- El diari ARA publica una entrevista al coordinador de Respon.cat sobre les aliances entre entitats socials i empreses, una fórmula que va a l’alça.
- Les ONG aposten per col·laboracions estretes amb el sector privat per guanyar efectivitat.
Al reportatge titulat "Les aliances entre entitats i empreses guanyen terreny", el periodista Auri Garcia aporta les opinions de dos experts, Josep Maria Canyelles, consultor especialitzat en responsabilitat social i coordinador de Respon.cat, i Ignasi Carreras, ex director general d’Oxfam Intermón i ara director de l’Institut d’Innovació Social d’Esade.
Podeu llegir el reportatge sencer, on també es mostra algun cas concret, a l'edició de l'ARA digital (vegeu també la segona peça).
Segons Canyelles “Als tres sectors, públic, privat i social, cadascú es veia com l’únic legítim, però ha arribat un moment en què han vist que els problemes de la societat són tan grans i multifactorials que, si no ens hi posem tots alhora, un de sol no podrà resoldre’ls”. Canyelles creu que el més important és “quina capacitat tenim, aliant-nos, de donar-hi resposta”. Anticipa que les empreses integraran la generació de valor social i les entitats socials la generació de valor econòmic, i que guanyaran pes híbrids que tinguin en compte d’entrada totes dues coses. Canyelles confirma que s’està passant “d’un model amb un enfocament comunicatiu o filantròpic a un model més estratègic”. Aquest canvi implica que les col·laboracions es limitin a socis amb objectius similars, i que cadascú pensi més en les necessitats de l’altra part.
Més enllà dels donatius
Canyelles detalla que “abans semblava que l’única acció social possible era donar diners, i ara l’empresa ha après que hi ha una gran diversitat de coses que pot fer, tot i que també generen costos”. Una de les accions més habituals és l’impuls de programes de voluntariat corporatiu, en què l’empresa promou que els seus treballadors facin voluntariat en entitats. Perquè sigui voluntariat, subratlla Canyelles, ha de ser fora de l’horari laboral, però les empreses solen oferir flexibilitat i la formació sí que sol ser en hores de feina. “Les entitats també han de fer un esforç per gestionar-ho”, alerta el consultor.
Tot i que a casa nostra encara no s’ha desenvolupat tant com als països anglosaxons, Canyelles creu que una altra possibilitat amb molt potencial, més enllà dels programes de voluntariat corporatiu, és el concepte de la inversió social. Es tracta que una empresa inverteixi recursos en un projecte conjunt amb una entitat, no per aconseguir un retorn econòmic sinó en forma d’impacte social, i que ho faci amb una intervenció directa en el desenvolupament del projecte. DKV Assegurances, per exemple, ho va fer creant un nou producte d’assegurances en col·laboració amb Oxfam Intermón.
Part d’un estil de gestió
Canyelles subratlla que la col·laboració amb entitats és “part de la responsabilitat social de les empreses”, que defineix com “un enfocament de gestió que recull moltes coses i que no s’ha de confondre amb les pràctiques concretes”. L’avenç de les aliances entre les empreses i les ONG coincideix amb un impuls d’aquest estil de gestió a través d’iniciatives com Respon.cat, una agrupació d’empreses que va néixer l’any passat en el marc del Consell General de Cambres de Catalunya i que aquest mes de febrer s’ha constituït com una associació empresarial independent.
Canyelles, que és el coordinador de Respon.cat, explica que a l’Estat la responsabilitat social sempre ha estat més vinculada a les grans empreses, però que a Catalunya hi han tingut molt més protagonisme les pimes, i que l’objectiu de Respon.cat és potenciar-ho encara més: “En la responsabilitat social és igual si ets gran o petit, perquè és una manera de fer, i en un país en què hi ha tantes pimes el que hem d’aconseguir és que la responsabilitat social formi part de la manera catalana de fer empresa. Hem de fer un canvi cultural en la manera de gestionar les empreses”.
“Les ONG saben distingir les empreses responsables”, assegura Carreras
Per la seva banda, Ignasi Carreras està convençut que els tradicionals recels entre els dos àmbits estan desapareixent. “Les ONG saben distingir les empreses responsables”, assegura Carreras. El món de l’empresa, afegeix, també està superant els “clixés en el sentit de veure les ONG com a molt utòpiques o poc preparades”. Segons Carreras, el model de relació tradicional entre les entitats i les empreses era “una relació puntual en què un demana i l’altre dóna”. Aquest model està canviant per donar pas a relacions més estretes: “Per treure profit a una col·laboració necessites temps, necessites conèixer-te i necessites aportar alguna cosa més que diners”.
Llegiu el reportatge sencer a l'ARA:
Peça 1: Les aliances entre entitats i empreses guanyen terreny
Peça 2: “Aquí es fa la formació que demana el món laboral”