[ENTREVISTA] El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya entrevista Josep Maria Canyelles

• El Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya entrevista Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, i Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. L'editorial de la revista digital punt ambiental va sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
• Segons Canyelles "L'empresa ha de fer primer l'esforç d'entendre quina és la seva responsabilitat i després vincular-la als Objectius de Desenvolupament Sostenible"

La revista també inclou articles sobre ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles (Teresa Franquesa, directora d'Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l'àrea d'Ecologia Urbana a l'Ajuntament de Barcelona); Una agenda per transformar el món (Arnau Queralt - Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS); Els ODS i el paper de les empreses: l'experiència d'Unilever (Ana Palencia, directora de Comunicació Corporativa i Sostenibilitat d'Unilever a Espanya); La salut a l'agenda 2030: una oportunitat per millorar l'accés (Evangelina Martich - Coordinadora de projecte i assessora de l'àrea d'Anàlisi i Desenvolupament Global de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

[Entrevista]

Què és Respon.cat?
Respon.cat va néixer el 2014 per ser l’organisme empresarial de referència en Responsabilitat Social a Catalunya. Arreu del món anaven sorgint iniciatives d’aquest tipus, però aquí, malgrat hi havia moltes empreses que gestionaven la responsabilitat social amb bones pràctiques d’excel·lència, no hi havia cap organització que les aglutinés.
Actualment, formen part de Respon.cat setanta empreses. Grans, mitjanes i petites. Tenir aquesta diversitat, mantenir-la i que tothom s’hi trobi còmode no és fàcil, i això ens fa sentir molt orgullosos.

Com treballeu els Objectius de Desenvolupament Sostenible des de Respon.cat?
Per entendre com treballem els ODS, abans he de parlar del projecte Focus de l’RSE a Catalunya, a través del qual hem identificat i consensuat els temes que defineixen l’agenda local de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) a casa nostra. El primer que ha de fer l’empresa que es disposa a gestionar la responsabilitat social és entendre quina és la seva responsabilitat i escoltar allò que li demana la societat local. Aquí l’empresa de vegades es perd, i acaba col·laborant amb el primer que truca a la porta. Per ajudar en aquest sentit, hem generat un consens sobre quines són aquelles matèries, els Focus, que una empresa que opera a Catalunya, sigui gran o petita, ha de tenir en compte, perquè són importants per a la nostra societat.

Quins Focus heu identificat?
A partir d’aquest procés han sorgit vuit focus. Un d’ells és la immigració, que hem englobat dins el Focus de la cohesió social. Catalunya és el país d’Europa amb un percentatge més alt d’immigració, per sobre de França i Alemanya. Tot allò que pugui fer una empresa per facilitar l’acolliment social i laboral de persones vingudes de fora és una pràctica de responsabilitat social.
Un altre exemple és la reforma horària. A altres llocs del món aquest no és un tema de la responsabilitat social, perquè gestionen bé els horaris, però a casa nostra sí que ho és. Afecta a la competitivitat de l’empresa, a la productivitat i a la qualitat de vida de les persones. Per tant, és un tema de responsabilitat social i totes les empreses, en la mesura que puguin, han de sumar en aquest gran projecte.

En molts països s’estan aplicant els ODS de manera errònia. Es limiten a traduir-los lingüísticament. Nosaltres ens hem proposat aterrar-los a la lògica del país i veure com, partint dels Focus que hem consensuat sobre com cal gestionar la responsabilitat social al nostre territori, podem vincular-los als ODS per enriquir la responsabilitat social de les empreses.
Partim de l’enfocament que volem donar a la responsabilitat social al nostre territori i després veiem si hi ha lligam o no amb els ODS. Aquesta és la manera per desenvolupar realment els ODS i que no sigui només literatura pensada des de les polítiques publiques de Nacions Unides. A una PIME, no li parlis de la fam mundial, parla-li del Focus del que afecta a la quotidianitat de l’empresa.

Abans parlaves de la reforma horària. Com es vincula als ODS?
Si tu agafes els ODS i intentes aplicar-los a Catalunya, mai arribaràs a la conclusió que has d’aplicar la reforma horària. Fem-ho al revés. Sabem que la reforma horària és un dels focus de l’RSE a Catalunya. I ara, preguntem-nos: té a veure amb els ODS? Els ODS parlen de salut i a Catalunya contribuir a millorar la salut passa per la reforma horària. També està vinculat a una bona alimentació, a la conciliació de la vida familiar i laboral, a bones condicions laborals, a competitivitat de l’empresa... Doncs sí. Resulta que la nostra manera de treballar els ODS és promoure la reforma horària.

Els ODS contribueixen a treballar millor la responsabilitat social a les empreses?
Els ODS tenen un risc. L’empresa primer ha de fer l’esforç, a partir del full en blanc, d’entendre quina és la seva responsabilitat. Si l’empresa parteix dels ODS, o d’una norma o una check list, caurà en un error metodològic. No arribarà a entendre quines són les coses realment importants per a ella, d’acord a la seva trajectòria, al seu sector, als seus grups d’interès i al territori en el qual actua, i generarà una distància perquè els temes que abordarà no interessaran. L’empresa ha de partir de la seva realitat primer i després veure com es vinculen les seves accions de responsabilitat social amb els ODS.

Per algunes empreses deu ser temptador limitar-se a posar el logotip dels ODS...
No ens podem limitar a fer una bona pràctica i posar el logotip de l’ODS en qüestió. Això no vol dir que no donem importància als ODS. Els ODS i els Focus de l’RSE són molt importants perquè permeten definir temes i objectius comuns, decidits conjuntament, al món i a Catalunya respectivament, i compartir les millors pràctiques per dur a terme aquests ODS o aquests Focus.

Des de Respon.cat esteu posant en marxa l’Observatori dels ODS a Catalunya. Quins objectius teniu?
El primer que hem fet és crear una base de dades d’empreses i organitzacions catalanes, o que operen a Catalunya, que mostren sensibilitat amb la responsabilitat social. Fins ara hem identificat prop de 600 empreses sensibles que ens serviran per monitoritzar que s’està fent en relació als ODS i com s’està evolucionant. Aquest és l’objectiu quantitatiu.
A nivell qualitatiu, anirem identificant bones pràctiques de referència per a cada ODS i per a cada Focus, que puguin ser aplicables per empreses d’aquí i per PIMES. Per exemple, quines són les 10 millors experiències d’empreses d’aquí que estiguin treballant l’economia circular? Ens interessen experiències d’aquí, no de fora.

Si haguessis de triar un dels disset ODS, amb quin et quedaries?
Els ODS són transversals. No se’n pot agafar un de sol, sinó que és necessari treballar-los transversalment. Ara bé, sí n’hagués d’escollir un seria el 16 (pau, justícia i institucions sòlides). Fa referència al bon govern, a l’ètica i a la transparència. És el més metodològic i el que dóna més fortalesa a tota la resta perquè no siguin només pràctiques aïllades.
El desenvolupament sostenible i la responsabilitat social s’han tendit a simplificar en les dimensions ambiental, social i econòmica, però si només agafes les tres dimensions per separat, estàs fent un enfocament departamental de l’empresa. Fa falta que hi hagi més polítiques de bon govern, que posin el focus en l’estratègia de l’empresa.

En quin àmbit dels ODS tenim més deures per fer a Catalunya?
Un dels reptes més grans que tenim a Catalunya és l’economia circular, de fet, aquest és un altre dels Focus que hem consensuat i diferents ODS hi fan referència. Segurament és un dels reptes més importants perquè és un concepte nou que moltes empreses desconeixen o no entenen, i tampoc disposen de les capacitats, la formació o els recursos que els permetin entrar-hi. Per altra banda, com a societat tenim molta feina per fer en salut i en educació. Són qüestions que també afecten internament a l’empresa.
Finalment, en el cas de Catalunya, hi ha una voluntat explícita de cohesió social. La societat catalana demana a l’empresa que tingui una sensibilitat amb el territori, no només a nivell ambiental sinó també amb el patrimoni cultural i tots els seus intangibles. Per exemple, la llengua forma part indestriable de la responsabilitat social, però està costant molt que les empreses entenguin el multilingüisme com un d’aquests elements.

Pots posar alguns exemples de bones pràctiques que facin empreses d’aquí que es relacionin directament amb els ODS?
Quan un restaurant decideix, en plena crisis, fer un mig menú, més assequible per als seus clients, vol dir que l’empresa ha sabut interpretar la realitat i donar-hi resposta. Està donat resposta als ODS que fan referència a la pobresa, traduïts a la realitat local.
Que una immobiliària decideixi parlar amb propietaris per rebaixar els preus dels lloguers perquè si no hi hauria llogaters que haurien deixat de pagar és responsabilitat social, i afecta als ODS. A vegades, sentim parlar d’ODS, i ens queda molt lluny, però realment estem parlant de coses del dia a dia.

I experiències específiques per als ODS ambientals?
Les empreses s’han d’enforcar cap a l’economia circular i a l’estalvi de recursos. Em demanaves un exemple... Canviar d’Endesa a Som Energia és optar per energia verda i per tant ja és un pas en aquest sentit. Si em preguntes alguna experiència relacionada amb la vida submarina ja costaria més, però podríem parlar del tipus de peixos que tenen als restaurants.

Com podem evitar que els ODS serveixin per fer greenwashing a les empreses?
De fet ara es parla de bluewashing, pel blau de Nacions Unides. Els ODS tenen molts colors, són macos i queda molt bé posar-los. Una empresa fa una bona pràctica i ja posa el logotip. El problema apareix quan una empresa que fa una bona pràctica en un àmbit, realitza males pràctiques en altres àmbits i per tant no és una empresa que tingui un compromís de responsabilitat integral.

Llavors hi ha qui dirà que els ODS i la responsabilitat social no serveixen per a res...
Lamento especialment aquest descrèdit respecte a la responsabilitat social. El que cal fer és exigir a aquelles empreses que no tenen una visió integral que no es defineixin com a empreses responsables socialment. Si estan fent una bona pràctica ambiental, però en canvi no estan pagant impostos, que parlin de bona gestió ambiental, però no de responsabilitat social.
No ens podem carregar els ODS perquè una empresa en faci un ús maldestre. El que hem de fer és criticar l’ús del logotip dels ODS quan aquella empresa només està fent pràctiques en un dels àmbits. Hem de ser més exigents, i per això cal tenir un coneixement més metodològic. Cal ser més estrictes, perquè sinó correm el risc d’acabar carregant-nos els conceptes: responsabilitat social, sostenibilitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible... Anem cremant els conceptes que són plenament vàlids.

Nacions unides no fiscalitza aquests mals usos?
No. El gran problema el tenim en aquella empresa que parla de responsabilitat social, que fa memòria, i potser té codi ètic i tot, però que durant la crisis va deixar de pagar als seus proveïdors en el termini legal, i algunes PIMES, que eren perfectament viables i sanejades, es van enfonsar. Aquesta gran empresa, que podia pagar perfectament, que no em parli de responsabilitat social, que em parli de bones pràctiques de filantropia, de bones pràctiques ambientals, però no de responsabilitat social. En termes d’impacte econòmic, i d’impacte de bon govern, aquesta empresa està sota cero.
Sigui amb els ODS o sigui en general amb la responsabilitat social, hi ha una crítica que la societat ha de fer, i els que ens hi dediquem, encara amb més motiu. No podem avalar una organització com a responsable només per una o vàries pràctiques sectorials.

Ens pots donar un consell dirigit al col·lectiu dels ambientòlegs i ambientòlogues per aplicar els ODS al seu terreny?
Darrerament els temes ambientals han adquirit molta importància. Són una oportunitat des del punt de vista de l’economia circular i també afecten a l’eficiència econòmica de l’empresa. Per tant, és important no quedar-se amb una visió molt tècnica de les opcions ambientals. Darrera de les empreses hi ha persones i, per tant, estem parlant del valor de la organització.
Les solucions tècniques, per exemple d’ecoinnovació, han d’anar acompanyades d’un desenvolupament de la organització, perquè la incorporació de les millores tècniques ambientals serveixin per consolidar un canvi de mentalitat i de la cultura organitzacional que arribi a l’alta direcció de l’empresa i a tots els departaments.

També podeu llegir l'entrevista a la revista digital .ambiental.