Èxit de participació de la Jornada Empresa – ONL d’aquest matí organitzada per Respon.cat i l’ASCEF

Aquest matí ha tingut lloc la jornada "Relacions entre Empreses i Organitzacions No Lucratives", coorganitzada per Respon.cat i l'ASCEF. L'esdeveniment ha deixat petit l'Auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, on han pogut assistir 70 persones representants d'empreses i entitats, a pesar que moltes altres persones havien demanat per poder-hi assistir. L'organització ha enregistrat les intervencions per a poder-les compartir des del canal YouTube de Respon.cat.

Us oferim tot seguit un resum amb algunes de les reflexions que s'hi han fet per part dels diversos ponents. També podeu veure un resum a "coses que s’han dit avui".

Resum

Les relacions entre empreses i organitzacions no lucratives (ONL) han passat per diferents etapes al llarg dels anys. Des del desconeixement mutu a la col·laboració, avui dia s'obren nous escenaris i múltiples possibilitats, com les aliances estratègiques, el voluntariat corporatiu o la inversió social, entre moltes altres.

L'Associació Catalana de l'Empresa Familiar i Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la Responsabilitat Social a Catalunya, han organitzat, amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, aquesta jornada en què s’han pogut conèixer exemples concrets, punts de vista, experiències i valoracions, així com les principals tendències de futur en l’àmbit de la cooperació entre empreses i ONL.

Romà Vilaclara presentant la Jornada en nom de l'ASCEF

Romà Vilaclara presentant la Jornada en nom de l'ASCEF

Romà Vilaclara, vice-president de l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar, ha donat la benvinguda, destacant que una empresa només pot tenir èxit en una societat que tingui èxit i en la qual els seus agents actuïn amb responsabilitat, amb un paper clau de les empreses familiars i de les organitzacions no lucratives.

Mercè Mullor presentant la Jornada en nom de Respon.cat

Mercè Mullor presentant la Jornada en nom de Respon.cat

Per la seva part, Mercè Mullor, consellera delegada del Grup Mullor Facility Services i vicepresidenta de Respon.cat, ha presentat l’activitat i objectius de l’associació Respon.cat, una organització que vol créixer i promoure la responsabilitat social des de la cooperació activa amb altres agents, com els representats en aquesta jornada. Ha destacat que entre els 50 membres de Respon.cat un terç són empreses grans, un terç mitjanes i un altre terç correspon a empreses petites, conformant una representació del teixit productiu català.

Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, ha fet la ponència inaugural

Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, ha fet la ponència inaugural

A continuació, Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector ha realitzat la conferència inaugural: Oportunitats actuals de col·laboració entre empreses familiars i entitats del tercer sector en una societat en transformació. Ha defensat el paper clau dels tres agents socials: el sector públic, que ha de ser cada vegada més transparent; el privat, que ha de proveir de productes i serveis amb responsabilitat social; i el tercer sector, que treballa per l’interès general, sense afany de lucre, per donar resposta a les necessitats de les persones. Un sector format per 6.000 entitats, 300.000 voluntaris, 102.000 treballadors i treballadores i que representa el 2,5% PIB del país.

Durant els darrers anys s’han viscut grans dificultats – com la pèrdua de les obres socials de les caixes – però el sector resisteix pel compromís de les persones que el conformen. Cal pensar-nos diferent com a societat i com a sector, enfrontant la crisi com a oportunitat, ha destacat. I el sector social pot trobar en l’empresa familiar un aliat clau.  A Catalunya, el 68% de les empreses són familiars, de les quals el 90% són pimes. Un mercat de treball amb alts índex d’ocupació.

En la seva intervenció ha defensat que la relació entre l’empresa familiar i les ONL és avui una oportunitat i també com una necessitat, basada en tres pilars:

  • Aliances estratègiques que cal generar al territori, superant barreres construïdes des del desconeixement i la desconfiança.
  • Innovació social en la nostra activitat. Les necessitats socials requereixen de noves respostes, noves formes de col·laboració i noves pràctiques.
  • Voluntariat d’empresa. Una figura que requereix d’un partner social, des de la col·laboració empresa/ONL gràcies al qual el voluntariat pren força i valor.

Ha convidat els presents a ser protagonistes en aquest nou marc d’aliança per a la millora social.

Després de la conferència, s’han portat a terme dos diàlegs empresa – ONL per reflexionar sobre la generació de valor social des de la col·laboració: aprenentatges compartits.

 

M. José Gassó ha explicat el model de GAES solidària

M. José Gassó ha explicat el model de GAES solidària

Al primer diàleg, han participat M. José Gassó, directora de GAES Solidària, i Teresa Palahí, secretària general de Fundació ONCE.

En primer lloc, han exposat el compromís de les respectives organitzacions amb la responsabilitat social.

S’ha presentat el treball en xarxa com una necessitat i no com a una alternativa. Porta a ser més professionals, a buscar l’excel·lència i a exigir transparència.

Les organitzacions representades al diàleg mantenen diverses col·laboracions entre elles: com la col·laboració de Fundació ONCE amb Centres GAES per crear  ocupació per a persones amb discapacitat visual o les beques per a

Teresa Palahí ha presentat les accions de la Fundació ONCE

Teresa Palahí ha presentat les accions de la Fundació ONCE

esportistes paraolímpics.

Actuacions conjuntes com el voluntariat, el teaming o els projectes compartits permeten reforçar l’equip i els valors compartits en el sí de l’empresa.

Les relacions empresa familiar/ONL són molt properes, es crea un gran valor compartit i un coneixement i enriquiment mutu.

 

David Camps ha explicat l'impacte de la Fundació Vicenç Ferrer a l'Índia

David Camps ha explicat l'impacte de la Fundació Vicenç Ferrer a l'Índia

Al segon diàleg, han participat David Camps, responsable de màrqueting i fundraising de la Fundació Vicente Ferrer, i Blanca Muntadas, responsable d’acció social de Mango.

Com en el diàleg anterior, en primer lloc els ponents han exposat breument l’activitat de responsabilitat social de les seves organitzacions.

En aquest cas també es tracta d’una empresa i una organització – ambdues familiars – que han portat a terme col·laboracions durant més de deu anys.

Les empreses familiars entenen més els valors de les organitzacions familiars per proximitat, parlen un llenguatge igual.

Blanca Muntadas ha mostrat el model d'acció social de Mango

Blanca Muntadas ha mostrat el model d'acció social de Mango

El voluntariat d’empresa s’ha destacat com a eina clau per crear la proximitat amb les ONL, però també s’ha apuntat una tendència d’innovació en les col·laboracions, amb noves formes de relació i treball conjunt.

Una de les claus de l’èxit és fer un seguiment proper dels projectes de col·laboració, amb un coneixement directe i presencial i mesurant l’impacte que genera.

Els diàlegs han estat dinamitzats per Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat.

 

Taula rodona amb dues empreses i dues entitats

Salvador Busquets, de Càritas, ha iniciat la taula rodona integrada per dues empreses i dues entitats

A la Taula rodona: quins reptes de responsabilitat social i desenvolupament del capital humà podem compartir empreses familiars i organitzacions no lucratives? han participat les següents persones:

Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona

En l’actualitat, la responsabilitat de l’empresa cap als seus treballadors i treballadores i cap a la societat són claus en la seva responsabilitat social.

Oferir oportunitats de formació i inserció als col·lectius amb especials dificultats és molt important en l’actual escenari en el qual la generació d’oportunitats de treball és nuclear. Aquesta és l’aposta de Càritas, que ha aconseguit 1.300 insercions amb un programa de capacitació i formació.

La responsabilitat social és transmissió de valors, salvaguardant allò que és propi de l’empresa: la seva sostenibilitat i rendiment econòmic.

Ha apuntat els següents reptes compartits per l’empresa familiar i les ONL:

  • Qualsevol moment és bo per aplicar l’RSE, per traslladar els valors de l’empresa a la comunitat en la qual operen.
  • Si les empreses plantegen la seva tasca com a una inversió en valors d’esperança, solidaritat, responsabilitat pròpia i compromís, les persones destinatàries de les actuacions seran futurs treballadors preparats i compromesos.

A l’empresa familiar estan presents uns valors de les persones que les van crear i que ens poden fer confluir

Marta Lacambra ha descrit la diversitat d'accion de la Fundació Catalunya La Pedrera

Marta Lacambra ha descrit la diversitat d'accion de la Fundació Catalunya La Pedrera

Marta Lacambra, directora de la Fundació Catalunya - La Pedrera

Ha destacat els àmbits d’actuació de la seva entitat, com l’alimentació, cultura, educació i la inserció laboral i el medi natural.

En les seves col·laboracions exigeixen a les empreses:

  • Que compleixin la LISMI.
  • Acordar apadrinar en convenis a persones amb malaltia mental, discapacitat intel·lectual o joves en risc d’exclusió.
  • Inversions one-shot.

 

Queta Domènech ha mostrat com una pime com Vallformosa també pot tenir un compromís intens

Queta Domènech ha mostrat com una pime com Vallformosa també pot tenir un compromís intens

Queta Domènech, presidenta de Vallformosa

Destaca l’activitat de responsabilitat social desenvolupada per una petita empresa, a un territori com Vilafranca del Penedès, molt lligada a les inquietuds de la família propietària de l’empresa de voler treballar per ajudar al territori.

També ha exposat com, des del desenvolupament de diverses actuacions solidàries, s’ha creat una fundació d’empresa.

 

Cristian Rovira ha aportat reflexions des del Grup Sifu

Cristian Rovira ha aportat reflexions des del Grup Sifu

Cristian Rovira, conseller delegat de Grup Sifu

Ha compartit una reflexió sobre la relació entre empreses i ONL, reivindicant que moltes empreses, a més de fer bé la seva feina, són capaces de fer el bé amb la seva feina.

Les empreses que s’autodefineixin com a responsables socialment han de començar per una gestió ètica i responsable internament (pagaments, proveïdors, treballadors, etc.) i després treballar cap a la societat.

Les empreses familiars tenen un punt de diferència amb les altres, perquè tenen els seus valors en els arrels de l’activitat empresarial.

 

La Taula ha estat moderada per Pepe Isern, president de l’Àgora dels Joves de l'Associació Catalana de l’Empresa Familiar.

Finalment, a la conferència de cloenda, s’ha projectat una intervenció de Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances i president de Respon.cat, desplaçat a última hora a Alemanya per raó del seu càrrec.

Ha destacat que la propietat de l’empresa familiar són també persones, ciutadans d’un poble, d’un territori, compromesos amb el seu entorn. I hem de diferenciar els dos rols: com som capaços de generar valor en l’intern de l’empresa, incorporant les inquietuds socials i l’ activitat filantròpica. Ha aprofitat per transmetre algunes reflexions fruit de l'oportunitat que ha tingut de conèixer personalment com ha evolucionat la filantropia als Estats Units i ha fet referència a les iniciatives perquè persones que han acumulat una gran riquesa econòmica facin donació en vida d'una part significativa d'aquesta.

Els grans reptes, ha dit, passen per una col·laboració estreta entre el sector públic, el sector empresarial i el sector social. Hem d’aprendre a caminar junts.

Després de la projecció, Josep Maria Canyelles ha compartit les següents reflexions:

  • Cada vegada hi ha més persones que tenen la perspectiva d'haver estat a diferents sectors (públic, privat i social) i aquesta experiència aporta una gran riquesa, trencant apriorismes i aprofitant les virtuts de cada model. La col·laboració intensa facilita que sense necessitat d'haver-hi treballat, tothom pugui tenir una experiència intensa d'altres sectors. L'oportunitat de treballar junts empresa/ONL permet posar-nos al lloc de l’altre i treballar junts per generar valor social.
  • Fan falta espais de trobada, de diàleg, que permetin fer un salt en la capacitat d’abordar reptes importants que té el país de manera compartida. Cal una reflexió operativa sobre com generar marketplaces, llocs on afavorir la trobada i la col·laboració.
  • L’acció social té cada vegada més com a referent la responsabilitat social, alineant aquesta activitat amb els valors i cultura de l’empresa. Això implica que les ONL volen col·laborar amb empreses amb RSE i viceversa, que les empreses també volen que les ONL amb què col·laboren tinguin unes garanties de responsabilitat social.

A continuació, després del resum de les principals conclusions de la jornada realitzat per Nekane Navarro, col·laboradora de Respon.cat, s’ha donat pas a les preguntes i reflexions dels assistents, que han destacat la necessitat de que les empreses expliquin el que fan, que es coneguin i de donar a conèixer les eines que els empresaris tenen al seu abast per avançar en l’exercici de l’acció social i la responsabilitat social.

Accés als vídeos de la Jornada:

[Vídeo] Jornada sobre les Relacions entre Empreses i Organitzacions No Lucratives: Reptes de responsabilitat social i desenvolupament del capital humà

 

Us podria interessar també

Els “dirses” han d’implicar els responsables d’altres àrees de l’empresa

Properament tindran lloc tres trobades amb directors i directores de diferents àrees de les empreses membres de Respon.cat. En concret, ens trobarem amb les persones que dirigeixen la Qualitat, les

Dilluns es proclamarà l’Ideari Respon.cat de la Responsabilitat Social #ideariRSE

Respon.cat proclamarà un ideari que vol arribar a tot el teixit empresarial català per a inspirar l’estil de gestió L’acte del proper dilluns 14 mostrarà els valors de la Responsabilitat

Suara Cooperativa celebra 10 anys de serveis d’atenció a les persones

Suara Cooperativa, empresa membre de Respon.cat, celebra 10 anys de serveis d’atenció a les persones. “La cultura de Suara, fruit de la manera de treballar enfocada en les persones, ha permès