El 17 de novembre ha tingut lloc una nova càpsula formativa dedicada al finançament sostenible, a càrrec de Sergi Ferrer i Tatiana Suárez, de Caixa Enginyers. La sessió ha abordat com els criteris de sostenibilitat s’incorporen a les decisions de finançament i inversió, tant des de la perspectiva de les empreses que necessiten recursos com de les entitats financeres i inversores que n’avaluen els riscos, les oportunitats i els impactes.

A continuació, es recullen els principals continguts i aprenentatges de la sessió.


Principals continguts de la sessió

La sessió ha mostrat com la sostenibilitat està passant de ser un àmbit especialitzat a convertir-se en un factor rellevant per a les decisions empresarials, financeres i d’inversió.

Caixa Enginyers, que presenta una trajectòria de més de vint anys en inversió socialment responsable, ha explicat dues perspectives complementàries: com les empreses poden integrar la sostenibilitat per millorar la gestió i l’accés al finançament, i com les entitats financeres i els inversors incorporen els factors ambientals, socials i de governança (ASG) a les seves decisions.

La idea transversal és que la sostenibilitat ha de traduir-se en decisions, pràctiques i resultats verificables, més enllà de compromisos, indicadors o declaracions.

1. La sostenibilitat és un factor de competitivitat

La sostenibilitat pot contribuir a reduir costos, generar eficiències, facilitar l’accés a mercats, millorar les relacions comercials, fidelitzar clients i obrir oportunitats de finançament.

S’ha destacat especialment la importància dels clients corporatius. Les grans empreses necessiten conèixer i gestionar els impactes de la seva cadena de valor. Un proveïdor que redueix emissions i pot acreditar-ho pot ajudar els seus clients a avançar en els seus objectius climàtics, especialment en l’abast 3. 

La motivació empresarial no sempre comença amb una preocupació explícita per la sostenibilitat. Pot començar amb una necessitat de reduir costos, mantenir clients, retenir talent o assegurar la continuïtat del negoci. Posteriorment, l’organització reconeix la dimensió ASG d’aquestes actuacions.

La sostenibilitat pot generar valor econòmic, però aquest valor s’ha d’identificar i demostrar, no donar per fet.

2. La transició climàtica requereix planificació i inversions

En Sergi Ferrer ha dedicat una part important de la sessió als riscos del canvi climàtic i a la necessitat d’accelerar la descarbonització.

Ha explicat que els escenaris de transició climàtica poden afectar el PIB, els sectors econòmics i les decisions empresarials, i que una transició ordenada pot limitar les conseqüències econòmiques respecte d’una transició tardana o desordenada.

La resposta empresarial no hauria de limitar-se a fer inversions ambientals aïllades. Cal un pla de transició que parteixi del coneixement de la petjada de carboni, identifiqui les fonts principals d’emissions i els riscos materials, estableixi objectius SMART i concreti actuacions, responsables, terminis i indicadors.

Aquest pla ha d’incloure les necessitats de capital (CapEx), les despeses operatives (OpEx) i les fonts de finançament.

Per a una entitat financera, disposar d’un pla coherent i viable pot aportar més informació sobre la capacitat de transformació de l’empresa que no pas la presentació d’inversions desconnectades.

3. La informació de sostenibilitat és cada vegada més important

S’ha destacat el paper dels estàndards europeus voluntaris VSME, especialment per a pimes i microempreses.

Aquests estàndards estructuren la informació ambiental, social i de governança en un mòdul bàsic i un mòdul complet, amb informació addicional. Inclouen criteris d’aplicabilitat i proporcionalitat.

El seu interès és facilitar que les empreses puguin respondre de manera coherent a les demandes d’informació de clients, entitats financeres i altres interlocutors.

La sessió també ha abordat el projecte europeu Òmnibus i la voluntat de limitar les exigències desproporcionades d’informació a les empreses petites.

Cal distingir les peticions d’informació cobertes per la regulació europea de les dades addicionals que un banc pot necessitar per valorar una operació financera.

Una idea important és que no interessa tant acumular molts indicadors com disposar de dades rellevants, fiables, comparables i traçables.

4. La sostenibilitat pot influir en l’accés i el cost del finançament

S’ha explicat que els bancs incorporen progressivament informació de sostenibilitat a la valoració dels riscos de les empreses.

Una bona gestió ASG i un pla de transició creïble poden facilitar l’anàlisi del finançament, però no garanteixen automàticament un tipus d’interès inferior.

En aquest sentit, en Sergi ha concretat que Caixa Enginyers disposa de productes ECO amb condicions bonificades per a determinades finalitats ambientals, com el finançament de vehicles elèctrics.

També ha assenyalat que, en microempreses i entitats socials, l’anàlisi s’adapta a les característiques de l’organització, encara que no existeixin necessàriament productes específics per a aquests col·lectius.

S’ha exposat el cas d’Enel i dels bons vinculats a objectius de sostenibilitat, en què l’incompliment de determinades fites pot comportar un increment del cost financer.

La sostenibilitat pot incidir en el preu dels diners, però cal diferenciar la bonificació per la finalitat d’una inversió de la valoració global del risc d’una empresa.

5. Els factors ASG permeten entendre millor els riscos i el valor empresarial

La Tatiana Suárez ha explicat la sostenibilitat des de la perspectiva dels inversors.

Els factors ASG aporten informació que pot afectar els resultats i el valor futur d’una empresa:

  • Ambiental: consum excessiu d’energia, dependència de recursos, riscos climàtics i costos de transició.
  • Social: rotació de personal, formació, condicions laborals i relacions amb els grups d’interès.
  • Governança: qualitat de les decisions, separació de funcions, supervisió, integritat i controls interns.

Ha remarcat que la mateixa informació pot ser interpretada de manera diferent per una empresa, un client, un banc o un inversor, perquè cadascun pren decisions diferents.

També ha explicat com Caixa Enginyers avalua les inversions corporatives combinant puntuacions ASG, mètriques, controvèrsies i impactes. Quan analitza deute públic, utilitza altres variables, vinculades a les condicions ambientals, socials i institucionals dels països.

6. La inversió responsable és més que seleccionar empreses amb bones puntuacions

La inversió socialment responsable ha evolucionat des d’un mercat especialitzat cap a una activitat més estesa, amb més exigències d’informació i evidències.

Però un rating ASG no és una auditoria.

La Tatiana ha remarcat la importància de les controvèrsies, del context de les activitats i de com les empreses gestionen els problemes detectats.

Ha posat l’exemple dels drons, que poden tenir usos logístics, agrícoles o militars. Per valorar-ne els impactes cal anar més enllà del producte i examinar-ne les finalitats, els clients i els controls.

També ha destacat el paper dels drets de vot, el diàleg actiu amb les empreses participades (engagement) i la gestió de les relacions amb els grups d’interès.

La inversió responsable no es limita, per tant, a decidir on invertir: també consisteix a fer seguiment, exercir els drets associats a la inversió i influir responsablement en les empreses participades.

7. Els riscos ASG poden comprometre la continuïtat empresarial

Dos casos han servit per il·lustrar-ho.

PG&E mostra com els riscos relacionats amb infraestructures, incendis i responsabilitats ambientals i socials poden generar conseqüències financeres molt greus, fins a provocar una reestructuració per insolvència.

Wirecard mostra com les deficiències de governança, control intern, auditoria i supervisió poden permetre irregularitats amb conseqüències devastadores.

La conclusió és que cal identificar les exposicions materials i valorar-ne les conseqüències econòmiques, però també comprovar que els mecanismes de control funcionen realment.

Per a les empreses petites, això pot començar amb preguntes molt concretes: què passaria si una inundació afectés les instal·lacions, si fallés el subministrament elèctric o si s’interrompés una activitat crítica?


Les cinc preguntes de tancament

La sessió ha posar punt final amb cinc preguntes que resumeixen com passar de la informació ASG a una gestió útil.

  1. Tenim una metodologia clara i documentada?
  2. Les dades són materials, fiables, comparables i traçables?
  3. Podem demostrar una gestió efectiva del risc o un impacte real?
  4. Podem acreditar les afirmacions de sostenibilitat que comuniquem?
  5. Quines decisions canvien gràcies a aquesta informació?

Per a més informació contacteu: comunicacio@respon.cat

Inicieu sessió amb el vostre usuari i contrasenya

Heu oblidat les vostres dades?

×