Hem estat a la jornada de cloenda del programa europeu COGITA
- Avui 23 d'octubre de 2014 ha tingut lloc la Jornada Final de COGITA amb la participació dels representants dels tretze territoris participants i altres experts i públic interessat.
- El títol de la jornada ha estat "Bones pràctiques en compra pública / Creixement Responsable", i s'ha celebrat a Bolonya, Itàlia, a les dependències del govern de la regió d'Emilia Romanya.
- Narcís Bosch, gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, i Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, han participat a la jornada.
Presentem tot seguit l'agenda de treball i algunes de les aportacions que s'hi han fet.
09.30 Benvinguda i Obertura - Morena Diazzi, Regió Emilia Romanya, directora general d'Activitats Econòmiques, Comerç i Turisme
Professor Reinhard Steurer, Institut de Boscos, Medi Ambient i Política de Recursos Naturals, Universitat de Viena
09.45 El paper de les administracions públiques en matèria d'RSE-Professor Reinhard Steurer, Institut de Boscos, Medi Ambient i Política de Recursos Naturals, Universitat de Viena de Recursos Naturals i Ciències de la Vida
El fet que els governs no tinguin un gran poder avui dia, ens obliga a replantejar el mapa del poder i plantejar la distribució del poder en un model de governança.
Per una banda tenim la regulació dura; per una altra l'autoregulació empresarial (estàndars i codis, com Cement sustainability Initiative; filantropia, integració formal de l'RSE, innovació responsable...). Per la seva banda, la societat civil fa pressió, propostes, i actua com una regulació civil.
El món privat i social es relacionen amb col·laboracions i aliances (FSC,per exemple, suposa una co-regulació). Però ara ens interessa veure què passa en les àrees de confluència amb el sector públic.
Combina diferents instruments (legals, econòmics, informacionals, partenariats i híbrids) amb diferents temes (conscienciació i capacitació, transparència, inversió socialment responsable; lideratge per exemple en la compra pública).
Finalment, valora que hi ha diferències entre un enfocament passiu, basat a esperar l'autoregulació, o un de proactiu, que fomenti la co-regulació.
Daniela Kitzberger i Hans-Christian Jaeger, Govern Baixa Àustria; Eleni Apospori, Universitat d'Economia i Negocis d'Atenes
10.30 L'enfocament integrat COGITA: concepte i aplicació - Giulia Bubbolini, CISE - Centre d'Innovació i Desenvolupament Econòmic, líder del projecte Cogita - Daniela Kitzberger i Hans-Christian Jaeger, Govern Baixa Àustria - Eleni Apospori, Universitat d'Economia i Negocis d'Atenes - Centre de recerca
S'explica l'enfocament COGITA que s'ha treballat al llarg del projecte i també les conclusions de l'enquesta que s'ha fet recentment a pimes dels territoris participants. L'estudi ha comparat les necessitats manifestades per les empreses amb allò que les polítiques públiques ofereixen.
Cal dir que de les 230 respostes vàlides, 39 provenen d'empreses catalanes, havent estat Catalunya el segon territori que més n'ha aportat, després d'Anglaterra.
Elisa Milos, Joint Technical Secretariat INTERREG IVC
11.00 INTERREG IVC i INTERREG Europa: l'abans i ara de la cooperació interregional - Elisa Milos, Joint Technical Secretariat INTERREG IVC
Es presenta, pendent d'aprovació, la previsió del nou model del programa Interreg IVC, que preveu d'un a tres anys d'intercanvi d'experiències, que han d'acabar amb un pla d'acció, i fins a 2 anys d'implantació i monitorització. Es preveu que un cop s'aprovi es faci una jornada de presentació, probablement a final del 2014, i que durant el primer semestre del 2015 es faci la primera crida per a propostes de projectes.
Giancarlo Zozza, IntercentER - Emilia Romanya, Agència de Contractació Pública i mercats electrònics
11.40 Compra pública verda i social a Emilia Romanya - Giancarlo Zozza, IntercentER - Emilia Romanya, Agència de Contractació Pública i mercats electrònics.
Explica el model de compra pública d'Emilia Romanya, amb la incorporació de criteris de compra verda i social, partint d'una sensibilitat regional per l'economia sostenible. Han actuat en diferents grups de compres i l'experiència els mostra que les empreses tenen gran capacitat per adaptar-se a les demandes de sostenibilitat que es van formulant.
Stewart Stacey, conseller del gabinet Ajuntament de Birmingham
12.00 Ajuntamentde Birmingham: la Cartade Responsabilitat Social-RegidorStewartStacey, membre del gabinetAjuntamentde Birmingham
L'Acord empresarial de Birmingham per la Responsabilitat Social implica un seguit de principis rectors als quals l’Ajuntament de Birmingham s’adhereix i als quals convida a adoptar als seus proveïdors, les empreses en general, altres ens públics (incloent-hi les escoles), i organitzacions del tercer sector (incloent-hi les beneficiàries d’ajuts). Els signants de l’acord consideraran i descriuran com poden millorar el benestar econòmic, social i ambiental de Birmingham que resulta de les seves activitats. Això inclou resultats indirectes a través d’encàrrecs i proveïment. Els signants de l’acord es comprometran amb els principis que segueixen, bé adoptant plenament l’Acord en el moment de la signatura o, de manera alternativa, amb un compromís de plena adopció amb un calendari establert i clar.
- Ocupació local
- Compra Primer a Birmingham
- Partners a les comunitats
- Bon ocupador
- Verd i sostenible
- Proveïment ètic
Tots els principis i polítiques de l’Acord seran obligatoris per a organitzacions amb contractes individuals de més de £200.000 per any i per a aquelles que hagin sumat contractes anuals o ajuts per sobre de £500.000. Els contractes i els ajuts per sota d’aquests llindars tenen aspectes de l’Acord que són obligatoris i altres que són voluntaris. Des de setembre de 2013 més de 100 empreses han signat la Carta i estan pagant salari de vida (living wage).
Frederik Claerbout, Equip de Desenvolupament Sostenible, Serveis per a la Política del Govern General, Govern de Flandes
12.40 Integració de les preocupacions socials i ambientals en les polítiques de contractació Regió de Flandes - Frederik Claerbout, Equip de Desenvolupament Sostenible, Serveis per a la Política del Govern General, Govern de Flandes
S'explica el model de compra responsable de Flandes i de Gent, aportant idees sobre com fer una compra intel·ligent.
15.00 - 17.00 Bones Pràctiques. Taller amb els actors locals. Taller participatiu per debatre les bones pràctiques en matèria de Contractació Pública Responsable i Sostenible.
Us podria interessar també
Pimes i microempreses evidencien que el voluntariat no és exclusiu de les empreses grans
La taula rodona ha estat organitzada per Respon.cat, en el marc de la col·laboració en el I Congrés Iberoamericà del Voluntariat Corporatiu. La sessió ha permès mostrar que les empreses
Taller per a millorar habilitats comunicatives: el silenci pot ser el nostre aliat
Respon.cat ha organitzat una sessió destinada a millorar les habilitats de portaveus amb l’expert en comunicació Joan Francesc Cànovas, al Centre d’Atenció Primària Vallcarca Sant Gervasi La sessió ha estat en format
El lideratge del dirse en la resolució dels reptes ètics de l’empresa
Més de trenta representants d’empreses i membres de DIRSE i de Respon.cat s’han reunit per treballar sobre els dilemes ètics en la funció del dirse. La jornada s’ha organitzat
Ser socialment responsable no és una qualitat, és una obligació.
“Una part de l'ADN de l’empresa i un compromís amb la societat”
“La responsabilitat empresarial comença
per la responsabilitat i el compromís
personal amb la societat i
les persones que ens envolten”
“Formar, investigar i transferir coneixement per transformar les persones, les organitzacions i la societat cap a la responsabilitat social i la sostenibilitat”
“Responsabilitat Social permanent,
365 dies l’any”
“L’RSE no es limita a l’acció, també és un marc des d’on repensar la societat”
“Que el progrés econòmic vagi acompanyat de progrés social i equilibri territorial”
“L’RSE no es limita a l’acció; també és un marc des d’on repensar la societat”
“Compromís compartit per a la transformació social”
“Compromís per a tothom. Cal donar una mica. Simplement és el cal fer-ho. Compromís des de dalt fins a baix”
"La Responsabilitat Social és un dels valors i principis bàsics del nostre sistema de gestió. L’entenem com un eix transversal que implica tots els nivells de l’organització i se centra en l’aportació de valor pels nostres grups d’interès."
“Hem d’entendre que la societat,
cada cop menys, acceptarà una empresa que
no sigui coherent i socialment responsable, i aquest ha de ser un dels motius per a les empreses que encara no hi creuen”
“Necesitamos más empresas con propósito y que trabajen por generar valor compartido”
“La nostra organització ha de ser una part harmoniosa d'un sistema més ampli: un món que podem contribuir a fer millor a través de les persones i el medi ambient”
“L'RSC és el nostre ADN”
“Malgrat tot, estem al bon camí i queda molt per recórrer. Avancem!”
“Educació, sensibilització i compromís ètic de les empreses”
“Educació, sensibilització i compromís ètic de les empreses”
“Tothom som corresponsables del que passa al nostre entorn i al món en general, hem de comunicar el que fem per donar exemple”
“És la manera d'entendre el paper de l'empresa dins la societat, que determina els seus objectius, accions i estratègia”
"Una part del pensament trascendent en la gestió empresarial"
“La empresa pasa a ser una entidad activa y colaborativa con la sociedad y el medio ambiente. Un tejido empresarial sostenible genera una producción similar y un consumidor consciente, dando prioridad a éstas a la hora de comprar”
“El benefici social ha d’estar en l’ADN de qualsevol empresa que es consideri saludable”
“Gent i empreses amb valors, ètica i responsabilitat és futur”
“Fer bé la feina i fer el bé amb la feina que desenvolupem”
“Cal treballar per incrementar el nivell ètic de la classe empresarial. RSC, eina que condueix a tot un canvi organitzacional en benefici de persones i medi ambient”
“La majoria de marques no importen a la gent. No poden continuar basant la competitivitat en eines tradidicionals. Ja no n'hi ha prou de dir el que fan, han de fer el que diuen i convertir l'RSE en un valor competitiu i eix transformador”
