Conceptes d’RSE

La Comissió Europea defineix l’RSE com «la responsabilitat de les empreses pels seus impactes en la societat». L’RSE és la integració de les inquietuds socials, ambientals, ètiques, de drets humans i de consumidors en les operacions empresarials i l’estratègia bàsica, per tal de maximitzar les oportunitats de crear valor compartit i de minimitzar els impactes adversos. Implica una estratègia voluntària a mig i llarg termini d’estreta relació amb les seves parts interessades, enfocada a l’obtenció d’un retorn en els esforços realitzats per la via d’una millora permanent, diferenciació i reputació, i l’assoliment d’una sostenibilitat a llarg termini del projecte empresarial.

El concepte d’RSE és molt ampli. Contempla 5 grans àmbits per l’impacte que hi genera l’activitat empresarial:

• Econòmic: sostenibilitat empresarial, responsabilitat fiscal, compra local, aportacions fetes a governs o a la comunitat, mesures econòmiques davant reptes rellevants com ara la crisi…
• Ambiental: compliment normatiu, sistemes de gestió ambiental,aigua i consums energètics, ecoeficiència, consums de materials i reciclatge, ecosistemes…
• Laboral: qualitat laboral, igualtat d’oportunitats, gestió diversitat, clima laboral, capacitació i desenvolupament professional, meritocràcia, salut i seguretat…
• Social: relació amb la comunitat, amb la clientela, acció social, voluntariat d’empresa, filantropia, drets humans, respectar la cultura local…
• Bon Govern: estil directiu, lideratge responsable, l’ètica en l’estratègia empresarial, nomenament i funcionament del consell d’administració i altres òrgans directius, codificació ètica i gestió ètica, incentius…

Sovint se simplifica en tres grans camps conegut com Triple Compte de Resultats(social, ambiental i econòmic), o les 3 P en anglès: People, Planet, Profit.

• L’RSE té caràcter voluntari. L’RSE és una responsabilitat que una empresa assumeix voluntàriament davant la societat i els seus grups d’interès.
• El mer compliment dels marcs legals no és RSE. Per això sovint es diu que l’RSE vol dir anar més enllà de la llei (tot i que aquesta no és una expressió bona per a mostrar el caràcter interessant i empresarial de l’RSE).
• Lleis com la LISMI, que obliga a tenir persones discapacitades en un 2% de la plantilla per a empreses de més de 50 treballadors, són un marc legal, per tant no són RSE (ho seria si l’empresa ho fa de manera excel·lent, com també podria ser RSE una atenció excel·lent a la clientela).
• Una altra cosa és que algunes normes actuals i futures puguin obligar a rendir comptes del que una empresa faci en matèria d’RSE. Per exemple, l’obligació de fer una memòria amb indicadors no financers complementària a la financera, fet que els països més desenvolupats van incorporant per a certes empreses, tot considerant que els inversors tenen dret a disposar d’aquestes informacions per a avaluar correctament els riscos corporatius.
• Cal tenir en compte que les cadenes de proveïment són cada cop més un actor significatiu en l’exigència d’RSE, ja sigui perquè l’empresa principal que la controla ha pres la decisió que totes les empreses riu amunt i riu avall incorporin compromisos d’RSE o perquè les empreses que tenen més visibilitat davant el mercat i estan exposades a l’escrutini públic fan pressió davant la resta. Algunes pimes que tenen relació directe amb els clients finals no han estat previsores i de cop s’han trobat amb la necessitat d’haver de donar resposta ràpida a la gestió de l’RSE.
  

• L’RSE és un aspecte central en la gestió empresarial de les empreses més avançades d’arreu del món, ja que:
  • redueix riscos,
  • millora la competitivitat,
  • permet la diferenciació,
  • capta segments de clientela sensibles i
  • genera la confiança dels grups d’interès i de la societat en general.
• Els compromisos empresarials en RSE comencen a demostrar el seu potencial de canvi i font d’avantatges competitius. Els comportaments corporatius socialment més responsables es poden situar com un element central per a una economia sostenible en el segle XXI.
• Crea reputació empresarial i fa que aquesta sigui menys volàtil, que no depengui tant d’un contratemps, ja que l’empresa esdevé més confiable. La reputació es construeix lentament i amb constància, però es pot erosionar de cop per unes males pràctiques. Així, una empresa no pot esperar un retorn immediat d’una acció d’RSE sinó que el retorn tendirà a ser en el termini mitjà i llarg.
  

Les mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones que treballen a l’empresa ajuden a:

• Reduir l’absentisme
• Millorar la implicació i motivació de les persones
• Millorar la productivitat

Una bona gestió de la diversitat de les persones que treballen a l’empresa contribueix a:

• Millorar l’ambient de treball i reduir els conflictes interns
• L’enriquiment mutu i la cohesió dels equips
• Ampliar perspectives sobre polítiques, productes i serveis

La qualitat de les condicions laborals en termes de contractació, retribució, formació continuada, promoció i participació afavoreixen:

• La captació i retenció de talent
• Un bon clima laboral
• La qualitat dels productes i serveis i de l’atenció al client

La contractació i integració a l’empresa de col·lectius desafavorits com el de les persones amb discapacitats o en risc d’exclusió permet:

• Disposar de persones altament motivades i compromeses amb l’empresa
• Tenir una bona imatge davant la societat i reconeixement públic
• Gaudir de bonificacions fiscals

El respecte pel medi ambient més enllà del que estableix la llei condueix a:

• Una gestió més eficient i un estalvi de recursos
• La millora de processos productius i incentiu a la innovació
• La millora de la imatge de l’empresa que pot dur a l’increment de la demanda i majors beneficis

La inversió en salut i seguretat comporta:

• Una reducció de riscos i de l’absentisme
• La millora de la productivitat
• La bona imatge de l’empresa i minimitza els impactes negatius dels accidents

Unes bones relacions amb clients, entitats i empreses proveïdores generen:

• Major fidelització i satisfacció del client
• Acceptació d’un preu que incorpori el valor afegit de l’RSE
• Avantatges competitius per atraure les millors entitats i empreses proveïdores

La cooperació entre l’empresa i el territori permet:

• Millorar la imatge de l’empresa en l’àmbit local
• Fidelitzar el client local
• Representativitat en els processos locals de presa de decisions

La transparència i el bon govern reverteixen en:

• La millora de les relacions amb totes les parts interessades
• Una major implicació de les parts interessades en la resolució dels problemes
• Una major facilitat en l’obtenció de finançament extern

Les accions de patrocini, implicació amb la comunitat i acció social permeten:

• Associar els valors de l’empresa a la imatge de marca
• Assolir prestigi, legitimació social i valoració en l’àmbit local
  

• En absolut. De fet, hi ha més pimes gestionant l’RSE que no empresa gran, encara que la percepció pugui ser diferent per:
  • L’empresa gran fa una gestió més sistemàtica, més metodològica, incorpora normes, fa memòries de sostenibilitat…
  • L’empresa gran té canals per comunicar la seva RSE i té interès a fer-ho. Sovint les pimes es mouen amb més discreció.
• L’RSE és pròpia de cada empresa. Cada empresa ha de partir dels impactes de genera.
• Certs sectors d’activitat tenen impactes més rellevants en algunes matèries (per exemple: el sector extractiu en matèria ambiental, o sectors intensius en mà d’obra en matèria laboral). Uns majors impactes implica que caldria una major autoexigència en aquella matèria.
• Però seria un error creure que l’RSE solament és pròpia d’uns sectors determinats: cada sector i cada organització ha de saber comprendre com gestionar l’RSE en el seu cas i d’acord amb els seus impactes i les expectatives que mostren els seus grups d’interès.
  

• L’RS correspon no solament a empreses convencionals (grans o pimes) sinó a qualsevol organització, privada o pública, lucrativa o no lucrativa.
• Les organitzacions socials o no lucratives en general, així com les de caràcter públic, administracions, empreses públiques, també haurien de gestionar la seva RS, tan per coherència i exemplaritat, com  per a abordar els seus impactes, així com per tenir més capacitat de generar aliances amb les empreses.
• Es pot denominar segons cada cas:
  • RSA (RS de les Administracions)
  • RSO (RS de les Organitzacions no lucratives)
  • RSU (RS de les Universitats)
    

• No hi ha una manera única de gestionar l’RSE. L’RSE no és una norma, tot i que n’hi ha i pot gestionar-se amb normes. Podem entendre l’RSE com un estil de gestió que es concreta en uns compromisos ètics i de sostenibilitat i una metodologia de gestió que requereix:
  • Establir els compromisos i codificar els valors (per exemple un codi ètic)
  • Dialogar amb els grups d’interès (stakeholders),
  • Entendre quins són els temes d’RSE rellevants a nivell corporatiu,
  • Mostrar transparència mitjançant la rendició de comptes (per exemple amb memòria de sostenibilitat)
• L’RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d’impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern;
  • integral perquè forma part del model d’empresa, afecta totes les àrees i s’estén per la cadena de valor;
  • integrat perquè s’incorpora en la gestió, els processos i els procediments.
    

• Els compromisos establerts, siguin propis (codi ètic, normes…) o d’adhesió (Pacte mundial, iniciatives locals, manifestos…), poden permetre una identificació i comunicació.
• El web de l’empresa i les xarxes socials són un espai per mostrar els compromisos d’RSE. És legítim que l’empresa els comuniqui i, de fet, és el que correspon, per tal que els grups d’interès ho puguin conèixer i valorar, per a poder si s’escau establir diàleg, o senzillament per a contribuir a fer pedagogia de l’RSE.
• Les memòries anuals o periòdiques d’RSE són un moment rellevant en la comunicació de l’RSE, ja que és on es mostren els compromisos i l’acompliment de manera organitzada i amb indicadors per a facilitar la comparació. Cal entendre-ho no com a màrqueting sinó com una mostra de transparència en el marc de la gestió de l’RSE, i és legítim que l’empresa ho doni a conèixer entre els seus grups d’interès.
• La comunicació responsable no s’hauria de limitar a un document anual sinó que hauria de formar part d’una política permanent, basada en la transparència i la sinceritat, donant resposta a les inquietuds mostrades pels grups d’interès.
• La participació en iniciatives conjuntes per a desenvolupar la pròpia RSE són un element fonamental en la visibilitat, ja sigui en programes concrets (com per exemple RSE.Pime) o en organitzacions (com Respon.cat).
  

• Es recomana posar el mateix o major esforç comunicatiu de portes endins que de portes enfora, ja que els equips interns són un grup d’interès prioritari, i de fet la gestió de l’RSE en les pimes mostren sempre la importància del grup d’interès intern.
• Aportar les informacions d’RSE a l’equip, facilitar la comunicació bidireccional en matèria d’RSE, fer trobades per a explicar, debatre i implicar són maneres de poder fer-los formar part de l’RSE i d’estendre els valors ètics a tota l’organització.
• La implicació dels treballadors és fonamental, ja sigui en les mesures vinculades al funcionament ordinari (processos i procediments que integrin aspectes d’RSE), com en la implicació en la millora de l’impacte social, com pugui ser fent voluntariat o col·laborant en iniciatives comunitàries, fet que no solament donarà més dimensió a l’RSE sinó que ajudarà a gestionar el canvi intern, a alinear els valors, a fomentar el treball en equip…
  

• Una pime pot gestionar-se l’RSE de manera autònoma, sense suport extern. Per això pot basar-se en guies i documents existents, i pot inspirar-se en casos de bones pràctiques per part d’empreses similars en dimensió o sector.
• La col·laboració experta pot servir per ajudar a aportar metodologia i guiar, a desenvolupar accions més complexes, a fer formació interna, a assessorar quan es vulgui fer el pas a obtenir alguna certificació o reconeixement…
  

• No, la diversitat d’organitzacions i casuístiques relacionades fan que el terme RSE hagi de ser, necessàriament, molt ampli i que s’hagi d’adaptar a cada situació particular.
• Així doncs, l’RSE a aplicar per les empreses variarà en funció de múltiples paràmetres. Entre d’altres, el sector en el qual desenvolupin la seva activitat, la mida o les àrees geogràfiques on estiguin operant.
• Cada empresa ha d’identificar els temes rellevants. No és comparable l’RSE d’una entitat financera a la d’una empresa del sector energètic. En el primer cas la seva principal responsabilitat vindrà derivada de la seva tasca d’intermediació, és a dir: a qui o quins projectes financi. Les empreses del sector energètic hauran de gestionar, tanmateix, d’una manera eficient els seus impactes directes sobre el medi ambient.
• L’RSE a aplicar per una micropime, per altra banda, no es pot comparar amb la d’una multinacional atès que els recursos (econòmics, humans, etc.) que hi poden destinar són molt diferents.
  

• RSC o RSE és el mateix. L’ús de Responsabilitat Social Corporativa ha vingut molt marcat per l’origen anglès de l’expressió (Corporate Social Responsibility) però es pot usar indistintament amb RSE (RS de les Empreses). El concepte més acadèmic i usat per les grans empreses és RSC, però té el problema que la paraula “corporativa” tendeix a comportar un allunyament de les pimes.
• En contextos de foment i divulgació es recomana sempre fer ús d’RSE i reservar RSC per a contextos més formals, acadèmics. Així facilitarem que les pimes s’hi trobin cridades.
• En el mateix sentit, es pot fer servir -i es recomana- RSA, RSO o RSU per a la responsabilitat social de les Administracions, Organitzacions no lucratives o les Universitats, sempre amb aquesta intencionalitat de remarcar i singularitzar a qui s’adreça la proposta.
  

• Els poders públics i moltes organitzacions empresarials promouen l’RSE des de fa anys, perquè consideren que és un enfocament de gestió positiu alhora per a la societat i per a les pròpies empreses.
• Alguns grups d’interès (organitzacions socials, ambientals, culturals, comunitàries, sindicals, etc.) fomenten l’RS de les empreses a partir de fer notar els seus punts de vista i inquietuds.
• El principal impulsor de l’RSE són les pròpies empreses compromeses. De fet, l’RSE va néixer d’empreses amb una cultura avançada que van anar descobrint que es tractava d’un model que aportava valor també per a la pròpia empresa.
  

• Quan l’RSE va començar a adquirir rellevància (inici sXXI) algunes organitzacions empresarials van expressar el temor que pogués deixar de tenir caràcter voluntari, fet que provocava un cert recel.
• Avui dia, està acceptat que l’RSE és una pràctica voluntària que és positiva per a les empreses que s’hi comprometen. El punt de vista segons el qual l’empresa ha de maximitzar els beneficis, actualment es complementa per un concepte d’empresa on es té en compte no només el benefici, sinó com s’ha obtingut.
  

• Es poden dir grups d’interès, parts interessades, stakeholders…
• Es tracta de qualsevol organització, grup o individu que pugui afectar o ser afectat per les activitats d’una empresa o organització. Els més habituals són:
  • Propietat
  • Clientela
  • Equip humà
  • Administració pública
  • Organitzacions socials i ambientals
  • Organitzacions de consumidors
  • Agents socials
  • Associacions empresarials
  • Mitjans de comunicació
  • Universitat i experts
  • Entitats finançadores
  • …

• Cada empresa ha de saber identificar quin són els seus grups d’interès i, establir-hi un procés de diàleg per a conèixer quines són les inquietuds i interessos.
• A partir del diàleg, en les seves diferents formes (reunions, panels, enquestes…), l’empresa reconeix aquells grups que considera que tenen unes demandes legítimes.
  

• Els grups d’interès tenen un paper central ja que l’RSE parteix del diàleg amb aquests, fet que permet que l’empresa entengui quines són les expectatives que la societat té sobre l’empresa per mitjà del que expressen els diferents grups d’interès.
• Conèixer els punts de vista no implica una acceptació per part de l’empresa, sinó l’oportunitat de generar un procés continu de comprensió del context de sostenibilitat. A partir d’aquí, l’empresa pot tenir establir una prioritzaciód’acord amb els seus propis criteris.
• El diàleg és una oportunitat per a aprendre, per a crear condicions d’entesa, per a identificar les millors pràctiques, per a co-crear, per a innovar… Finalment, ha de servir per a millorar el rendiment de l’empresa i per a millorar la capacitat de crear confiança.
• Cal tenir alguna prevenció:
  • Dialogar no implica acceptar
  • Una empresa que no estigui disposada a establir cap tipus de millora possiblement té el risc de generar unes expectatives incomplertes.
  • Cada grups defensa els seus interessos sovint per damunt dels altres; algun interessos poden no estar alineats en un context de sostenibilitat i ètica…
    

Un Territori Socialment Responsable (TSR) és el que cerca l’equilibri entre els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals del mode de vida local, cercant una millor qualitat de vida per als habitants i els agents implicats, a través d’un enfocament de governança participativa.

Un TSR tendeix a la sostenibilitat afrontant proactivament els seus reptes econòmics, socials i ambientals, per mitjà de les estratègies col·laboratives i el compromís multilateral, amb solucions eficients que creïn valor per a totes les parts, gestionant els propis actius tangibles i intangibles i alineant-los vers una Visió sostenible del territori.