Fidem, ACM, Caixa Enginyers i UPF mostres bones pràctiques concretes per avançar en els ODS, a la Jornada de TSR i transparència

• Per avançar vers el Desenvolupament Sostenible amb els ODS, cal que en el territori es donin compromisos múltiples i aliances multilaterals i que es vinculin a reptes significatius de país.

Aquest divendres ha tingut lloc la VI jornada d’RSE amb el títol Territori socialment responsable i transparent, organitzada pel Col·legi de Censors i Respon.cat, amb la voluntat de generar un compromís amb la transparència que faci avançar la cultura empresarial del país.

A la primera taula s'ha parlat de l'aplicació pràctica dels ODS, amb la moderació de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat. Canyelles ha començat fent una reflexió sobre el conjunt de la jornada: la transparència és un element fonamental de l'RSE i és bona per a un bon desenvolupament econòmic. Últimament se n'ha parlat molt per les males pràctiques que han aflorat. Això fa que s'hi faci una aproximació per una banda molt legalista o, per altra banda, d'escrutini social, però sempre des de l'exigència externa. Cal que les empreses avancem cap a un sentit més positiu de la transparència entenent que és bona i necessària. De fet, cal fer un salt cultural a nivell de país, ja que la transparència no ha de ser solament allò que s'exigeix a les grans corporacions sinó que ha de formar part de manera més intensa de la cultura empresarial, com passa al països nòrdics. Per això hem volgut parlar de territori socialment responsable i transparent, perquè ha de ser un repte compartit. Hem de fer una aposta de país per créixer en transparència.

Canyelles, respecte a la taula, ha indicat que per avançar vers el Desenvolupament Sostenible que ens marca l’Agenda 2030, cal que en el territori es donin compromisos múltiples i aliances multilaterals, amb capacitat per abordar els reptes locals i globals, i amb intel·ligència i habilitat per treballar localment els grans reptes globals. Per fer rellevants els ODS de Nacions Unides, cal vincular-los a reptes significatius de país. Però també cal ubicar-los, dins la lògica de gestió de les organitzacions, en el marc de la seva RSE. El projecte Focus precisament pretén això: fer aterrar els ODS a nivell local i a nivell empresarial. Tot seguit podrem conèixer com s’estan treballant alguns ODS a Catalunya donant-los l’orientació i rellevància que tenen.

Per mitjà de les experiències que mostrades, s'han abordat dues matèries molt àmplies (corresponsabilitat i participació pública) i dos sectors (universitats i sector financer). En el cas dels sector universitari i financer hem pogut veure dues aproximacions que han sabut captar la materialitat de la seva realitat sectorial. En els casos del municipalisme i la corresponsabilitat s'han vist, a més del nucli de les accions, com s'aborda un dels elements importants de l'RSE, les aliances. Canyelles també ha destacat que els ODS requereixen una gestió i una capacitat de mesurar indicadors: si no es mesura no es pot gestionar, però tampoc es pot exercir la transparència i, sobretot, no es pot desenvolupar la consciència, la qual també és necessària per parlar de responsabilitat social.

Joana Amat, d'Amat Immobiliaris i Fidem, ha dit que per fer un territori socialment responsable, cal abordar l’ODS 5 (Igualtat de gènere) des d’una perspectiva molt transversal, fent que sigui un repte de país. És el que pretén la iniciativa CoPersona… A més, per tal que la transparència ens hi ajudi, volem donar rellevància a certs indicadors que poden evidenciar la realitat i la necessitat del progrés.

La transparència de la igualtat ens podria fer millorar, segons Amat. Si memòries de responsabilitat social de les empreses incorporen indicadors d'igualtat, l'empresa prendrà consciència de la realitat i podrà abordar-la. Hi ha tres indicadors que són fàcils d'usar: com es fan els processos de selecció, quina paritat hi ha al consell d'administració, com s'afronta la bretxa salarial, a partir dels quals caldria abordar fites.

Un exemple és una multinacional que disposa d'una seu a Barcelona, molt conscienciada i que pensaven que estaven abordant correctament els temes de gènere. De cop i volta, gràcies a la gestió dels indicadors, van descobrir que tenien bretxa salarial. Ho podien haver ocultat però ho van comunicar internament, van fer un pla, ho van pressupostar. I ara són una empresa millor, que poden optar a la captació del millor talent i que senten gran orgull d'empresa.

Amat també ha explicat una iniciativa rellevant, CoPersona, impulsada per Fidem i que disposa de la col·laboració de diferents organismes empresarials entre els quals Respon.cat. Es tracta d'una iniciativa molt ambiciosa, amb l'objectiu de construir un nou model de corresponsabilitat, que els homes també s'integrin a la llar i a la paternitat. Inicialment es va fer una crida a totes les organitzacions de dones i es va valorar que calia abordar els sectors més influenciadors: econòmic, sanitari i educatiu, i es van fer equips que els integressin, posant el focus en la primera infància. També es van incorporar universitats, sindicats o caps de recursos humans que ja estan liderant el nou model. Calia també preveure que després caldrà implantar-ho en el món real, i es van incorporar col·legis com els d'advocats, economia, periodistes o auditors. S'han previst dos anys per treballar el model i set anys d'implantació.

Lluís Corominas, de l'Associació Catalana de Municipis: Per fer un territori socialment responsable, cal abordar l’ODS 16, en la seva part de transparència i participació, des d’una perspectiva molt transversal, per a totes les organitzacions, fent que sigui un repte de país. Des de l’ACM es volen activar nous models de participació.

Coromines va ser diputat ponent de la Llei 19/2014 del Parlament de Catalunya sobre transparència, que va suposar un punt d'inflexió en la transparència al nostre país. Però, a més del marc legal, calia un acompanyament i per això fa tres anys es va crear una xarxa d'ajuntaments transparents. Encara hi ha molts dèficits, com ara la dificultat de lligar el registre de grups d'interès amb l'agenda dels càrrecs públics. La majoria d'ajuntaments fan servir una aplicació compartida per al Portal de transparència mentre que 37 tenen un portal propi. El model ha permès compartir bones pràctiques. Una altra de les situacions pendents de resoldre és l'accés a la informació ja que el Tribunal constitucional ha tombat un article de la llei aragonesa que havia estat copiat de la llei catalana.

Donat que aquestes exigències normatives generen mercat per a l'assistència tècnica, hi ha qui voldria desenvolupar algun model de compliance per al sector públic, cosa davant la qual es mostra crític. D'altra banda, el compliance no ha de ser tant un document com una cultura. En aquest sentit, s'estan fent proves pilot en alguns ajuntaments sobre integritat.

Iñaki Irisarri de Caixa Enginyers, ha indicat que per fer un territori socialment responsable, cal la implicació del sector financer que gestionin la pròpia RS i que sigui un agent actius a l’hora de impulsar una economia més compromesa amb els reptes de sostenibilitat: l’experiència de Caixa Enginyers.

Caixa Enginyers té una política d'Inversió Socialment Responsable (ISR) des del 2006 i la volen incrementar. Amb l'aprovació dels ODS es van posar a treballar-hi i han identificat que els seus productes contribueixen a 14 dels 17 ODS, si bé finalment van optar per focalitzar-se en quatre i treballar-los amb transversalitat tot integrant-los en el Pla director i en la relació amb els grups d'interès.

Un dels ODS és el 13, sobre el clima: un 81% de la inversió es fa en companyies que fan accions urgents pel clima, fan préstecs eco, tenen aliances amb ONG per mitigar els efectes del canvi climàtic, i són la primera entitat financera a tenir una targeta de crèdit que és biodegradable. Pel que fa als ODS 9, d'indústria, i 7, d'energies renovables, respecte als quals, per mitjà de la canalització de la inversió, fomenten la innovació i la sostenibilitat.

Respecte l'ODS 8, sobre treball decent, han creat ocupació de qualitat gràcies al creixement sostingut que han tingut. D'altra banda, pel fet de ser una cooperativa, es deuen als socis i mai prendrien una decisió o comercialitzarien un producte que no for prou bo per a aquests. Cal dir que tenen el rati de morositat més baix del sector, un 3% enfront un 13% de mitjana.

Ara estan en una dinàmica de mesurar l'impacte a partir dels indicadors creats. Ha acabat amb una referència a Pol Paulman, CEO d'Unilever, que va dir que en els darrers 50 anys s'ha destruït més el món que en els 4.500 mil anys d'història de la humanitat.

Xavier Carbonell, director de la Càtedra Mango d'RSE de l'ESCI-UPF, ha indicat que per fer un territori socialment responsable, cal la implicació de les universitats que gestionin la pròpia RS i que siguin uns agents actius a l’hora de impulsar el compromís dels futurs professionals i ciutadans.

Tots som una peça del territori socialment responsable. També les universitats, i des de la UPF ho treballen des de diferents vessants, entre els quals la pròpia institució en tant que una organització més que genera uns impactes.

Dins el seu Pla estratègic, un dels tres eixos és la responsabilitat social, fet que coincideix amb les 10 universitats més excel·lents del món, que també incorporen l'RSC als plans estratègics. En el cas de l'UPF, a més, s'ha creat un vicerectorat per desenvolupar aquest eix. També destaca que fa 30 anys que tenen una assignatura d'RSE, que ara estan fent un pla d'igualtat (ODS 5), o que també estan abordant, entre d'altres, l'ODS 12 pel que fa a les compres, o l'ODS 8, que el considera molt important, a través d'una contractació correcta, pràctiques, doctorands..