‘La Reforma horària s’ha de fer de cop al 2016’, proposen Mohedano i Cardús a les empreses de Respon.cat

• La Reforma horària ha estat el tema escollit per al segon Fòrum directiu de Respon.cat: introduir uns horaris més racionals i eficients ha de ser un repte de país que requereix el lideratge de totes les part, administració, empreses, entitats i ciutadans.
• Mohedano i Cardús han posat a consideració de les empreses de Respon.cat la iniciativa Ara és l'Hora per a la Reforma horària.
• La iniciativa s'ha marcat un horitzó temporal: Tenim un projecte i un calendari i si en tres anys no ens n’hem sortit plegarem!

Fabian Mohedano, Joan Pinyol i Salvador Cardús al Fòrum directiu de Respon.cat

Aquest dimecres 15 d’octubre a la tarda va tenir lloc el segon Fòrum directiu de Respon.cat, a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la proposta de Reforma horària.

Joan Pinyol, director general de Psikered i membre del grup motor de Respon.cat, ha presentat l'acte i ha agraït als impulsors de la iniciativa Ara és l'Hora el seu lideratge, ja que aquest és un repte que requereix que molts agents alhora vulguin fer un pas endavant, i per això, és positiu que des de la societat civil hagin tingut aquesta iniciativa. Pinyol també ha fet referència a la importància de la gestió dels temps ja que és un aspecte bàsic en el model d'empresa del segle XXI. En aquest sentit, ha citat les dades que mostren que treballem moltes més hores que en altres països però amb menys productivitat.

"La gestió dels temps és un aspecte bàsic en el model d'empresa del segle XXI". Joan Pinyol, director general de Psikered

Fabián Mohedano inicia la sessió parlant de situacions quotidianes i fent reflexionar sobre els hàbits matinals, posant de manifest com s’han pervertit els ritmes circadians de les persones posant-los al servei d’uns horaris antinaturals que marquen les nostres rutines i que de manera directa estan incidint tant en la salut de les persones com en la productivitat de les empreses.

El promotor se la iniciativa per a la Reforma horària justifica que ja no ens trobem en la fase en què s’havia de justificar aquesta proposta; avui ja no s’ha d’explicar sinó que en la fase actual cal treballar com es durà a terme la reforma horària. Ja no es tracta de lamentar les disfuncions horàries sinó que hi ha una voluntat d’acció.

"El 2016 hem de fer la reforma a Catalunya. I per això cal un pacte global entre tots els agents". Fabián Mohedano, promotor d'Ara és l'Hora

Mohedano va explicar que l'any passat es van marcar un objectiu en el temps: aconseguir la Reforma horària en tres anys, amb passos clars, accions ben estructurades i calculant els impactes. El 13 de setembre del 2016 és el dia D, aprofitant que l'inici del curs escolar és un moment molt rellevant en la gestió dels horaris. Per a aconseguir fer-ho realitat, cal un pacte global entre tots els agents implicats, entre els quals hi ha alguns acceleradors que han de prendre especial protagonisme: administració, cultura i oci, treball, educació, comerç... Aquest és el nostre repte, va dir, alhora que va afirmar que si en tres anys no assolim l’objectiu, plegarem.

Salvador Cardús va expressar que una bona part del malestar que tenim com a persones i com a societat és conseqüència d’unes estructures horàries que no ens serveixen bé: aquestes estructures s’expressen en rutines que donem per descomptat i que valorem com a normals. Però aquestes rutines i estructures temporals no venen d'una decisió ni d'un raonament sinó que les reproduïm per hàbit, per costum. Així, la família normal no “ha decidit” a quina hora se'n va a dormir. Només ens les plantegem quan per alguna circumstància entren en crisi. Cardús va exemplificar que si li donessin vint-i-quatre hores per a estudiar una tribu, el primer que miraria seria com s’organitzen en el temps i el calendari.

Tampoc els valors responen a decisions racionals, i per això, amb retòrica no educarem els valors, sinó que si volem incidir-hi caldrà fer-ho per mitjà dels hàbits quotidians, va explicar el sociòleg i doctor en economia. I encara va afegir: si cada dia ens llevem enmig del desordre i amb presses, després no demanis a l'escola que eduquin en valors de respecte!

Un dels objectius a curt termini -van indicar- és fer difusió de les empreses que estan implementar bones pràctiques per a millorar la gestió del temps, ja que cal un canvi en el model de gestió a l'hora de dirigir les persones. En aquest sentit van citar exemples d'algunes empreses, com ara Damm -que han passat de tres torns a dos- o prefabricats Plana, que han incorporat canvis horaris en l’equip de treball, i que poden servir de model per a convidar més organitzacions a replicar horaris laborals més eficients.

Cardús, que ja va fer la tesi doctoral sobre alguns d'aquests aspectes, va explicar que els estudis sobre els impactes hi són des de fa temps, tant sobre les conseqüències en accidents com la correlació amb la productivitat. Una millor organització del temps contribuiria a compensar molts dels desequilibris que existeixen en la societat actual. Que la mala gestió del temps incideix sobre la salut de les persones és una constatació no qüestionada actualment.

Així mateix, cal afegir que la incidència de l'organització no adequada del temps va més enllà i provoca impactes en aspectes diversos com ara la desigualtat de gènere, la crisi de valors, l’increment de l’accidentalitat, la pèrdua del benestar, l’impediment del creixement personal, entre molts d’altres, amb estudis que avalen aquestes afirmacions. Les estructures horàries expressen uns valors i endreçar aquestes estructures de manera més natural ens ajudaria a donar resposta a aquests reptes socials.

Va anar més enllà quan va fer veure que les estructures horàries expressen uns valors, de manera que si la nostra societat vol realment fomentar la igualtat allò que cal és canviar els horaris i l'organització horària, fet que es reprodueix en altres reptes socials: anar a l’arrel de molts reptes socials requereix modificar l’estructura horària, va dir Salvador Cardús. Per a justificar aquesta manera d'abordar el problema, el professor va establir la comparació amb els carros de la compra dels supermercats: era una llàstima que la gent no tornés el carro al seu lloc per civisme, però quan van inventar-se el mecanisme de la moneda van aconseguir que ara tothom els torni. Fent el paral·lelisme, va plantejar que el canvi horari seria una manera d'induir altres canvies.

Després de defensar aquest ús instrumental de la reforma horària, Cardús va defensar que no podem cometre l'error de recórrer únicament a arguments de racionalitat econòmica i social. En aquest sentit, va afirmar que cal assumir plenament com a objectiu que cal disposar de més temps de lliure disposició, i que el nostre és un projecte a favor de la llibertat. En la mateixa línia de marcar un repte amb un horitzó temporal que havia fet Mohedano, Cardús va afirmar que si en tres anys no ens n’hem sortit plegarem! Tenim un projecte i un calendari.

Intervencions dels participants

Els convidats havien manifestat l'interès a rebre les consideracions de les empreses membres, ja que el grup de persones que lidera la iniciativa pensen coses molt diferents en altres àmbits, però al voltant de la gestió del temps tots tenen una visió plenament coincident.

Una de les intervencions va abordar si l'existència d’iniciatives diverses en la matèria era prou positiu. Cardús va mostrar el respecte a iniciatives com la de la racionalització dels horaris espanyols, però que aquesta tenia una intencionalitat més encara a sensibilitzar en els més de deu anys que porta, mentre que la iniciativa catalana ha volgut seguir una estratègia diferent, amb un objectiu en el temps, i un marc legislatiu a Catalunya.

Josep Maria Canyelles va manifestar que la cultura organitzativa de les empreses i organitzacions en general potser no estava prou preparada, ja que sovint malgrat el discurs és massa antiga, i queda molt lluny d'una direcció per valors o models que afavoreixin una implicació del col·laborador a l'empresa, més basada en el rendiment que en la presencialitat. El punt de vista de Cardús és que cal forçar el canvi de manera que totes les empreses s'hauran d'adaptar i fer un salt cap a formes més competitives.

Des de la Fundació Claror es va manifestar que cal involucrar a tothom perquè el context competitiu marca, cosa que poden apreciar en el sector del lleure on actuen. En aquest sentit, van considerar que caldria algun marc normatiu que establís una regulació i una orientació. Cardús va remarcar que certament l'acció ha de ser coordinada per canviar simultàniament els elements clau. Això és com l’euro: el canvi s’ha de fer en un dia concret, en aquells aspectes més determinants, i és per això que proposem el setembre del 2016.

Alguna intervenció es va mostrar escèptica sobre l'èxit de la proposta si es vehiculava com una imposició. Per Mohedano, aquests canvis que es proposen no es poden percebre com una imposició. La voluntat és que la inèrcia natural esdevingui la normalitat, ja que en realitat i malgrat que no en siguem molt conscients la imposició és el model actual. És cert que els canvis tenen moltes resistències, però també cal dir que la gent està molt més motivada. Per Cardús, davant la sensació d’imposició d’un canvi, cal fer veure que ara també vivim imposats, ja que no és una decisió lliure.

Dur a terme aquests canvis estructurals passa per revisar aspectes tan simples de la nostra quotidianitat com els horaris de la programació de televisió. Joan Pinyol ens fa notar que aquestes simplicitats marquen de manera clara les rutines que percebem com a normals, per tant hem de tenir en compte que els canvis estructurals s’han d’implementar de manera simultània a tots els nivells.

L'acte es va cloure amb un refrigeri amb la intenció de generar un espai de trobada i intercanvi entre els presents. Les persones presents van ser d'empreses membres de Respon.cat al costat d'altres empreses convidades que han mostrat interès per la iniciativa Respon.cat.

Nota: podeu llegir el recull de piulades fetes al Twitter.