Reconeixement especial a una persona pel seu compromís amb la responsabilitat social a Catalunya

Josep Santacreu té la capacitat d’acció i l’energia que han fet ben visibles els resultats per a la societat de vincular la gestió amb la responsabilitat social de l’empresa. El doctor Santacreu ha impulsat iniciatives en els àmbits de l’esport, la cultura, l’acció social en múltiples vessants i el medi ambient.
Santacreu és un activista, capaç de veure les necessitats socials i de planificar i focalitzar-se en la manera de reduir-les. La seva mirada pràctica es complementa amb la capacitat d’acció i amb la tria dels objectius més ambiciosos i justos.

Ens podem imaginar algú que vulgui crear un negoci, però només amb persones amb malaltia mental i dirigit per un psicòleg que es digui Cristóbal Colón? Aquesta és la situació que es troba l’alcalde d’Olot, Joan Sala Villegas, a principis dels anys 80, quan un “Cristóbal Colón” se li presenta al despatx per muntar una empresa per a 14 persones en tractament psiquiàtric. L’alcalde sent que li tremolen les cames, pensant que, qui es troba davant seu, ha perdut realment el seny... Però un cop es refà de l’espant, decideix cedir a en Colón i a la seva colla un local a El Carme d’Olot, a prop dels bombers i de Ràdio Olot. Serà l’origen de La Fageda.

Francesc Martínez de Foix i Llorens (1954-2017) va destacar al llarg de la seva trajectòria professional pel seu compromís amb les persones amb discapacitat intel·lectual i amb els valors del cooperativisme i l’economia social. I ha lluitat especialment perquè aquest col·lectiu accedeixi al món del treball, a l’habitatge i a uns serveis de qualitat, i gaudeixi de l’esport i de l’oci, en definitiva, d’una vida plena. Al 2012 va rebre la Creu Sant Jordi per aquesta dedicació. Era -com a ell li agradava presentar-se- germà del Joan, per qui va lluitar, juntament amb els seus pares, Josep Martínez de Foix i Josi Llorenç, i el seu germà Alex, per construir un futur millor per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Martínez de Foix va començar al TEB com a monitor als anys setanta i, des de llavors, ha treballat per generar ocupació per a aquest col·lectiu i per defensar el dret a l’habitatge i als serveis de qualitat.