amb criteris bioclimàtics per tal que els nous edificis siguin de consum energètic gairebé nul.
• Fixació d’un percentatge mínim de consum final d’energia elèctrica procedent de fonts renovables en establiments comercials de més de 500m² de superfície de venda.

Des d’una òptica general, cal destacar la voluntat transformadora i disruptiva d’aquesta llei per fer front a la problemàtica del canvi climàtic, per tal d’assolir els objectius de mitigació i adaptació als que Catalunya ha de fer front en els pròxims anys, al mateix temps que fomenta un model econòmic sostenible i descarbonitzat.

Així, cal veure com una oportunitat de desenvolupament i creixement econòmic, l’impuls que la llei vol donar al sector de les energies renovables amb la creació d’un nou model energètic en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, per tal que el 2030 es pugui assolir el 50% de participació de les energies renovables en el sistema elèctric català per a poder arribar al 100% de renovables el 2050. En conseqüència, s’aposta per l’autoconsum energètic a partir d’energies renovables (per exemple, es proposa convertir granges en illes productores d’energia per a l’autoconsum i per a la comunitat més propera) i pel foment de la generació distribuïda amb la participació d’actors locals en la producció, aspecte que afavorirà l’entrada i aparició de noves activitats econòmiques en aquest àmbit. Per tant, la materialització d’aquest objectiu, és un exemple de com aquesta nova llei suposarà l’impuls definitiu per l’aparició o consolidació de nous sectors econòmics emergents, o en estat d’hivernació, com és el cas del sector de les renovables a Catalunya, que en els darrers anys ha viscut en l’ostracisme per les normatives restrictives existents.

Per tant, des de la perspectiva del teixit empresarial català, la nova llei catalana de canvi climàtic és un instrument que cal veure’l com un motor de canvi i lideratge per treballar de la mà amb les administracions públiques catalanes i amb corresponsabilitat amb la ciutadania i agents socials, per consolidar Catalunya a nivell internacional com un país capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic. Així, aquest front comú vers la problemàtica del canvi climàtic permetrà dinamitzar i consolidar l’activitat econòmica del territori a la vegada que afavorirà l’exportació del coneixement adquirit i de les solucions tecnològiques desenvolupades per les empreses catalanes a la resta del món, posicionant-les com a referents en els seus sectors respectius.

Miquel A. Rubio
Responsable de l’àrea de canvi climàtic de Lavola

Lavola va presentar algunes bones pràctiques en Economia circular al saló Bizbarcelona en el marc de l'espai organitzat per Respon.cat “Bones pràctiques de pimes en tres àrees clau de la gestió de la Responsabilitat Social Empresarial vinculades al projecte Focus de l’RSE de Catalunya“

Vegeu-ne el vídeo