Josep Maria Canyelles, participa en la II Trobada Empresarial de Mans Unides, dedicada al reporting de sostenibilitat i la doble materialitat, i reivindica la necessitat d’avançar de les bones pràctiques puntuals cap a una responsabilitat social vinculada a l’estratègia i al propòsit empresarial.
La II Trobada Empresarial de Mans Unides, celebrada el 5 de novembre al Hub BStartup de Barcelona, ha reunit representants empresarials i experts en sostenibilitat per reflexionar sobre les noves tendències en reporting, la mesura dels impactes i el paper de les aliances en la transformació social. La jornada ha comptat amb la participació de Respon.cat, KPMG, Banc Sabadell, Colonial, Grifols, Fundación Occident, Fundació Puigvert i Fundació ISS, entre altres organitzacions.
De les bones pràctiques a un estil de gestió responsable
Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, ha participat en la primera taula, dedicada a les tendències en reporting ESG i doble materialitat, juntament amb Natalia Sánchez Sumelzo, de KPMG, i amb la moderació d’Olga Durich, de Mans Unides.
Canyelles ha defensat que la responsabilitat social interpel·la totes les empreses, independentment de la seva dimensió i de les obligacions legals que els corresponguin. Les empreses tenen responsabilitats davant la llei, però també poden assumir voluntàriament compromisos davant la societat. Perquè aquests compromisos generin un impacte més gran, cal superar les actuacions puntuals i incorporar-los de manera sistemàtica a la gestió empresarial.
En aquest sentit, ha advertit que l’RSE no s’ha d’entendre com una suma indefinida de bones pràctiques, sinó com un estil de gestió vinculat al model d’empresa, a l’estratègia i al lideratge. Aquesta perspectiva permet que les actuacions responsables responguin de manera coherent als reptes de cada moment, sense dependre exclusivament de les iniciatives individuals o de les demandes externes.
La relació amb la comunitat, un repte prioritari
Una de les reflexions centrals de Respon.cat ha estat la necessitat de fer un salt qualitatiu en la gestió de la dimensió social de la sostenibilitat. Durant les darreres dècades, moltes empreses han incorporat progressivament la gestió ambiental als seus processos, passant d’actuacions puntuals a estratègies d’eficiència energètica, descarbonització i economia circular. En canvi, la relació amb la comunitat continua sent, en moltes organitzacions, un àmbit menys sistematitzat.
Canyelles ha remarcat que les empreses poden contribuir a la transformació social sense substituir el paper de les administracions ni de les entitats socials. Per fer-ho, cal avançar de les col·laboracions puntuals cap a aliances transformadores, en què empreses i organitzacions socials comparteixin objectius, coneixement i capacitats. Aquestes aliances han de permetre generar valor per a totes les parts i reforçar l’impacte positiu en la comunitat.
També ha destacat el propòsit empresarial com un motor de transformació que permet donar sentit a l’activitat econòmica, orientar el lideratge i construir un llegat que perduri més enllà de les persones que dirigeixen l’organització. Des de Respon.cat, el propòsit i la relació amb la comunitat constitueixen dues prioritats estratègiques per impulsar una responsabilitat social més integrada i transformadora.
El reporting ha de servir per prendre millors decisions
Natalia Sánchez Sumelzo, de KPMG, ha analitzat el procés de simplificació de la normativa europea de sostenibilitat i ha remarcat que la reducció de determinades obligacions legals no elimina la necessitat de gestionar els impactes. Clients, inversors, entitats financeres i asseguradores continuen necessitant informació per avaluar els riscos i les oportunitats de les empreses.
En aquest context, ha destacat la doble materialitat com una eina per identificar les qüestions rellevants, escoltar els grups d’interès i prioritzar els esforços. L’objectiu és que les empreses concentrin els recursos en els àmbits on poden generar més valor, tant per a la seva activitat com per a la societat, i que la informació comunicada disposi d’evidències verificables.
Experiències empresarials de creació de valor i impacte social
La segona taula, moderada per Marga de Rosselló, de PwC, ha presentat experiències de Colonial, Grifols i Banc Sabadell. Carlos Krohmer, de Colonial, ha exposat com la sostenibilitat incrementa l’atractiu dels actius immobiliaris i influeix en les decisions d’inversió. Dani Segarra, de Grifols, ha destacat la importància de mesurar la contribució econòmica i social de l’empresa, especialment els impactes sobre els pacients. Bernat Parellada, de Banc Sabadell, ha defensat una informació de sostenibilitat comprensible, adaptada als grups d’interès i vinculada a les decisions financeres.
La tercera taula, moderada per Mireia Angerri, de Mans Unides, ha abordat el valor de les aliances amb el tercer sector. Ignacio Gallardo-Bravo, de Fundación Occident, ha insistit en la necessitat d’abordar les causes dels problemes socials i generar resultats duradors. M. Emilia Gil, de Fundació Puigvert, ha destacat que la rendició de comptes ha de permetre explicar no només què fa una organització, sinó també com ho fa i quin valor genera. Eulàlia Devesa, de Fundació ISS, ha situat el treball digne, la participació dels equips i la coherència amb el propòsit com a elements centrals del compromís social.
Un compromís que ha d’anar més enllà de la regulació
La cloenda ha anat a càrrec d’Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), que ha destacat la incorporació de Mans Unides a l’Aliança Catalunya 2030, que arriba als 100 membres. Queralt ha fet una crida a reforçar la implicació dels actors econòmics i socials en el compliment dels ODS i a preparar el debat sobre el futur de l’agenda internacional de desenvolupament sostenible després del 2030.
La jornada ha evidenciat que, malgrat els canvis regulatoris i les incerteses del context internacional, la sostenibilitat continua sent una qüestió estratègica per a les empreses. Des de Respon.cat, el repte és avançar cap a una responsabilitat social que no depengui únicament de les exigències legals, sinó que formi part de la manera de gestionar, de liderar i de generar valor econòmic, social i ambiental.
