Respon.cat participa a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030

• Respon.cat ha parlat sobre la importàcia de les aliances en la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030
• El conseller Campuzano i la consellera Jordà han defensat la transversalitat de l’agenda social i de la preocupació climàtica.

El passat 27 de gener va tenir lloc la reunió Plenària de l’Aliança Catalunya 2030, on Respon.cat hi ha estat representada pel president Rafel Oncins, i el coordinador Josep Maria Canyelles. L’Aliança Catalunya 2030 està coordinada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat i va ser impulsada pel Parlament de Catalunya.

Prèviament ha tingut lloc una reunió tècnica, el Grup motor, que serveix per acabar de preparar el plenari. El director del CADS, Arnau Queralt, ha explicat que la Comissió Europea s’ha compromès a elaborar un Informe Local Voluntari europeu sobre el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Catalunya hi presentarà dues bones pràctiques, la creació de l’Aliança Catalunya 2030, relacionada amb l’ODS 17, i la creació del Consell Català de Cogestió Marítima, relacionat amb l’ODS 14.

Respon.cat ha intervingut per alertar sobre el risc de pretendre mostrar solament les bones pràctiques. El fet de provenir del món de l’RSC, on sempre hem d’explicar a les empreses que les memòries també han d’incloure indicadors que no són tan positius, ens fa emfasitzar que un informe públic com aquest hauria de preveure també la incorporació d’aspectes en què no no s’està progressant prou adequadament. El director del CADS és conscient que la tendències dels països és a mostrar-se com un paó amb les seves plomes obertes tapant el que hi ha darrera. En tot cas, es preveu que la Comissió Europea expliqui també el que no està funcionant tan bé.

Per altra banda, també es pretén elaborar un Informe Local Voluntari català. El País valencià i Euskadi han fet Informes Locals Voluntaris i enguany es vol fer des de Catalunya, aprofitant la circumstància que estem a la meitat del període de vigència de quinze anys. Es proposa que l’Aliança pugui col·laborar en la tercera part de l’Informe. Serà important que el món municipal i la societat civil i expressin el seu punt de vista, al marge que també la part que farà el Govern expressi llums i ombres, mostrant aquells indicadors que no són prou positius. Es faran cinc reunions o grups, una per P. Es voldria presentar al Fòrum d’alt nivell de NU del juliol, de manera que es farien les reunions entre març i abril.

Sessió plenària amb el conseller Campuzano i la consellera Jordà

A la sessió plenària ha intervingut la consellera Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i tot seguit Carles Campuzano, conseller de Drets socials. Campuzano ha començat defensant la transversalitat i indicant que l’agenda social no és sols del Departament de Drets Socials sinó que és tot el govern. Tot seguit ha aportat aquestes reflexions:

Tenim un repte en la pobresa, un part de la qual s’explica per la contracció parcial no volguda. A més, un dels fracassos en aquests quaranta anys és l’accés a l’habitatge. I les prestacions no serveixen per treure gent de la pobresa perquè va per pagar lloguers davant la manca d’habitatge accessible.

Tenim una taxa del 30% de pobresa infantil, una mica per sota de l’espanyola, al nivell de Bulgària. Les conseqüències són que els costa més emancipar-se, tenir carreres reeixides, o tenir pensions de jubilació suficients. Cal prioritzar la mirada cap a la infància i la joventut. L’aposta per les escoles bressol gratuïtes és fonamental. No tenim polítiques sòlides de família. Llei de famílies italiana del govern Draghi, amb una prestació per infància, és molt interessant. A l’estat espanyol s’ha fet alguna cosa però que no arriba a la gent, que no genera incidència real, perquè no s’ha volgut traspassar a les comunitats autònomes.

A més en els anys futurs caldrà afrontar un repte demogràfic important: tenim taxes de fecunditat baixíssimes, com les del 1939, que són l’expressió d’un malestar i alhora la propera jubilació dels babyboomers. No s’ha abordat el finançament de les cures de la gent gran: mentre que altres països com França o Suècia van preveure el finançament finalista amb al voltant del 3% del PIB, la llei espanyola de dependència del 2006 va ajornar el debat sobre com s’havia de finançar, amb una despesa actual insuficient del 0,9%.

Respon.cat ha intervingut al voltant de les aliances: el 2030 el tenim a la cantonada i cal una mirada més llarga a partir d’un nou contracte social, per al qual també es fa necessari fer un salt en la capacitat de generar aliances, tal com demana l’ODS 17, mentre que a Catalunya s’arrosseguen unes inèrcies que sovint les limiten.

Campuzano ha repost expressant que les aliances són fonamentals i cal trencar certs prejudicis i inèrcies contràries. Un exemple són els menors no acompanyats, repte en el qual la Generalitat pot tenir la tutela, facilitar la incorporació social, però després cal comptar amb les empreses a partir d’un compromís en aquest sentit. Campuzano ha afegit que és fonamental el paper social de les empreses i posar en valor la responsabilitat social de les empreses tot facilitant també des del govern programes en aquest sentit.