Josep Maria, Lozano, investigador i professor d'ESADE
- Disposar d'una agenda de l'RSE local, amb els focus identificats, permet convidar les empreses que operen al territori a integrar-los en la seva RSE.
- Una empresa primer ha de complir amb les responsabilitats inherents a la seva activitat, però tot seguit ha de fer-se seus els reptes que afecten la comunitat.
- L'agenda comuna pot proveir un marc més objectiu davant la pressió de molts stakeholders que posen en joc el seu poder, legitimitat i urgència
Ahir dilluns va tenir lloc una nova sessió del Fòrum directiu de Respon.cat, aquest cop per a abordar un projecte sobre els focus de l'RSE a Catalunya. Per a aportar un marc de reflexió sobre la relació empresa - societat, es va comptar amb una ponència a càrrec del convidat per a l'ocasió, el professor Josep Maria Lozano.
Lozano va reflexionar sobre la comunitat com a stakeholder: “Aprofundir en la prioritat del compromís amb la comunitat”. Prèviament, Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, va presentar el projecte Focus, que es va iniciar durant l’any passat, i que pretén identificar i promoure aquells aspectes de l’RSE que tenen una rellevància per a la comunitat local.
Daniel Ortiz, membre de la Junta directiva de Respon.cat i director de Relacions Institucionals i Comunicació de l’Institut Cerdà
El projecte Focus, que va ser descrit per Ortiz com a pioner, va ser presentat com fruit d'una necessitat d'articular la veu d'un stakeholder que no té una única veu perquè la comunitat és un grup d'interès (GdI) complex, que aglutina a molts altres GdI. D'aquí ve la dificultat per a l'empresa d'interpretar què pot fer que correspongui a una demanda de la societat on l'empresa opera. Canyelles va remarcar que una empresa primer ha de complir amb les seves responsabilitats primàries, les inherents a la seva activitat, però tot seguit té el desafiament de comprendre i fer-se seus els reptes que afecten la comunitat. Sovint se situa la comunitat dins de les responsabilitats terciàries, aquelles amb les quals l'empresa no té cap lligam directe, i en la mesura que donem veu a la comunitat a partir d'un procés de consens i priorització, podem fer baixar la comunitat cap a un GdI secundari, és a dir, més estretament relacionat amb l'empresa, sentint-nos més involucrats mútuament amb les seves inquietuds i reptes i amb la consciència de major necessitat de donar-hi resposta.
Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
Canyelles va indicar que disposar d'una agenda de l'RSE local, amb els focus identificats, permet convidar les empreses que operen al territori a integrar aquestes matèries dins la seva RSE, alhora que podem convidar els agents promotors de l'RSE a identificar bones pràctiques i a elaborar guies per permetin que el missatge al teixit empresarial vagi acompanyat d'eines que en facilitin la comprensió empresarial.
Lozano va qüestionar alguns tòpics sobre els GdI. Per exemple, va indicar que la pregunta no és quins són els GdI sinó com els veiem, és a dir, quines ulleres ens posem per veure’ls. O també que la primera pregunta que ens hem de fer no ha de ser què haig de fer jo per als meus GdI sinó quin impacte té allò que ja faig. De vegades, fins i tot hi ha un impacte sense un actor clarament identificat, un actor que no pot reaccionar, com ara les generacions futures.
El professor també va fer esment dels tres sentits del concepte stakeholder o GdI: descriptiu (qui són els meus GdI), instrumental (sense cap connexió amb l’RSC, merament d'estratègia corporativa però no relacionada) i normatiu (que em prescriu com m’hauria de comportar). I també va indicar que podem veure els GdI com una xarxa al voltant de l'empresa (ptolemaic) però també veient l'empresa integrada en una xarxa més àmplia en la qual l'empresa és al seu torn un GdI més (copernicà).
Lozano va proposar que calia transitar de gestionar relacions a construir relacions, quines interelacions (i amb qui) vull tenir jo. I per tant, la pregunta no és amb qui es relaciona l’empresa, sinó com construeix relacions. En aquesta relació, es donen tres variables a tenir en compte, la legitimitat dels GdI (en nom de l’RSC es poden fer peticions del tot inversemblants); el poder que tenen; i la urgència de la seva demanda. En funció de com es combinin s'obtenen models diferents de relacions, dominants, decisives, colladores, perilloses, discrecionals...
Un dels grans problemes de la nostra cultura empresarial és confondre objectius i propòsit empresarial. Segons Lozano, sense un propòsit (finalitat, missió...) ben clar, una teoria dels stakeholders no té cap sentit, ni validesa. A partir d'aquí podem preguntar-nos si la comunitat té cabuda dins el teu propòsit empresarial.
Finalment, en l'RSE hi ha un nivell macro que ens porta a preguntar-nos quina és l'agenda de la comunitat, qui la identifica i com i per què una empresa se l'ha de fer seva.
Lozano va aconsellar seguir les 4 P: compartir el propòsit i no tan sols els objectius; compartir els projectes i no tan sols les activitats; tendir a fer partenariats i no tan sols intercanvis; i tenir una mentalitat de procés i no tan sols de contactes.
La presentació del Fòrum directiu va anar a càrrec de Daniel Ortiz, membre de la Junta directiva de Respon.cat i director d'RSC i Relacions institucionals de l'Institut Cerdà. Ortiz va presentar Lozano com a professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE, i investigador sènior en RSE de l’Institut d’Innovació Social. Va ser una de les persones que fa uns anys va concebre que calia crear un organisme com el que finalment ha estat Respon.cat.
A continuació, podeu veure el vídeo de la jornada