Almenys un 11% de la llars catalanes són víctimes de pobresa energètica

• L'informe Estimació de la pobresa energètica a Catalunya mostra aquesta preocupant dada.
• La pobresa energètica està recollida dins el Focus de l’RSE Cohesió Social

 
Ivàlua, el consorci format per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, ha elaborat l'informe Estimació de la pobresa energètica a Catalunya per encàrrec del departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
Segons aquest informe, les llars encapçalades per una dona, on viu almenys una persona de més de 65 anys, on hi ha un sol adult de referència i almenys un menor, i on els ingressos provenen no pas d'un salari, sinó d'una prestació d'atur, de pensions o d'algun altre subsidi són les més afectades per la pobresa energètica. Però l’estudi adverteix, també, que hi ha llars amb adults ocupats que tampoc poden pagar les factures de la llum i el gas, que serien els anomenats “treballadors pobres”.
La radiografia indica que com a mínim 325.021 llars catalanes (11% del total) són víctimes de pobresa energètica. Per cobrir aquestes necessitats, es calcula que caldrien 16,3 milions d'euros l'any. L'estudi precisa que el càlcul està fet per a tot l'any, no només per a l'època de fred, i s'ha de tenir en compte que hi ha diverses administracions implicades en la lluita contra la precarietat energètica, des del govern fins als ens locals, i també s'hi han involucrat algunes empreses.
Una de les característiques de l'informe és que analitza la incidència de la pobresa energètica amb un nou indicador que vol aportar més objectivitat i precisió i no haver de dependre de les enquestes de condicions de vida. L'indicador tradicional per mesurar-la estableix que es pot parlar de vulnerabilitat energètica quan la despesa en energia supera el 10% de la renda disponible de la llar. El perill d'aquest sistema és que es pot acabar adscrivint a una situació de pobresa energètica una llar amb ingressos alts i molta despesa en llum, gas i aigua pel fet de tenir, per exemple, una piscina climatitzada. Hi ha un segon indicador, creat a la Gran Bretanya, segons el qual existeix pobresa energètica quan el cost del subministrament és molt alt i la renda familiar, molt baixa.
Amb l'indicador d'Ivàlua, es busca més precisió per detectar quines llars tenen realment una despesa energètica alta per necessitat –segurament, com a conseqüència de les males condicions de l'habitatge– i, a més, després de pagar les factures de la llum i el gas, tenen ingressos baixos que les situen per sota del llindar de pobresa. Això seria pobresa energètica. Una de les intencions és diferenciar “ser pobre” de “viure en situació de pobresa energètica” per poder aplicar polítiques públiques adequades en cada cas.
L'informe d'Ivàlua xifra en 325.021 (l'11%) les llars en situació de pobresa energètica. Amb l'indicador del 10% de renda disponible, serien 551.550 (18,7%), mentre que amb l'indicador que combina costos energètics i rendes baixes, n'hi hauria 397.289 (13,5% del total).

Font: El Punt Avui