- Amb motiu del Dia Internacional del Cooperativisme Respon.cat publica un monogràfic amb articles, reflexions i recursos que posen de manifest que la fòrmula cooperativa és un moldel molt present en el teixit empresarial del nostre país.
- David cos, vicepresident de Respon.cat, president del Grup Clade i president excutiu de l'Escola Sant Gervasi afirma que "les empreses, cooperatives o no, som decisives en l’articulació dels processos de millora en el nostre entorn"
Article #Somelquefem
La presència de les cooperatives al planeta és més alta en nombre i està més arrelada qualitativament del que se sol creure. Més de 100 milions de persones hi treballen i moltíssimes més en formen part com a sòcies consumidores. Hi ha casos paradigmàtics, com el japonès, on una de cada tres famílies és sòcia d’una o més cooperatives, o el català, on gairebé al 50% de les unitats familiars hi ha persones sòcies de cooperatives, en una tradició que ve de lluny i que diu molt de la capacitat de la nostra ciutadania en l’articulació d’estructures empresarials impulsades col·lectivament des de la societat civil.
El codi genètic del cooperativisme incorpora elements diferencials (no exclusius) que acaben facilitant que aquesta modalitat empresarial sigui reconeguda per les clares millores que aporta als territoris on cada cooperativa desenvolupa la seva activitat. No és només la qualitat de la pura prestació de béns o serveis el que ens indica si una empresa és beneficiosa o perjudicial per al seu entorn. En els processos de producció històricament s’ha prioritzat l’imprescindible “què” i s’ha menystingut el “com”. Avui, però, no podem negar que ja s’han evidenciat les patologies i riscos planetaris que aquesta manera de produir representa. En el cas de les cooperatives, els esforços invertits en la producció de béns o serveis és indissociable, gairebé per definició, de tota l’energia dedicada a l’aportació de valor social mitjançant les bones pràctiques empresarials o la responsabilitat social empresarial.
Les accions de les cooperatives es fonamenten en els principis cooperatius acordats per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Entre ells, tenim la “gestió democràtica”, “l’educació, la formació i informació”, la “igualtat” o també, i especialment, la “preocupació per la comunitat”. Segurament aquests principis, com tantes altres coses al món empresarial, serien només etiquetes molt boniques si no es duguessin realment a la pràctica. Però el fet que les cooperatives sorgeixin gairebé sempre de la força d’una societat civil que busca solucions a cadascun dels seus problemes facilita la robustesa dels mecanismes democràtics que garanteixen que aquests i altres principis es duguin a terme.
Per això, per aquest interès per la comunitat i per mirar de fer les coses amb un determinat estil, respectuós amb l’entorn i generador de riquesa, les cooperatives continuen i continuen creixent, massa vegades amb excés de silenci i amb una certa ocultació mediàtica. Les cooperatives progressivament van generant llocs de treball estables i de qualitat, fins i tot en períodes de recessió. Amb el fonament que la persona és l’eix que vertebra l’empresa, les cooperatives també han patit moltíssim la crisi. Per trobar el seu camí en el caos generat i subsistir, les cooperatives, com les altres modalitats empresarials, han hagut de maximitzar l’eficiència i aprimar els seus costos de producció, però en aquest cas això s’ha fet des de criteris de flexibilitat i de respecte a la persona en relació al seu lloc de treball. Han abundat les cooperatives que no han generat acomiadaments; han preferit distribuir entre els seus socis i treballadors els sacrificis necessaris de la mateixa manera que en altres ocasions comparteixen els avantatges.
Per tot això i per molt més, quan l’any 2015 193 països assumeixen com a propis els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el marc de l’ONU, el moviment cooperatiu se sent còmode, compromès i esperançat. De forma general, i també amb accions concretes, les cooperatives ja fa més de cent cinquanta anys que treballem en aquesta línia i que busquem aliances dins i fora del moviment cooperatiu per assolir objectius com els ODS.
Sabem que els ODS no poden ser un desig ni una pregària. Només el compromís majoritari i les actuacions concretes poden conduir-nos a assolir objectius com els determinats per l’ONU. Aquest compromís no pot ser exclusiu de les estructures estatals dels països que la conformen, per molt que tant la legislació com els mecanismes de supervisió de cada estat, així com els tractats internacionals, poden ser decisius en el bon assoliment de cada objectiu. Les empreses, cooperatives o no, som decisives en l’articulació dels processos de millora en el nostre entorn (d’altra banda cada vegada més ampli i global). El manifest Respon.cat ja resa “Som empreses. Som societat. El planeta parla” en una crida al compromís per part de tots.
Aquesta crida al compromís és també la crida a la responsabilitat. Quan una cooperativa com Abacus, arran de la celebració del seu 50è aniversari, adopta el lema “Som el que fem” s’està posicionant netament al costat del grup d’empreses compromeses, les que volen ser tingudes en compte pel valor real que aporten a la societat amb la suma de totes i cadascuna de les seves accions. El dia que les empreses siguin analitzades des de la globalitat dels seus procediments i resultats, i no només des dels imprescindibles ratis d’eficiència mercantil, aquestes hauran d’assumir unes responsabilitats que a dia d’avui encara són molt vagues i genèriques, i que se sostenen des del voluntarisme o en la necessitat d’una imatge cada vegada més exigida per nous models de consumidor.
David Cos
Vicepresident de Respon.cat
President de Grup Clade
President executiu d’Escola Sant Gervasi
Entrades relacionades: