Fa uns dies es va presentar l'Anuari 2014 de la Iniciativa per a la Reforma Horària, amb la presència de diferents grups d'interès, govern, diputats, empreses, administració pública, societat civil, experts... Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha col·laborat en l'Anuari amb el següent article, que podreu trobar junt amb els altres 50 que conté.
Responsabilitat social per a abordar reptes de país
En la gestió de la Responsabilitat Social (RSE), una empresa ha de començar fer front a aquelles responsabilitats que són inherents a la seva activitat, de manera que ha de comprendre quin és el context ètic i de sostenibilitat en referència a la seva ciutadania corporativa, als impactes en els cinc grans vectors de l'RSE, econòmics, socials, laborals, ambientals i de bon govern.
Per mitjà de la metodologia de l'RSE, l'organització ha de comprendre què és el que la societat espera d'ella, a partir de les inquietuds dels diversos grups d'interès que hi tenen interessos legítims. Les persones tenen diferents dimensions i l'empresa compromesa no les redueix a la relació merament laboral sinó que tendeix a respectar i promoure la persona en tota la seva totalitat. Una de les bones pràctiques és facilitar la conciliació de la vida laboral i personal.
Tanmateix, la suma dels compromisos i les bones pràctiques de les empreses no tenen prou capacitat per abordar el repte que ens ocupa, i que es deu a una gran disfuncionalitat en la infraestructura horària, en la gestió d'un bé tan preuat com el temps. En aquest sentit, és bo introduir el concepte de Territori Socialment Responsable (TSR).
Quan ens plantegem gestionar un TSR, ens cal créixer en quantitat d'organitzacions que gestionin l'RSE, però també en diversitat: grans, petites, privades, públiques o socials. Amb una base constituïda per organitzacions orientades conscientment i activa a crear valor econòmic i social, estem en condicions de poder identificar i abordar els reptes del territori, de manera que l'empresa -i les altres organitzacions- puguin orientar la seva RSE també a posar llur ciutadania corporativa al servei del territori.
Si per territori, en aquest cas, ens referim al país, a Catalunya, podem comprendre amb relativa facilitat que aspectes com la cohesió social o el respecte a la identitat cultural siguin matèries d'especial sensibilitat, que una empresa hauria d'integrar en aquesta dimensió de la seva RSE més lligada als reptes del territori, no necessàriament en virtut d'impactes corporatius causats sinó senzillament per a col·laborar a crear les sinergies necessàries perquè la societat progressi més adequadament pel camins que col·lectivament s'han traçat.
Entre les matèries a tenir en compte a Catalunya, algunes poden ser molt evidents, mentre que altres necessiten generar consensos, perquè puguin construir-se com un repte d'RSE i TSR. Aquí és on situo la Reforma horària. La consciència del problema ha anat incrementant-se, però no podem dipositar el repte en una àgora de debat continu però infructuós. I alhora, davant de reptes tan complexos, per l'abast cultural que tenen, tampoc podem deixar-los en espera que el lideratge públic gosi abordar-los. Ens cal la implicació de molts per a fer el salt que ens proposem, però el rol de les organitzacions compromeses en RSE ha de ser central tant per la seva exemplaritat particular com per ajudar a fer-ne repte de país.
Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat